Assassinat de Juli Cèsar: diferència entre les revisions

L''''assassinat de [[Juli Cèsar]]''' va ser el resultat d'una conspiració de 40 [[Senat romà|senadors romans]] que es van donar a ells mateixos el nom de '''liberatores''' (alliberadors). Liderats per [[Gai Cassi Longí]] (''Cassius'') i [[Marc Juni Brut]] (''Brutus''), van matar a Juli Cèsar al [[Teatre de Pompeu]] el 15 de març de l'any 44 a.C. (les [[Calendari romà|''idus de març'']]). Cèsar s'havia fet declarar "''[[Dictador romà|dictador]] perpetu''" pel Senat, i molts temien que l'acumulació de poders conduïria a un règim tirànic.

El buit de poder posterior a l'assassinat va portar a la [[Tercera guerra civil romana]], en que els ''liberatores'' van ser derrotats. Posteriorment el fill adoptiu de Cèsar, [[Octavi August]], va decidir declarar-se emperador i, posant fi al període republicà a Roma.

Després d'obtenir la victòria a la [[Segona Guerra Civil Romana|guerra civil]] contra [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]] i els ''[[optimates]]'', el Senat va concedir a Juli Cèsar nombrosos honors. Per substituïr els senadors que havien mort oposant-se a ell, Cèsar va escollir partidaris seus, i encara va augmentar el nombre de senadors fins a 900 fent que l'aristocràcia senatorial veiès reduït el seu prestigi i els vots es decantessin sempre a favor seu. Com que havia perdonat a tots els que havien lluitat contra ell a la guerra, els seus detractors tampoc gosaven oposar-s'hi obertament per por de represàlies o de ser acusats de desagraïts.

D'aquesta manera, no hi hagué oposició real a l'acumulació de títols en la persona de Juli Cèsar. Va ser nomenat ''tribunus plebis'' ([[Tribú de la plebs]]), prefecte de la moral (equivalent al càrrec de [[Censor romà|censor]]), i ocupà alternativament les posicions de [[Cònsol romà|cònsol]] i de [[procònsol]]. Va rebre els títols honorífics de ''Pater Patriae'' (Pare de la Pàtria) i ''[[imperator]]'' (emperador). El [[64 aC]] va ser escollit per tercera vegada [[Dictador romà|dictador]], i es votà que fos renovat el càrrec automàticament durant nou legislatures consecutives esdevenint a la pràctica dicatador per a deu anys. Però el febrer del [[44 aC]], un mes abans del magnicidi, es va descartar la pretensió de que el càrrec era temporal i el senat va designar-lo ''Dictator perpetuoperpetuus''.

Veient que el poder de Cèsar era ja indiscutible, els detractors es van aplegar per conspirar la seva mort de Juli i s'autoanmoenaren "els alliberadors" (''libertatores''). La data escollida fou determinada perque poc després el Cèsar es disposava a abandonar Roma per participar a la campanya contra [[Pàrtia]]. També es va decidir matar-lo a una sessió del Senat, on només els senadors hi eren admesos i on podrien dur els punyals amagats sota la toga.

A les [[idus de març]] ([[15 de març]]) del [[44 aC]] el Senat es va reunir al [[Teatre de Pompeu]], ja que l'edifici del senat estava en obres. Segons narra [[Nicolau Damascè]] Cèsar va rebre nombroses advertències de no assistir-hi: hi havien rumors d'intents d'assessinar-lo, i la seva esposa [[Calpúrnia]] havia tingut una premunició un somni. Però [[Marc Juni Brut|Brut]], un dels conspiradors en qui Cèsar confiava, el va convèncer de que no assistir-hi seria un insult al Senat.

Quan Cèsar va entrar va ser interromut pel senador [[Luci Til·li Cimbre|Til·li Cimbre]] amb una petició de que revoquès l'exili del seu germà. Tant [[Plutarc]] com [[Suetoni]] coincideixen en explicar que Cèsar va refusar atendre'l fent un senyal amb la mà, i aleshores Cimbre el va agafar per la túnica.<ref>[[Plutarc]], ''[[Vides paral·leles|Vida de Brut]]''</ref> Cèsar va cridar "Per què aquesta violència" ("''Ista quidem vis est!''").<ref>[[Suetoni]], ''[[Vides dels dotze cèsars]]: Juli''</ref> Aleshores [[Publi Servili Casca|Casca]] va treure la daga i la va clavar al coll del dicatardor. Cèsar es va girar de seguida i va aferrar el braç de Casca, dient en llatí "Casca, malvat, què estàs fent?". Espantat, Casca cridà en grec "Ajuda'm germà" ("''ἀδελφέ, βοήθει!''"), ja que el seu germà [[Gai Servili Casca|Gai Servili]] era un altre dels conspiradors. Immediatament la resta dels ''libertatores'', incloent-hi Brutus, van envoltar i apunyalar a Cèsar. El dictador va intentar escapar-se, però va caure al terra, on el van continuar apunyalant

Al funeral, Marc Antoni va pronunciar un discurs en que mostrà la toga ensangonada de Cèsar i assenyalà tots els forats tot anomenant-ne els autors. Les classes baixes i mitjanes romanes, entre queles quals Cèsar havia estat molt popular, es van enfurismar entreamb la classe aristocràtica que l'havia matat. La multitud es va enfervorir, i va atacar les cases de Brut i Cassi causant l'inici d'una nova [[Tercera guerra civil romana|guerra civil]].

Inicialment Marc Antoni va capitalitzar el moviment contra els ''libertatores'', però va es va veure sorprés pel testament de Cèsar on nomenava alel seu nebot [[Octavi August|Octavi]] com a hereu del seu nom i de la seva fortuna. Octavi, de només 18 anys, es convertia en un dels magnats més rics de Roma i guanyava la lleialtat dels fidels del Cèsar.

Tot i les seves diferències, Marc Antoni i Octavi es van aliar formant un [[segon triumvirat]] contra els ''libertatores'', que van derrotar definitivament a la [[Batalla de Filipos]], on moriren Brut i Cassi. Els victoriosos Marc Antoni i Octavi es van continuar distanciant. Antoni es va casar amb l'amant de Cèsar, [[Cleòpatra]], per assegurantassegurar-se les riqueses d'Egipte i una base sòlida on fonamentar el seu poder. Encara una [[Quarta guerra civil romana|altra guerra civil]] esclatà entre Octavi i Marc Antoni, culminant amb la derrota del darrer a [[Batalla d'Àccium|Àccium]], la proclamació d'Octave com a emperador romà amb el nom de Cèsar August, i la fi de la República.