Diferència entre revisions de la pàgina «Assassinat de Juli Cèsar»

cap resum d'edició
m (Canviant reflist per referències)
[[Fitxer:Cesar-sa mort.jpg|thumb|right|380px|''Mort de Juli Cèsar (1789) per [[Vincenzo Camuccini]]]]
[[Fitxer:Gerome Death of Caesar.jpg|thumb|right|380px|Els tiranicides abandonen el cadàver de Cèsar. [[Jean-Léon Gérôme]] (1867)]]
L''''assassinat de [[Juli Cèsar]]''' va ser el resultat d'una conspiració de 40 [[Senat romà|senadors romans]] que es van donar a ells mateixos el nom de '''liberatores''' (alliberadors). Liderats per [[Gai Cassi Longí]] (''Cassius'') i [[Marc Juni Brut]] (''Brutus''), van matar a Juli Cèsar al [[Teatre de Pompeu]] el 15 de març de l'any 44 a.C. (les [[Calendari romà|''idus de març'']]). Cèsar s'havia fet declarar "''[[Dictador romà|dictador]] perpetu''" pel Senat, i molts temien que l'acumulació de poders conduïria a un règim tirànic.
 
El buit de poder posterior a l'assassinat va portar a la [[Tercera guerra civil romana]], en que els ''liberatores'' van ser derrotats. Posteriorment el fill adoptiu de Cèsar, [[Octavi August]], va decidir declarar-se emperador i, posant fi al període republicà a Roma.
 
Aquest episodi va ser recollit per [[Plutarc]] i [[Suetoni]].
 
==Rerefons==
Després d'obtenir la victòria a la [[Segona Guerra Civil Romana|guerra civil]] contra [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]] i els ''[[optimates]]'', el Senat va concedir a Juli Cèsar nombrosos honors. Per substituïr els senadors que havien mort oposant-se a ell, Cèsar va escollir partidaris seus, i encara va augmentar el nombre de senadors fins a 900 fent que l'aristocràcia senatorial veiès reduït el seu prestigi i els vots es decantessin sempre a favor seu. Com que havia perdonat a tots els que havien lluitat contra ell a la guerra, els seus detractors tampoc gosaven oposar-s'hi obertament per por de represàlies o de ser acusats de desagraïts.
 
D'aquesta manera, no hi hagué oposició real a l'acumulació de títols en la persona de Juli Cèsar. Va ser nomenat ''tribunus plebis'' ([[Tribú de la plebs]]), prefecte de la moral (equivalent al càrrec de [[Censor romà|censor]]), i ocupà alternativament les posicions de [[Cònsol romà|cònsol]] i de [[procònsol]]. Va rebre els títols honorífics de ''Pater Patriae'' (Pare de la Pàtria) i ''[[imperator]]'' (emperador). El [[64 aC]] va ser escollit per tercera vegada [[Dictador romà|dictador]], i es votà que fos renovat el càrrec automàticament durant nou legislatures consecutives esdevenint a la pràctica dicatador per a deu anys. Però el febrer del [[44 aC]], un mes abans del magnicidi, es va descartar la pretensió de que el càrrec era temporal i el senat va designar-lo ''Dictator perpetuoperpetuus''.
 
Els tribuns que es van oposar a les seves reformes van ser destituïts pel Senat. Segons narren [[Plutarc]], [[Suetoni]] i [[Dió]], en actes públics la plebs cridava "''rex''" al pas de Cèsar.
 
Veient que el poder de Cèsar era ja indiscutible, els detractors es van aplegar per conspirar la seva mort de Juli i s'autoanmoenaren "els alliberadors" (''libertatores''). La data escollida fou determinada perque poc després el Cèsar es disposava a abandonar Roma per participar a la campanya contra [[Pàrtia]]. També es va decidir matar-lo a una sessió del Senat, on només els senadors hi eren admesos i on podrien dur els punyals amagats sota la toga.
 
==Les idus de març==
 
A les [[idus de març]] ([[15 de març]]) del [[44 aC]] el Senat es va reunir al [[Teatre de Pompeu]], ja que l'edifici del senat estava en obres. Segons narra [[Nicolau Damascè]] Cèsar va rebre nombroses advertències de no assistir-hi: hi havien rumors d'intents d'assessinar-lo, i la seva esposa [[Calpúrnia]] havia tingut una premunició un somni. Però [[Marc Juni Brut|Brut]], un dels conspiradors en qui Cèsar confiava, el va convèncer de que no assistir-hi seria un insult al Senat.
 
El principal aliat de Cèsar, [[Marc Antoni]], va ser retingut a l'entrada del teatre per [[Gai Treboni]]. Al sentir la cridòria provinent de l'interior del recinte, Marc Antoni va fugir.
 
Quan Cèsar va entrar va ser interromut pel senador [[Luci Til·li Cimbre|Til·li Cimbre]] amb una petició de que revoquès l'exili del seu germà. Tant [[Plutarc]] com [[Suetoni]] coincideixen en explicar que Cèsar va refusar atendre'l fent un senyal amb la mà, i aleshores Cimbre el va agafar per la túnica.<ref>[[Plutarc]], ''[[Vides paral·leles|Vida de Brut]]''</ref> Cèsar va cridar "Per què aquesta violència" ("''Ista quidem vis est!''").<ref>[[Suetoni]], ''[[Vides dels dotze cèsars]]: Juli''</ref> Aleshores [[Publi Servili Casca|Casca]] va treure la daga i la va clavar al coll del dicatardor. Cèsar es va girar de seguida i va aferrar el braç de Casca, dient en llatí "Casca, malvat, què estàs fent?". Espantat, Casca cridà en grec "Ajuda'm germà" ("''ἀδελφέ, βοήθει!''"), ja que el seu germà [[Gai Servili Casca|Gai Servili]] era un altre dels conspiradors. Immediatament la resta dels ''libertatores'', incloent-hi Brutus, van envoltar i apunyalar a Cèsar. El dictador va intentar escapar-se, però va caure al terra, on el van continuar apunyalant
 
Segons l'historiador [[Eutropi (historiador)|Eutropi]] uns 60 homes van participar a l'assassinat. Cèsar va ser apunyalat 23 vegades. D'acord amb Suetoni, el metge que va practicar l'autòpsia a Cèsar (la primera de la que es té coneixement de la història) va determinar que només una de les ferides havia sigut letal. La mort s'havia d'atribuir principalment a la pèrdua de sang.
Plutarc escriu que després de l'assassinat Brut va intentar a adreçar-se als senadors que no hi havien estat involucrats, però tots van afanyar-se a fugir espantats.<ref>Plutarc, ''[[Vides paral·leles|Vida de Cèsar]]''</ref> Aleshores, els conspiradors es van dirigir al Capitol cridant a la ciutat: "Gent de Roma, sou lliures de nou!". Pero només tenien el silenci per resposta ja que els ciutadans de Roma s'havien tancat a les seves cases al sentir de les notícies. El cadàver de Cèsar va estar tres hores al terra fins que no el van retirar.
 
Al funeral, Marc Antoni va pronunciar un discurs en que mostrà la toga ensangonada de Cèsar i assenyalà tots els forats tot anomenant-ne els autors. Les classes baixes i mitjanes romanes, entre queles quals Cèsar havia estat molt popular, es van enfurismar entreamb la classe aristocràtica que l'havia matat. La multitud es va enfervorir, i va atacar les cases de Brut i Cassi causant l'inici d'una nova [[Tercera guerra civil romana|guerra civil]].
 
Inicialment Marc Antoni va capitalitzar el moviment contra els ''libertatores'', però va es va veure sorprés pel testament de Cèsar on nomenava alel seu nebot [[Octavi August|Octavi]] com a hereu del seu nom i de la seva fortuna. Octavi, de només 18 anys, es convertia en un dels magnats més rics de Roma i guanyava la lleialtat dels fidels del Cèsar.
 
Tot i les seves diferències, Marc Antoni i Octavi es van aliar formant un [[segon triumvirat]] contra els ''libertatores'', que van derrotar definitivament a la [[Batalla de Filipos]], on moriren Brut i Cassi. Els victoriosos Marc Antoni i Octavi es van continuar distanciant. Antoni es va casar amb l'amant de Cèsar, [[Cleòpatra]], per assegurantassegurar-se les riqueses d'Egipte i una base sòlida on fonamentar el seu poder. Encara una [[Quarta guerra civil romana|altra guerra civil]] esclatà entre Octavi i Marc Antoni, culminant amb la derrota del darrer a [[Batalla d'Àccium|Àccium]], la proclamació d'Octave com a emperador romà amb el nom de Cèsar August, i la fi de la República.
 
==Llista dels ''libertatores'' conspiradors==
192

modificacions