El 30 de Setembre de l'Any 3018 de la Tercera Edat, l'Àragorn esperava a la taverna del Cavallet Presumit, a [[Bree]], l'arribada d'un grup de [[hòbbit]]s de la Comarca. Allà es va presentar com a Gambús a en [[Frodo Saquet]], i a partir d'aleshores va guiar-lo en el seu viatge.
A partir d'aquest punt, l'hereu d'Eléndil va implicar-se completament en la missió de l'[[Anell Únic|Anell]]. Va participar en el Consell de Nn'[[Élrond]], va ser un membre de la [[Germandat de l'Anell]], i la va liderar després que en Gàndalf caigués a [[Mòria]]. Quan la germandat es dissolgué, va participar en la [[Batalla de la [[Gorja d'en Helm]] i en la desfeta d'[[Ísengard]].
Va reclamar per primer cop els drets que per llinatge li pertocaven davant ded'en [[Sàuron]], a través del [[palantir]]. Formava part d'una estratègia per distreure alel Senyor Fosc de la incursió ded'en Frodo a Mórdor per destruïrdestruir-hi l'Anell. Va demostrar més enllà del dubte els seus drets a ocupar el tron quan va comandar l'exèrcit dels mortsMorts en Vida, que només podien rebre ordres del rei veritable.
La seva inesperada arribada a la [[Batalla dels Camps de PélennorPelènnor]] va fer canviar el sentit de la batalla obtenint una victòria decisiva davant les hosts de Mórdor. Després d'aquesta gesta i de les magnífiques habilitats com a curador que va demostrar després de la batalla, la gent de [[Góndor]] (que originalment mostrava certes reticències envers el llinatge del Nord) va aclamar l'Àragorn com a Àragornrei.
L'Àragorn va liderar els homes de Góndor en l'última marxa desesperada cap a la Porta Negra de Mórdor, per distreure encara més l'atenció ded'en Sàuron. L'estratègia va tenir èxit: l'[[Anell Únic|anellAnell]] fou destruït, en Sàuron fou enderrocat i la fortalesa de [[Bàrad-dûr]] s'enfonsàesfondrà.
