Josefina de Beauharnais: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 18:
El punt culminant de la seva relació el marca la consagració, el [[2 de desembre]] de [[1804]], a la catedral de [[Notre-Dame de París]], per part del Papa [[Pius VII]] de l'Emperador i l'Emperadriu. Napoleó va prendre la corona de les mans del Papa i se la va posar a si mateix i després va coronar la seva dona.
 
Napoleó va acollir molt bé els fills de Josefina, tractant-los com a propis i procurant per ells bons partits. De fet, les actuals cases reials sueca, danesa, grega, belga, noruega, de Luxemburg, de Liechtenstein i de Mònaco són descendents del seu fill [[Eugeni de Beauharnais|Eugeni]], i l'emperador [[Napoleó III]] de França era nétel defill la filla,petit d'[[Hortènsia de Beauharnais]].
 
Però Napoleó no amagava el seu interès per tenir un hereu que el pogués succeir. Tot semblava indicar que Josefina era apta per a la procreació pel fet d'haver tingut els altres fills i que els problemes devien venir per part de l'Emperador. Però el fet que una amistançada d'aquest es quedés embarassada va delatar que Josefina era estèril i no podria donar-li descendència a Napoleó. Així doncs, estrenant el nou Codi Civil Francès, el [[Codi de Napoleó]], es van divorciar el [[10 de gener]] de [[1810]]. El 1811, Napoleó es va tornar a casar amb [[Maria Lluïsa d'Àustria]], amb la que va tenir un fill, que seria [[Napoleó II]].