Aixera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 14:
== Bíblia ==
[[Fitxer:Levensboom_Assyrië.JPG|thumb|180px|dreta|Hom representava tant Ixtar com Aixerà mitjançant un arbre]]
El culte a Aixerà té uns 4000 anys d'antiguitat. Fou la deessa adorada pel [[rei Salomó]], i, la seva correspondència ugarítica, [[Athirat]], era coneguda amb l'epítet de “Qāniyatu ʔilīma”, "la progenitora dels déus".<ref>Cf. Aicha Rahmouni ''Divine Epithets in the Ugaritic Alphabetic Texts''. Leiden: Brill, 2007 (Handbook of Oriental Studies. Section I. The Near and Middle East. Vol. Nr. 93). Pàg. 361 i 376, epítet 109: "the creatress of gods".</ref> Aquest culte fou introduït a [[Israel]] a partir del casament del rei [[Acab]] amb [[Jezabel]], qui mantingué 400 sacerdots d'Aixerà.<ref>A 1 Reis 16:31-33: «'''29''' Acab, fill d'Amrí, fou rei d'Israel l'any trenta-vuit d'Asà, rei de Judà, i fou rei d'Israel, a Samaria, vint-i-dos anys. '''30''' Acab, fill d'Amrí, féu el mal que ofèn els ulls de Jahvè, més que tots els seus predecessors. '''31''' La cosa més lleu fou que imités els pecats de Jeroboam, fill de Nabat: es va casar amb Jezabel, filla d'Etbaal, rei dels sidonis, donà culte a Baal i l'adorava. '''32''' Va dedicar-li un altar al temple de Baal que havia construït a Samaria. '''33''' Acab féu també un tronc sagrat (וַיַּעַשׂ אַחְאָב, אֶת-הָאֲשֵׁרָה) i va irritar Jahvè, Déu d'Israel, més que tots els reis d'Israel que l'havien precedit». La ''Traducció interconfessional'', per contra, tradueix l'expressió “וַיַּעַשׂ אַחְאָב, אֶת-הָאֲשֵׁרָה” amb els mots ‘Acab va fer també el bosquet sagrat’.</ref>
Segons alguns autors, el llibre [[Càntic dels Càntics]] podria ser un ritual dedicat a la deessa '''Aixerà'''. A Jeremies 44:16-19<ref>«'''16'''Ja ens pots dir el que vulguis en el nom de Jahvè, que no et volem pas escoltar, '''17''' sinó que continuarem fent tot el que hem promès: cremar perfums a la Reina del Cel i vessar-li libacions, com fèiem (nosaltres i els nostres pares, els nostres reis i els nostres magnats, a les ciutats de Judà i pels carrers de Jerusalem); aleshores teníem pa a sacietat, érem feliços i no vèiem tants de mals. '''18''' Però d'ençà que hem deixat de cremar perfums a la Reina del Cel, ens manca de tot i hem mort per l'espasa i la fam. '''19''' I, si cremem perfums a la Reina del Cel i li vessem libacions, ¿que no ho saben els nostres homes que li fem unes coques que la representen i li vessem libacions?»</ref> se l'esmenta com a ''Reina del Cel'' o מְלֶכֶת הַשָּׁמַיִם o '''melèket haixxamaïm''' i les dones de [[Patrós]] li feien ofrenes i preparaven coques amb la seva efígie.
| |||