Diferència entre revisions de la pàgina «Aïllant tèrmic»

cap resum d'edició
Un '''aïllant''' tèrmic és un [[material]] caracteritzat per la seva alta resistència tèrmica i té com a funció limitar o dificultar la transmissió d’energia calorífica entre els dos ambients. Es consideren com a materials aïllants tots aquells que presenten simultàniament
una conductivitat tèrmica inferior a 0,060 W/m·K i una resistència tèrmica superior a
0,25 m2·K/W.<ref>{{Citar publicació |cognom=Solé |nom=Josep |article=Estudi tecnològic dels aïllaments tèrmics a Catalunya en l’àmbit de l’edificació |url=http://www20.gencat.cat/docs/icaen/06_Relacions%20Institucionals%20I%20Comunicacio/04_Publicacions/Arxius/200502_informe_aillaments_termics.pdf |llengua= |consulta=5/1/2012 |publicació=Informes i estudis tecnològics encarregats per l’Institut Català d’Energia |volum= |exemplar= |data=febrer 2005 |pàgines=p.2 }}</ref>
 
Gràcies a la seva baixa [[conductivitat tèrmica]] i un baix coeficient d'absorció de la [[radiació]], el material més resistent al pas de calor és l'aire i alguns altres gasos. Tanmateix el fenomen de [[convecció]] que s'origina en les càmeres d'aire, augmenta sensiblement la seva capacitat de transferència tèrmica. Per aquesta raó es poden utilitzar com aïllament tèrmic materials porosos o fibrosos, capaços d'immobilitzar l'aire confinat en l'interior de cel·les més o menys estanques. Se solen utilitzar como aïllants tèrmics específics materials combinats de sòlids i gasos: [[fibra de vidre]], [[llana d'ovella]], [[llana de roca]], [[vidre expandit]], [[poliestirè expandit]] (''pòrex'' o ''porexpan''), [[escuma de poliuretà]], [[aglomerat de suro]], etc. En la majoria dels casos el gas tancat és el aire. Sovint, però, basta amb una o diverses capes d'un material simple, sovint teixit (llana o cotó).
104.889

modificacions