Esteve d'Alvèrnia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Bot:Desambiguació assistida: Carcí - Canviant enllaç(s) per Comtat de Carcí |
||
Línia 3:
Es va fer famós per el seu afer amb la filla de [[Ramon I de Tolosa]] que fou jutjat al [[concili de Thusi]]: [[Ramon I de Tolosa]] va donar una filla en matrimoni al vescomte Esteve que després de tenir-la com a promesa va refusar casar-si amb l'excusa de que havia tingut relacions amb una parenta propera de la dama no identificada; Ramon va fer tot el possible per obligar-lo a complir la promesa, inútilment, al·legant els consells del seu confessor que considerava que si es casava cometria incest; en el temps del conflicte (858-859?) es va veure embolicat en les desgracies del rei contra el que s'hauria revoltat per després tornar al seu costat el [[859]].
Ramon el va convocar a dues assembles a les que va evitar comparèixer; finalment va haver de consentir per salvar la vida, li va donar el dot i la va reconèixer públicament com la seva esposa però no va consumar el matrimoni, el que va obligar a Ramon a portar-lo al concili de Thusi; legalment el comte de [[Tolosa]] (amb Pallars i Ribagorça), [[Roergue]], [[Llemotges]], [[Comtat de Carcí|Carcí]], [[Carcassona]] i [Rasès], va portar al concili a la seva filla ja que no tenia autoritat sobre Esteve, però els bisbes van decidir admetre el tramit i cridar a aquest darrer, per la repercussió que tenia pel regne tot l'afer que anava de boca en boca.
Esteve era llavors al seguici reial i va haver de comparèixer al concili, al·legant pel seu incompliment en el casament les relacions amb una parenta propera de la dona i els consells del seu confessor i va oferir provar la veracitat dels fets. La ponència es va encarregar a Hincmar arquebisbe de [[Reims]], que per raons teològiques i jurídiques va determinar que el matrimoni no es podia consumar per no cometre incest i que per tant si no estava consumat no hi havia matrimoni real i quedava dissolt. Esteve perdia la dot entregada i era condemnat a una penitència però complerta aquesta podria casar-se, i va quedar dispensat de donar el nom de la parenta; el concili va exhortar a la pau entre les dues famílies i a no cometre actes irresponsables.
| |||