Muhàmmad al-Mahdí bi-L·lah: diferència entre les revisions

Hixam II estava sota el control absolut de l'[[hadjib]] [[amírida]] [[Abd-ar-Rahman Sanxuelo|Abd al-Rahman ibn al-Mansur]] (fill d'Almansor) conegut com [[Sanxuelo]] (Sanxol o ''Xanjwilu'') que l'havia pressionat per designar-lo com hereu fins aconseguir-ho (novembre del [[1008]]). Aquesta decisió va provocar l'hostilitat de la família omeia i dels seus partidaris. El clan omeia va encarregar a un dels seus, Muhammad ibn Hixam ibn Abd al-Djabbar, besnét d'[[Abd al-Rahman III]] al-Nasir, que tenia molts partidaris a la ciutat de Còrdova, d'organitzar una rebel·lió. Es va decidir el dia de l'aixecament que seria aprofitant l'absència de Sanxuelo en expedició a Castella.

 

 

Al-Mahdí es va preparar per la reacció de Sanchuelo, que informat dels fets, retornava de la seva expedició amb l'exèrcit i estava acampat a [[Calatrava]] (''Kalat Raba''); Sanxuelo va intentar assegurar-se de la fidelitat de les tropes, de majoria berber, però aquestes el van abandonar, i es va dirigir amb alguns lleials a Còrdova esperant reunir els seus partidaris a la ciutat <ref> A la ciutat hi havien tres partits, els marwans o meruans, favorables als omeies però enemics d'Hixam II; els alamerins, favorables a Hixam II; i els eslaus o esclavons, favorables a Sanxuelo</ref>, però fou capturat per emissaris d'al-Mahdí en un santuari a la [[Sierra Morena]] el [[1 de març]] i executat el [[3 de març]] de [[1009]]. El seu cadàver fou exposat en una creu a Còrdova. Poc dies després al-Mahdí va fer córrer el rumor de la mort de Hixam II (l'anomenada primera mort). El seu propi fill Ubayd Allah fou nomenat valí de Toledo i el governador de les fortaleses del Duero (Frontera Superior), Wadih, li va donar suport.

Llavors els berbers van proclamar un nou príncep omeia, [[Sulayman al-Mustain|Sulayman ibn al-Hakam]] amb el ''lakab'' d'al-Mustain i van demanar ajut al [[comtat de Castella|comte de Castella]] [[Sanç I de Castella|Sanç I Garcès]] que li va enviar un contingent de cavallers, derrotant pel camí al general [[Wadih]] a ''al-Kala al-Nahar'' ([[Alcalá de Henares]]). Tot i els esforços d'al-Mahdí, les seves forces foren derrotades a [[Alcolea del Pinar|Alcolea]], i el setge de Còrdova es va anar estrenyent. Llavors va intentar restaurar al tron al califa Hizam II al-Muayyad al que havia deposat uns mesos abans i se suposava mort, al que va presentar viu i va declarar com el autèntic califa i ell mateix es va declarar el seu lloctinent, però no va tenir èxit i el [[7 de novembre]] de [[1009]] els assetjants van ocupar el palau califal. Al-Mahdí va fugir i es va amagar a la ciutat i [[Sulayman al-Mustain]] va rebre el jurament dels berbers com a nou califa. Les forces que restaven lleials al-Mahdi foren derrotades pels berbers i castellans a Tebul Quinto (''Djabal Qantish'' o ''Qintos'', que vol dir muntanya de Quint) el [[5 de desembre]] del [[1009]]. Els castellans van passar unes setmanes saquejant. A canvi d'aquesta ajuda els castellans havien de rebre unes 200 fortaleses de la Marca Superior però les fortaleses restaven a mans de tropes lleials a Wadih i per tant la cessió promesa per Sulayman no es va fer efectiva i finalment els castellans van retornar al seu comtat.

 

 

Una vegada al poder va iniciar una repressió sagnant contra els seus enemics, especialment els berbers que eren a Còrdova; però això va provocar l'aixecament dels berbers de la regió que van retornar a la ciutat i la van assetjar en nom de Sulayman. El contingent català, que havia quedat debilitat per les pèrdues tingudes, fou derrotat a la [[batalla del riu Guadiaro]] ([[21 de juny]]) en la confluència dels rius [[Guadaira]] i [[Guadalquivir]], en la que va morir el comte d'Urgell Ermengol I, que fou conegut després com "El de Còrdova", i es va decidir retirar-se, abandonant Còrdova el [[8 de juliol]].