Diferència entre revisions de la pàgina «Bahadur Xah I»

cap resum d'edició
'''Qutb ud-Din Muhammad Muadhdham''', esdevingut '''Bahadur-Xah''' i conegut amb el títol de '''Xa Àlam I''' ([[Burhanpur]], [[Dècan]], [[14 d'octubre]] de [[1643]] - [[Lahore]] [[27 de febrer]] de [[1712]]) fou el sisè [[emperador mogol]], segon fill de l'emperador [[Aurangzeb]] i de la seva segona dona Rahmat an-Nisa Nawab Bai. Filla del rei Raju de Rajawarí, [[Kashmir]], morta el [[1691]], fou també la mare del príncep Muhammad Sultan (mort a presó el [[1675]]/[[1676]]) i de Badr an-Nisa Begum (1647-1670). Es va casar diverses vegades i es coneixen el nom de tres dones: Mihr an-Nisa Begum, Aziz an-Nisa Khanam i Nur an-Nisa Begum.
 
A partir del [[1663]] va lluitar al [[Dècan]] contra el [[BidjpaurSultanat de Bijapur]]. Fou considerat hereu quan el seu germà gran es va passar a [[Xah Xuja]] i designat quan va morir el [[1675]]/[[1676]] rebent llavors el títol de Shah Alam. El [[1683]]/[[1684]] va dirigir un exèrcit pel [[Konkan]] cap a [[Goa]] en ajut dels portuguesos que estaven assetjats pel maratha [[Xambaji]], però es va barallar amb els portuguesos i privat de subministraments va haver de retirar-se en desordre. Després va tornar a lluitar contra Bidjapur i contra els [[kutbshàhides]] de [[Golconda]].
 
Va caure en desgracia d'Aurangzeb quan no va mostrar hostilitat contra el príncep rebel Akbar; va fer un intent de mediació entre Abu-l-Hàssan de Golconda i l'emperador Aurangzeb i aquest la va interpretar com una traïció. Muhammad Muadhdham fou detingut amb el seu fill el [[4 de març]] de [[1687]], i empresonat en condicions molt dures, després millorades fins que fou alliberat l'abril de [[1695]] i nomenat ''subadar'' d'[[Agra]] i el [[1699]] governador de la província de Kabul càrrec que encara exercia quan va morir el seu pare el [[2 de març]] del [[1707]]; llavors els seus fills governaven un [[Tattha]] i un altra [[Multan]]. Es va assabentar de la mort del seu pare el [[22 de març]] de [[1707]] i es va dirigir ràpidament a l'est, i al arribar a [[Lahore]] es va proclamar emperador i va deixar al seu germà Azam Shah el Dècan. Va arribar a [[Agra]] el [[12 de juny]] i el [[18 de juny]] de [[1707]] Azam-Khan i el seu fill Bidar Bakht van morir en una batalla prop de Jajau, amb el que Bahadur-Xah I es va consolidar al poder.
Va haver d'enfrontar també als marathes i per consell de Dhu-l-Fikar-Khan va alliberar a Shahu, net de [[Xiwaji]], i el va enviar al país maratha amb un alt rang mogol (mansab de 7000) esclatant la guerra civil entre Shahu i els partidaris de Tara Bai, regent de la vídua del seu oncle Radja Ram.
 
Un altre germà del emperador, Kam Bakhsh, el fill més jove d'Aurangzeb, també es va revoltar; Bahadur va marxar en campanya contra ell al Dècan, i el rebel fou derrotat i mort prop d'[[Hyderabad (Índia)|Hayderabad]] el [[13 de gener]] de [[1709]]. Mentre durava aquesta campanya els rajputs de Jodhpur es van tornar a revoltar i van haver de ser sotmesos per segon cop (1709-1710) però al esclatar una revolat dels sikhs va haver d'acabar la campanya amb un compromís. L'assassinat del líder sikh, [[Guru Singh]] ([[1708]]) que era fidel de Bahadur, va reactivar al revolta al nord dirigida per un personatge anomenat Banda que va matar a Wazir Dhah, va ocupar el [[Sirhind]] i va assolar el [[Panjab]] oriental. Bahadur va conquerir [[Lohgarh]] i va derrotar a Banda el [[1710]]/[[1711]] però no el va poder capturar.
 
Va retornar a Lahore on va restar fins a la seva mort el [[12 de febrer]] de [[1712]]. Els seus quatre fills Muizz al-Din [[Djahandar Shah]], Azim al-Shan, Rafi al-Shan i Djahan Shah es van disputar la successió i va triomfar el primer
104.889

modificacions