Germans de la Caritat de Sant Hipòlit: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot:Desambiguació assistida: Puebla - Canviant enllaç(s) per Puebla de Zaragoza |
|||
Línia 25:
|primera fundació=Hospital de San Hipólito (Ciutat de Mèxic)
|primera fundació-data=[[28 de gener]] de [[1567]]
|fundacions destacades=[[Oaxtepec]], [[Acapulco]]), [[Puebla de Zaragoza|Puebla]], [[Perote]], [[Jalapa]], [[Veracruz]], [[l'Havana]] (Cuba)
|fundacions a terres catalanes=No n'hi ha hagut
|persones destacades=
Línia 33:
==Història==
Va néixer en 1569 com a confraria de laics i preveres, dedicada a l'atenció a malalts en hospitals, especialment els malalts mentals. La va instaurar [[Bernardino Álvarez]] (1514-1584), laic que havia passat deu anys treballant a l'Hospital de Jesús de Mèxic i dedicà la seva fortuna a la fundació del nou '''Hospital y Asilo de Convalescientes de San Hipólito''', que s'inaugurà el 28 de gener de [[1567]] i destinat a malalts pobres, ancians abandonats i nens, als que s'oferia instrucció elemental; a més, tractava els malalts mentals, essent el primer hospital americà que s'hi dedicà. La fundació tingué el suport del bisbe Alonso de Montúfar i del virrei Martín Enríquez de Almansa. L'èxit de la fundació va fer que Bernardino Álvarez obrís altres hospitals en altres poblacions de la [[Nova Espanya]], cadascú planificat per a uns tractaments específics i quedant el de San Hipólito destinat als malalts mentals. Van crear-se dues xarxes d'hospitals: una a la costa del [[Pacífic]] ([[Oaxtepec]] i [[Acapulco]]), i una altra a la costa de l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]], amb els hospitals de [[Puebla de Zaragoza|Puebla]], [[Perote]], [[Jalapa]] i [[Veracruz]], a més d'un altre hospital a [[l'Havana]] (Cuba).
[[Fitxer:IGLESIA DE SAN JUDAS TADEO.jpg|thumb|left|250px|Església de S. Judas Tadeo, antiga de S. Hipólito; a l'esquerra, antic hospital de San Hipólito.]]
Per reunir els treballadors i voluntaris que donaven servei a tots ells, va pensar de fundar una [[confraria]] de laics, el primer institut de perfecció catòlic fundat a tot Amèrica. Van rebre el nom popular d''''hipòlits'''. [[Climent VIII]] aprovà la confraria com a [[congregació religiosa]] amb vots simples de pobresa i castedat. Com que la manca del vot d'obediència provocà que alguns membres l'abandonessin, l'1 de novembre del [[1594]], [[Climent VIII]] obligà a professar també els vots d'obediència i hospitalitat, i concedí a la congregació un breu pel qual tenien els mateixos privilegis que l'[[Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu]]. Encara i això, la congregació no cresqué durant el segle XVII. A petició dels mateixos hipòlits i del superior Juan de Cabrera, el [[20 de maig]] de [[1700]] [[Innocenci XII]] va transformar la congregació en [[orde religiós]], fent que els seus membres professessin vots solemnes de pobresa, obediència, castedat i hospitalitat, i visquessin sota la ''[[Regla de Sant Agustí]]'' i els privilegis dels [[ordes mendicants]].
| |||