Escultura grega: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: zh:古希臘雕刻
Línia 43:
En la segona meitat del segle els [[escultura|escultors]] arriben a un domini de la tècnica que permet d'establir uns cànons o models de bellesa ideal, basats en les proporcions de les diverses parts del cos. Els cossos apareixen en actituds de repòs i serenitat.
 
Les grans figures d'aquest període són: [[Miró d'Eleusis]], [[PolictetPoliclet]] i [[Fídies]].
 
Miró estudia el moviment de les figures. Una de les seves obres més conegudes és el [[Discòbol]]. Policlet es pot considerar el màxim exponent de la simetria. En el seu Dorífor podem contemplar l' equilibri entre la sensació de moviment i estabilitat. Si Policlet és l'escultor dels homes, Fídies ho és dels Déus (relleus del [[Partenó]]).