Papir de les mines: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
 
{{Inacabat}}
El ''' Papir de les mines ''', o ''' papir Torí I ''', és un [[mapa]] egipci considerat el plànol [[topogràfic]] més antic que ha arribat fins a nosaltres. Està dibuixat sobre un [[papir]] descobert a [[Deir el-Medina]], enfront de [[Tebes (Egipte)|Tebes]] per [[Bernardino Drovetti]], cònsol de francès a [[Egipte]], que el va vendre a [[Carles Fèlix I de Sardenya|Carles de Savoia]] el 1824, i que va passar posteriorment al [[Museu Egipci de Torí]].
Linha 5 ⟶ 6:
[[fitxer: TurinPapyrus2.jpg|400px|thumb|Part dreta del papir de les mines.]]
 
Els molts fragments del mapa originalment eren considerats com a parts de tres papirs diferents que van ser marcats com papir Torí 1869, 1879 i 1899. El mapa reconstruït està en cinc fragments i representa la zona minera del [[uadi Hammamat]], indicant dos camins paral·lels connectats per un altre. Va ser fet circa 1150 aC pel [[escriguiescriba en l'Antic Egipte|escriviuescriba]] Amennjat, fill de Ipuy, que va signar al dors d'aquest. Va ser preparat per a l'expedició minera de [[Ramsès IV]] (1153-1147 aC) al [[uadi]] Hammamat, format per roques [[Precambrià|precámbricas]] de la placa etíop. El propòsit de l'expedició era obtenir blocs de '' Bejenado '' ([[grauvaquesgrauvaca]]) que s'utilitzava per erigir les estàtues del [[faraó]].
 
== Descripció ==
Linha 11 ⟶ 12:
El [[uadi]] no només era important per l'existència de les pedreres i les mines, sinó també per ser una via d'accés al [[mar Roig]]. El mapa mostra una franja de 15 quilòmetres del llit del Hammamat, i té imatges de la confluència d'aquest uadi amb l'Atalla i el-Sid, els turons circumdants, la mina de Bejenado i la mina d'or i l'assentament de Bir Umm Fawakhir . També inclou nombroses anotacions que identifiquen les característiques mostrades en el mapa, les destinacions de les rutes del uadi, la distància entre la pedrera i la mina, la localització dels dipòsits de l'or en els pujols, i les mides dels blocs de Bejenado trets . La part superior del mapa està cap al sud i la font del [[Nil]]. Segons el reconstruït actualment en el museu de Torí, el mapa fa 2,8 m de llarg per 0,41 m d'ample, encara que aquest arranjament dels fragments actualment es considera incorrecte. Una nova i més exacta reconstrucció va ser proposada per Harrell i Brown (1992a, 1992b).
 
A més de ser un mapa [[Topografia|topogràfic]] amb un aspecte sorprenentment modern, el papir de Torí és també un mapa geològic (el primer conegut) perquè demostra exactament la distribució local dels diversos tipus de roca (en color negre els jaciments de Bejenado i rosa els d'or) i la [[litologia]] amb les diverses graves del uadi (amb punts en marró, verd i blanc), i conté la informació sobre [[pedrera]]s sii [[mina (mineria)|minamines]]s . L'autor indica les característiques distintives clara i acuradament distribuïdes d'acord amb la realitat d'una àrea particular, agregant claredat en usar rètols i contrastant colors. Referent a això, el papir de Torí pot ser considerat com el primer [[Sistema d'Informació Geogràfica]].
 
En el papir també apareixen els pous d'aigua i una [[Estela (monument)|estela]] de [[Seti I]], possiblement com a referència. La localització mostrada pel mapa s'ha identificat i demostrat la seva exactitud mitjançant de fotos de satèl·lits: és el [[uadi Allaqi]] a [[Núbia]].