Cladística: diferència entre les revisions

La '''cladística''' (del [[Grec modern|grec]] ''κλάδος'', klados = branca) o '''sistemàtica filogenètica''' és una branca de la [[biologia]] que defineix les relacions [[filogènia|filogenètiques]] entre els [[organismes]] basant-se en similituds derivades, és a dir característiques evolutives noves compartides per un grup d'organismes no presents en d'altres. Per exemple, la presència de [[columna vertebral]] i [[ossos]] és una novetat evolutiva exclusiva dels [[vertebrats]], i això els defineix com a grup.

 

 

== Cladogrames ==

 

En un cladograma tots els organismes es col·loquen als extrems de les branques, i cada node interior és idealment binari (amb dues branques). Els dos [[tàxon]]s de cada bifurcació es diuen taxons germans o grups germans. Cada subarbre, independentment del nombre d'elements que contingui, es diu clade. Tots els organismes d'un grup natural estan continguts en un clade que comparteix un avantpassat comú (un que no comparteixin amb cap altre organisme del diagrama). Cada clade es defineix partint d'una sèrie de característiques que apareixen en els seus membres, però no en les altres formes de les quals ha divergit. Aquestes característiques identificadoras del clade es diuen [[cladística|sinapomorfies]] (caràcters derivats compartits). Per exemple, les ales anteriors endurides ([[élitres]]) són una sinapomorfia dels [[coleòpters]], mentre que la vernació circinada, o desenrotllar els brots nous, és una sinapomorfia de les falgueres.

Quan sorgeixen possibilitats equivalents, se sol elegir una d'elles basant-se en el principi de [[parsimònia]]: la disposició més compacta sol ser la millor hipòtesi sobre les relacions (una variació de la [[navalla d'Occam]]). Un altre enfocament, particularment útil en l'evolució molecular, és el de màxima versemblança, que selecciona el cladograma òptim que tingui la major versemblança, basant-se en un model de canvis de [[probabilitat]] específica.

 

 

La cladística ha tardat un temps a establir-se, i encara hi ha gran debat sobre com aplicar les idees de Hennig al món real. Existeix inquietud sobre el fet que la utilització de conjunts de dades molt diferents (per exemple, característiques estructurals contra característiques genètiques) pot produir arbres molt diferents. Tanmateix, en gran part, la cladística ha demostrat la seva utilitat per resoldre filogènies i s'ha guanyat un ampli suport.