Semàntica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 1:
La '''semàntica''', en un sentit ampli, és la part de la [[lingüística]] que estudia la [[paraula]], concretament tot allò relacionat amb el seu [[significat]]. El seu nom ve del grec "sema", que vol dir [[signe lingüístic|signe]]. Com a disciplina va néixer al [[segle XIX]].
 
Analitza els components i la transmissió del significat i determina les relacions que s’estableixen entre mots. Aquestes relacions són (a) la [[sinonímia]]: s’estableix entre dos o més mots amb significats semblants, (b) l’[[antonímia]]: s’estableix entre mots amb significats oposats, (c) l’[[homonímia]]: s’estableix entre mots que, tot i tenir significats diferents, coincideixen formalment (comparteixen un mateix significant) per una qüestió d’evolució históricahistòrica. Hi ha casos d’homonímia parcial, en què a cadascun dels mots té una categoríacategoria gramatical diferent i, per tant, el mateix contingut sintàctic actua com a desambiguador; i casos d’homonímia exulta, quan ambdós mots comparteixen els trets morfològics i, per tant, cal que el context actuï com a element desambiguador, (d) la [[polisèmia]]: s’estableix quan a un mateix significant li corresponen diversos significats com a conseqüència d’un procés de transferenciatransferència semánticasemàntica.
 
La semàntica és una disciplina propera a la [[filosofia]], per l'anàlisi dels conceptes; a la [[psicologia]], per l'estudi de la ment humana i de la [[comunicació]]; a la [[lexicologia]], perquè ajuda a definir els mots; a la [[sintaxi]], ja que assigna papers temàtics a funcions dins de la frase i a moltes altres branques del saber. De fet, des de l'anomenat "gir lingüístic" del coneixement al [[segle XX]], la semàntica s'ha convertit en una [[ciència]] auxiliar útil per a qualsevol apropament a la realitat.