Viquipèdia

Granollers: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
A
A
Línia 1:
{
{{Infotaula del municipi català|de |Granollers|del |Vallès Oriental|
|topònim = Granollers
|nom_oficial = Granollers
|escut = Escut de Granollers.svg
|bandera =
|lema =
|fotografia = Ajuntament_Granollers_2.jpg
|fotografia_descripció = Ajuntament de Granollers
|fotografia_mida = 300px
|subtítol = Munici
|partit_judicial =
|gentilicis = Granollerí, granollerina
|malnom=
|gentilicis2 = <!--Altres gentilicis (també en masculí i femení singulars)-->
| codi = 080961
|fundació =
|superfície = 14,9
|densitat = <!--No e
|altitud_màxima = 512
|altitud_mínima = 0
|codi_postal = 08400-08404, 08401 (centre),<br>08402 (perifèria)
| lat_g = 41 | lat_m = 36 | lat_s = 31
| lon_g = 2 | lon_m = 17 | lon_s = 28
|coord_opt=region:ES-CT_type:city(1615908)
|dist_comarca = <!--Distància respecte a la capital de comarca-->
|dist_prov = <!--Distància respecte a la capital de província-->
|dist_país = 26,5 <!--Distància respecte a la capital de la comunitat autònoma-->
|dist_altre1 = <!--Primer punt de distància addicional-->
|ref_altre1 = <!--Distància des del primer punt addicional-->
|dist_altre2 = <!--Segon punt de distància addicional-->
|ref_altre2 = <!--Distància des del segon punt addicional-->
|nuclis= 1
|llengua =
|pressupost =
|pressupost_any =
|alcalde = [[Josep Mayoral i Antigas]] ([[PSC]])
|festes_majors = Fira i Festes de l'Ascenció, [[maig]]-[[juny]] <br/> Festa Major de Blancs i Blaus, <br/> últim dijous d'[[agost]]
|patró = Sant Esteve i Sant Plàcid
|dies_mercat = Dijous
|fira = <!-- Nom de la fira tradicional -->
|agermanaments =
|web = [http://www.granollers.cat/ Ajuntament de Granollers]
}}
'''Granollers''' és la capital i la ciutat més poblada de la [[comarca]] del [[Vallès Oriental]].
 
La [[Porxada de Granollers|Porxada]], edifici renaixentista que servia de llotja de gra, n'és l'edifici més emblemàtic. La Porxada es va acabar de construir entre els anys [[1586]] i [[1587]] a partir d'un projecte que havia encarregat el Consell de la Vila al mestre Bartomeu Brufalt. L'edifici té unes dimensions de 24 metres de llarg per 15,65 d'ample i està format per 15 columnes d'ordre toscà que sostenten una teulada de quatre vessants.
 
Al carrer de Corró trobem l'antic hospital de Sant Domènec, ara sala Francesc Tarafa, un exemple d'arquitectura gòtica restaurada. Granollers viu del comerç i de les indústries. Però a la part sud del terme, el paratge de Palou encara conserva zones agrícoles.
 
==Història==
Els vestigis més antics que s'han trobat a Granollers tenen una antiguitat de més de 4.000 anys, encara que les troballes arqueològiques més importants són les de la necròpolis de Can Trullàs, de l'època romana. Fins l'any [[944]] no apareixerà la primera referència del topònim Granollers, citat com a ''Granularios Subteriore''. A partir de l'any 1040 ja s'esmenta el mercat granollerí.
 
Durant els segles XIII, XIV i XV, l'Església, el senyor feudal de la Roca i la Corona es disputen el territori de Granollers. Aquesta continua situació de bescanvi va fer que els granollerins recaptessin 10.000 [[florí d'or d'Aragó|florins]] que van posar en mans del rei Alfons IV perquè comprés la vila i la incorporés definitivament a la Corona. Des d'aquest moment, [[Alfons el Magnànim|Alfons IV]] declarava la vila com a carrer de Barcelona (1418).
 
Les muralles es van començar a bastir el [[1291]] i es van aixecar entre el [[1366]] i el [[1380]] sota el regnat de [[Pere el Cerimoniós|Pere III]]. Van ser enderrocades a finals del segle XIX però es conserven restes de les refetes en el segle XVI. Tenien un traçat hexagonal amb onze torres de defensa i un camí de ronda conegut com "corredossos". Els cinc portals d'entrada coincideixen amb les vies de comunicació que existien i tenien una capella al damunt: el de Barcelona (Sant Cristòfol), el de Caldes (Santa Anna), el de Corró (Sant Antoni), el de Bell-lloc (Sant Roc) i el de la Roca (Santa Esperança). Quan es van enderrocar les muralles es van traslladar les capelles a un costat del carrer.
 
Durant deu anys, entre [[1462]]-1472, es va produir una guerra civil que enfrontava la monarquia de [[Joan el Gran|Joan II]] i la [[Generalitat]]. La vila de Granollers, sota el domini dels senyors de Pinós, va prendre partit per la Generalitat. Durant aquest conflicte (1466) va morir a Granollers el Conestable de Portugal, candidat a la [[Corona d'Aragó]]. Tot i que Granollers va prendre posició contra Joan II, en acabar la guerra el monarca va atorgar els privilegis que ja havia donat el rei Alfons IV, el 1418.
El [[segle XV]] encara havia de dur més conflictes a Granollers, a causa de la Segona [[Guerra de Remença]].
 
L'estabilitat del [[segle XVI]], l'augment demogràfic i la prosperitat del mercat consolidaren el desenvolupament de Granollers exemplificat amb la construcció d'importants edificis com la nova església parroquial gòtica de Sant Esteve, sobre la romànica del segle XI; el desaparegut Convent dels Caputxins; l'església de Sant Francesc o la [[Porxada de Granollers|Porxada]]. Altres aspectes d'aquest segle d'or, tal com qualificà el metge i historiador Alfred Canal el segle XVI, són la gran activitat del Consell o Universitat o la construcció de noves capelles sobre les muralles . Aquesta prosperitat es va truncar de nou per la lluita durant la Guerra dels Segadors en la qual va intervenir el síndic granollerí Joan Domènec.
 
Durant la [[Guerra del Francès]] (1808-1814), Granollers es va oposar a l'ocupació napoleònica i va ser seu de la Junta del Partit del Vallès. El conflicte de la tercera carlinada (1875) va ser el que va afectar més la vila. 3.000 carlins van assaltar Granollers i van segrestar l'alcalde i trenta-tres persones més que van ser alliberats previ pagament d'un rescat.
 
A mitjan [[segle XIX]] l'activitat econòmica de la capital del Vallès Oriental va anar evolucionant a partir del desenvolupament de les vies de comunicació i va esdevenir gradualment més industrial i comercial que agrícola. La inauguració del nou traçat de la carretera de Barcelona a Vic (1848) i l'arribada de les dues línies de tren (1854 i 1876) van ser-ne les causes principals. Al principi del segle passat, s'incorporen a Granollers el Lledoner (1922), segregat de les Franqueses del Vallès i el municipi de Palou (1928). D'aquesta forma, la ciutat consolidava la configuració longitudinal amb l'actual carretera com a eix principal.
 
Durant la [[Segona república espanyola|Segona República]], la ciutat va viure un procés de canvi social i polític general, amb alguns esdeveniments especials com els [[Fets del sis d'octubre|Fets d'Octubre de 1934]]. La [[Guerra civil espanyola|Guerra Civil]] (1936-1939) també es va patir amb molta duresa: hi ha haver quatre bombardejos de l'aviació italo-germana, el [[Bombardeig de Granollers (1938)|primer dels quals]], el [[31 de maig]] de [[1938]], va causar centenars de ferits, morts i molts estralls.<ref name="Sapiens">{{Citar publicació | cognom = Bassa| nom = David | article = Granollers, un minut a l'infern | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 66 | data = abril 2008 | pàgines = p. 18 (annex monogràfic especial ''Catalunya sota les bombes'') |issn = 1695-2014}}</ref> Un dels fets més destacats de la postguerra és la celebració de la primera Fira de l'Ascensió el 1943, i que amb els anys depassarà l'àmbit local. Són anys de mancances i de recessió econòmica i no és fins al 1952 que se suprimeix el racionament dels productes de primera necessitat. Entre 1956 i 1975 hi va haver un creixement demogràfic molt destacat, a causa principalment de la immigració i de l'augment de la natalitat, que va propiciar un important increment del parc d'habitatges i el desenvolupament de la trama urbana.
 
D'altra banda, la crisi del tèxtil de meitat dels anys 60 va donar pas a una indústria més diversificada, un dels trets destacats de l'economia granollerina.
La mort del general Franco, el novembre de 1975, comporta la legalització de diversos partits polítics que concorreran a les primeres eleccions generals de 1977, primer, i a les municipals de 1979, després, que guanya Rafel Ballús, del PSC, el qual serà alcalde fins al 1986, quan serà substituït per Josep Pujadas. El 1988 es constitueix a Granollers el Consell Comarcal, el primer president del qual va ser Josep Serratusell, de CiU.
[[Fitxer:Porxada Granollers-1.jpg|thumb|right|La [[Porxada de Granollers|Porxada]]]]
 
L'any [[1992]] va ser subseu olímpica dels [[Jocs Olímpics de 1992|Jocs Olímpics de Barcelona '92]] en la modalitat d'[[handbol]].
 
== Demografia ==
{{DemogCat| 1497=193| 1515=233| 1553=236| 1717=1.581| 1787=1.901| 1857=5.260| 1877=6.369| 1887=6.888| 1900=7.419| 1910=8.048| 1920=9.153| 1930=12.699| 1940=13.960| 1950=15.480| 1960=20.194| 1970=30.066| 1981=45.300| 1990=50.562| 1992=52.303| 1994=53.012| 1996=50.951| 1998=51.600| 2000=52.423| 2002=54.634| 2004=56.456| 2006=58.940| 2008=60.122| 2009=60.658| 2010=59.691}}
 
Linha 84 ⟶ 11:
{{partit resultats eleccions|vermell|[[Solidaritat Catalana per la Independència]]|[[Elies Canyelles i Ballús]]|398|-|1,91%}}
{{partit resultats eleccions|marí|[[Plataforma per Catalunya]]|[[Ricardo Costa Liñares]]|377|-|1,81%}}
{{partit resultats eleccions|taronja|[[Ciutadans - Partit de la Ciutadania]]|[[Eduardo Beltran Ortega]]|311|-|1,49%}}|[[Vot en blanc|En blanc]]||1.007|-|4,83%}}
{{partit resultats eleccions|negre|[[Som! Granollers]]|[[Miquel Acedo Labat]]|289|-|1,39%}}
{{partit resultats eleccions|marró|[[Partit Família i Vida]]|[[Lluís Balsells Abeleira]]|52|-|0,25%}}
{{partit resultats eleccions|blanc|[[Vot en blanc|En blanc]]||1.007|-|4,83%}}
{{fi resultats eleccions|21.239|25}}
 
 
==Festa Major de Blancs i Blaus==
Considerada una de les millors festes majors de Catalunya, la Festa Major, que té lloc la setmana de l'últim dijous d'agost, es basa en la recuperació d'una antiga aposta feta a la ciutat l'any 1897. Aquell any, dos rajolers, el Rayo i l'hereu Maynou, van dividir la ciutat un dilluns de juliol competint entre ells per veure qui era capaç de fer més rajoles en una hora. Aquesta és l'anècdota que va generar la creació de les colles de Blancs i Blaus, veritables protagonistes de la festa.
 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Granollers»