Obre el menú principal

Canvis

m
canviant enllaç incorrecte a una desambiguació per enllaç a l'article correcte
[[Fitxer: Georges d Autriche.jpg|thumb|'''Jordi d'Àustria''']]'''Jordi d'Àustria''' (nascut el [[1520]] a [[Gant]], - mort a [[Lieja]], el [[1557]]) fou bisbe de [[Brixen]] el [[1525]], [[Arxidiòcesi de València|arquebisbe]] de [[València]] de [[1538]] a [[1544]] i [[príncep-bisbe]] del [[principat de Lieja]] de [[1544]] fins a la seva mort l'any [[1557]].
 
Era el fill de [[Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic]] i d"'una de les seves amants segons les fonts una [[Salzburg]]uesa o d'una familiafamília noble [[Hongria|hongaresa]]. Va crèixercréixer a les [[Disset Províncies]] sota la tutela de [[Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia)|Margarida d'Àustria]], junts amb [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] i [[Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic|Ferran I]]. Margarida va carregar-lo aviat d'unes [[prebenda|prebendes]] i va obtenir la [[dispensació|dispensa]] [[papa]]l del que a aquesta època es considerava com la màcula del seu naixement fora del casament de son pare.
 
El [[1525]] va esdevenir bisbe de [[Brixen]] on va seguir la política de Carles i de Ferran en lluitar contra el [[protestantisme]] i els abusos dins l'[[església catòlica]], mentrestant va omplir missions diplomàtiquediplomàtiques a [[Bolonya]], a les Disset Províncies, a [[Hamburg]] i a [[Dinamarca]], a [[Nàpols]] i [[Brussel·les]]. De 1539 a 1541 va ser arquebisbe de [[València]]. Carles V va cercar un aliat segur a la demissiódimissió del príncep-bisbe de Lieja [[Corneli de Berghes]].
 
Durant el viatge de València a Lieja, [[Francesc I de França]] va captivar-lo aprop de [[Lió]]. Després de 22 mesos de captivitat i el pagamantpagament d'un llarg rescat va poder prendre effectivamentefectivament el seu càrrec. A Lieja va tenir la reputació d'un sobirà moderat, delerós dem benestar dels seus subordenatssubordinats. A la seva política exterior va romandre totalment sotmès a Carles V.<ref>[http://www.deutsche-biographie.de/artikelNDB_n06-210-01.html Adam Wandruszka,''Georg von Österreich'', in: Neue Deutsche Biographie 6 (1964), pàgina210]</ref>
 
Va tenir tres fills: Jordi, un sacerdot que va morir al [[1619]], Margarida que va esdevenir una abadessa aprop de [[Charleroi]] (mort al 1604) i Maria (mort després de 1589).
87.216

modificacions