|
Ammianus Marcellinus diu que s'assemblaven al sàrmates, feien servir llargues espases i cota de malla; anaven a la guerra amb tres cavalls per cap. Ptolemeu esmenta com a ciutats dels quades a Eburodunum, Meliodunum, Caridorgis, Medoslanium, i alguna més, totes les quals havien estat abans ciutats celtes.
Quant a l'afirmació que l'etnònim '''quade''' derivaria de la paraula cèltica *''cold-'' o *''coad-'' ‘fusta; bosc’(personalment, hom pot objectar que només tinctenim constància d'un cèltic *''keitomkaitom'' ‘bosc’. El(d'on el topònim ''Caitobriga'' i el gal·lès antic '''coit''', gal·lès modern '''coed''', bretó '''coet''', '''couet''', '''coat''', '''c'hoat''' etc. ‘bosc’), procedeixperò no pas *''kold-'' o *''koad-'' (a no ser que vulguem pretendre que la forma del bretó modern '''coad''' (plural '''koadou'''], i derivada d'unaun variantcèltic *'''kaitom'')', ja s'hausava defa dirdos quemil anys!). Aparentment, la base la base d'aquesta hipòtesi rau en acceptarla quetribu elsdels [[Koldouoi]] esmentatsesmentada per [[Estrabó]] a la seva Geogr. VII,1:3. (τὰ τῶν Κολδούων), siguini realmenten elsl'acceptació de la hipòtesi que aquesta tribu és idèntica amb la dels ''quades''. En aquest passatge, Estrabó hi esmenta efectivament la tribu dels [[Koldouoi]] com una branca dels suevis (germànic *swǣƀōz), iperò deixaho fa deixant ben clar que es tracta d'un poble germànic, i no pas cèltic. L'etnònim estrabonià es translitera al llatí sota la forma [[Coldui]] i, per a interpretar aquests [[Koldouoi]] grecs o [[Coldui]] llatins com a '''quades''' caldria esmenar, a més a més, la forma estraboniana de l'etnònim en un [[Coadui]], on el grup <oa> representaria una forma grega d'escriure un germànic [[Quad-]]. En tot cas, elsper quades eren un poble germànictant, no pas cèltic, i aquest fet no fa pas impossible la tesi cèltica de l'origen de l'etnònim, peròes síbasa queen lafonaments faque, comaparentment, ano mínim,són pas dubtosaferms.
== Bibliografia ==
|
