Michela Murgia: diferència entre les revisions

 

==Biografia==

 

Els seus pares tenien un restaurant a San Giovanni de Sinis, on hauria d'haver-se quedat a treballar. Però el fet de convertir-se en ''fill'e anima'' dels Sanna, un matrimoni fins aleshores sense fills, li va permetre sortir de l'illa per a estudiar. Fou executiva d'una empresa termoelèctrica però, degut a que es va negar a ocultar un vertit tòxit il·legal al mar, va ser acomiadada <ref>{{citar web|url=http://www.lavanguardia.com/lacontra/20111219/54242219924/michela-murgia-en-los-pueblos-sardos-habia-una-madre-en-cada-esquina.html |títol=Entrevista amb Michela Murgia a La Contra |editor=[[La Vanguardia]] |llengua=castellà |data=19 de desembre 2011 |consulta=12/1/2012}}</ref>. Posteriorment va fer petites feines: comercialitzadora de multipropietats, assessora fiscal, portera de nit. Una d'elles, la de telefonista a una multinacional fabricant d'aspiradores, la va empenyer a obrir un blog anònim, ''Il mondo deve sapere'', on va relatar les experiencies laborals que es vivien a la companyia. Del blog en va sortir un llibre, ''Il mondo deve sapere. Romanzo tragicomico di una telefonista precaria'', on hi descriu l'explotació laboral i la manipulació psicològica a que són sotmesos els treballadors del sector, que va ser tot un èxit i va ser portat al teatre per David Emmer, protagonitzat per Teresa Saponangelo. I finalment constutuí la base inspiradora del film ''Tutta la vita davanti'', de Paolo Virzi.