Conan IV de Bretanya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Errors Check Wikipedia
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Conan IV de Bretanya''', anomenat el Petit o el Negre (vers [[1138]]- 20 de febrer de 1171), fill d'[[Alan el Negre]], senyor de [[comtat de Guingamp|Guingamp]] i [[comtat de Richmond|comte de Richmond]], i de la duquessa [[Berta de Bretanya]], filla del duc [[Conan III el Gros|Conan III]], va ser [[comtat de Richmond|comte de Richmond]] de 1146 a 1171 i [[llista de governants de Bretanya|duc de Bretanya]] de [[1156]] a [[1166]].
{{Traducció|fr|Conan IV de Bretagne}}
{{Voir homonymes|Conan de Bretagne}}
 
== Biografia ==
 
Conan III va designar al seu nét Conan IV com el seu hereu sota la regència d'[[Eudes de Porhoet]], segon marit de la seva filla Berta, desheretant per raó d'il·legitimitat al seu fill [[Hoel III de Bretanya|Hoel]] que, derrotat per Eudes, es va haver de conformar amb el [[comtat de Nantes]]. Al arribar a la majoria d'edat, Conan IV es va aliar amb Hoel i es va revoltar contra el seu padrastre que es negava a deixar-li les regnes del ducat, però fou derrotat per Eudes el [[1154]]. Es va refugiar a [[Anglaterra]] amb [[Enric II d'Anglaterra|Enric II Plantagenêt]] que li va confirmar la possessió del títol i de l'''honor'' de [[comtat de Richmond|Richmond]], heretats del seu pare. Aquest «honor» consistia en un conjunt de terres i d'ingressos al [[Yorkshire]].
{{Infobox Politicien
| charte = Monarque
| nom = Conan IV
| fonction1 = [[liste des ducs de Bretagne|Duc de Bretagne]]
| dynastie =[[Liste des comtes et ducs de Penthièvre|Maison de Penthièvre]]
| image = [[Fitxer:Conan IV de Bretagne.jpg|220px|Conan IV]]
| légende = Sceau de Conan IV de Bretagne selon Dom Morice
| naissance = [[1138]]
| lieu de naissance =
| décès = {{Date|20|février|1171}}
| lieu de décès =
| titres = [[Liste des ducs de Bretagne|Duc de Bretagne]] </br> [[Comte de Richmond]]
| a partir du fonction1 = [[1156]]
| jusqu'au fonction1=[[1166]]
| sacre 1=
| couronnement 1=
| investiture 1=
| prédécesseur 1= [[Eudon de Porhoët]]
| successeur 1= [[Constance de Bretagne]]
| père = [[Alain le Noir]]
| mère = Berthe de Bretagne
| conjoint =[[Marguerite d'Huntingdon]]
| enfants = [[Constance de Bretagne]][[Image:Red crown.png|15 px]]
| signature =
| nom naissance =
| fonction2 = [[Comte de Richmond]]
| a partir du fonction2 = 1146
| jusqu'au fonction2 = 1171
| monarque 2 = Conan IV de Bretagne
| prédécesseur 2 =[[Alain le Noir]]
| successeur 2 =[[Constance de Bretagne]]
| liste ='''[[liste des ducs de Bretagne|Duc de Bretagne]]'''
| emblème =
}}
 
Conan va rebre ajuda militar anglesa que li va permetre tornar a [[Ducat de Bretanya|Bretanya]] i reunir alguns de feudals (1155), però la seva posició de vassall del rei d'Anglaterra tenia la hostilitat dels senyors bretons que donaren seuport a Eudes de Porhoet. Aquest darrer però fou derrotat i es va haver de refugiar fora de Bretanya, i Conan IV fou proclamat duc el [[1156]], però aquest mateix any els nantesos van expulsar al seu oncle [[Hoel III de Bretanya|Hoel]] i van escollir per a comte al germà segon d'Enric II, [[Jofré I Plantagenet]], que ja era comte del Maine i d'Anjou des de poc abans. El comtat de Nantes va quedar així fora del ducat. A la mort de Jofré o Geoffroi, el [[1158]], Conan va creure que podria reprendre el [[Bro Naoned|Nantès]], però finalment el va haver de restituir a Enric II.
{{Polisèmia| Monarc}}
'''Conan Iv diu el Petit''' (cap a [[1138]] al {{Infobox Politicien
El [[1160]], amb la benedicció del rei d'Anglaterra, Conan es va casar amb Margarida d'Huntingdon. Constància va néixer poc temps després i fou ràpidament promesa (a l'edat de 4 anys) amb el tercer fill del rei Enric II, [[Jofré II Plantagenet]] (de 8 anys d'edat). Eudes de Porhoet va organitzar una nova revolta que va aconseguir alguns èxits, però va oferir així a Enric II el prétexte.<ref> Nombrosos trastorns havent esclatat en alguns dels seus feus continentals (Normandia, Maine…;), Enric II va decidir desplaçar-se en persona posar ordre en els seus territoris </ref> per intervenir a Bretanya amb un exèrcit que va prendre el castell de Josselin el [[1168]]. Enric II va desposeir Eudes de Porhoet del vescomtat de Porhoet, i després d'una darrera revolta el 1173, del comtat de [[Penthièvre]]
| charte = Monarque
| nom = Conan IV
| fonction1 = [[liste des ducs de Bretagne|Duc de Bretagne]]
| dynastie =[[Liste des comtes et ducs de Penthièvre|Maison de Penthièvre]]
| fitxer = [[Image:Conan IV de Bretagne.jpg|220px]]
| légende = Sceau de Conan IV de Bretagne selon Dom Morice
| naissance = [[1138]]
| lieu de naissance =
| décès = {{Date|20|février|1171}}
| lieu de décès =
| titres = [[Liste des ducs de Bretagne|Duc de Bretagne]] </br> [[Comte de Richmond]]
| a partir du fonction1 = [[1156]]
| jusqu'au fonction1=[[1166]]
| sacre 1=
| couronnement 1=
| investiture 1=
| prédécesseur 1= [[Eudon de Porhoët]]
| successeur 1= [[Constance de Bretagne]]
| père = [[Alain le Noir]]
| mère = Berthe de Bretagne
| conjoint =[[Marguerite d'Huntingdon]]
| enfants = [[Constance de Bretagne]][[Image:Red crown.png|15 px]]
| signature =
| nom naissance =
| fonction2 = [[Comte de Richmond]]
| a partir du fonction2 = 1146
| jusqu'au fonction2 = 1171
| monarque 2 = Conan IV de Bretagne
| prédécesseur 2 =[[Alain le Noir]]
| successeur 2 =[[Constance de Bretagne]]
| liste ='''[[liste des ducs de Bretagne|Duc de Bretagne]]'''
| emblème =
'''Conan IV dit le Petit''' (vers [[1138]] au {{Date|20|février|1171}}), fils d'[[Alain le Noir]], seigneur de [[Guingamp]] et comte de Richmond, et de la duchesse Berthe de Bretagne, fille du duc [[Conan III de Bretagne|Conan III]], fut [[comte de Richmond]] de 1146 à 1171 et [[duc de Bretagne]] de [[1156]] à [[1166]].
 
Enric II ja no va tolerar desordres al ducat, en particular els danys aportats al comerç marítim entre les seves diferents possessions (al Nord i al sud de Bretanya) pels "naufragadors" abusant del dret de "bris".<ref> Judith Everard. « Le duché de Bretagne et la politique Plantagenêt aux s. XIIe-XIIIe », ''in'' Marin Aurell et Noël-Yves Tonnerre éditeurs. ''Plantagenêts et Capétiens, confrontations et héritages'', col·loqui del 13-15 maig de 2004, Poitiers. Brepols, 2006, Turnhout. Col·lecció ''Histoires de famille. La parenté au Moyen Âge''. ISBN 2-503-52290-4, pàg. 202 </ref> Conan fou obligat a abdicar a favor del seu futur gendre. No tenint aquest últim més que 9 anys, Enric II es va fer reconèixer ''guardià'' del ducat pels barons esperant que el seu fill arribés a la majoria.
}}), fill d'[[Alan el Negre|Alain El Negre]], senyor de [[Guingamp]] i comte de Richmond, i de la duquessa Berthe de Bretagne, noia del duc [[Conan III el Gros|Conan Iii]], va ser [[comtat de Richmond|Comte de richmond]] de 1146 a 1171 i [[llista de governants de Bretanya|Duc de bretagne]] de [[1156]] a [[1166]].
 
Conan no va conservar més que el [[comtat de Guingamp]] i va morir quatre anys després de la seva abdicació. Fou inhumat a l'església abacial de [[Bégard]].
 
=== Matrimoni i descendència ===
== Biografia ==
Conan III désigne Conan IV comme son héritier sous la régence d'[[Eudon de Porhoët]], second mari de Berthe, déshéritant pour cause d'illégitimité, son fils [[Hoël III de Bretagne|Hoël]] qui, défait par Eudon, doit se contenter du comté de [[Nantes]]. À l'âge de la majorité, Conan IV, révolté contre son beau-père qui refuse de lui laisser les rênes du duché, s'allie à Hoël mais est battu par Eudon en [[1154]]. Il se réfugie en [[Angleterre]] auprès d'[[Henri II Plantagenêt]] qui lui confirme la possession du titre et de l'''Honneur'' de [[Richmond (Yorkshire)|Richmond]], hérités de son père. Cet « honneur » consiste en un ensemble de terres et de revenus dans le [[Comté de Yorkshire|Yorkshire]].
 
De la seva unió amb Margarida d'Huntingdon va néixer:
Conan Iii designa Conan Iv com el seu hereu sota la regència d'[[Eudes de Porhoet|Eudon De Porhoët]], segon marit de Berthe, desheretant amb raó d'il·legitimitat, el seu fill [[Hoel III de Bretanya|Hoël]] que, desfet per Eudon, s'ha de conformar amb el comtat de [[Nantes]]. A l'edat de la majoria, Conan Iv, revoltada contra el seu sogre que es nega a deixar-li les regnes del ducat, ajunta amb Hoël però és pegat per Eudon el [[1154]]. Es refugia a [[Anglaterra|Angleterre]] a la vora d'[[Enric II d'Anglaterra|Henri Ii Plantagenêt]] que li confirma la possessió del títol i de l'''Honor'' de [[Richmond]], heretats del seu pare. Aquest «honor» consisteix en un conjunt de terres i d'ingressos en el [[Yorkshire]].
 
* [[Constància de Bretanya|Constància o Constança]], duquessa de Bretanya
 
 
Conan reçoit une aide militaire anglaise qui lui permet de revenir en [[Duché de Bretagne|Bretagne]] et de rallier plusieurs féodaux, mais sa position de vassal du roi d'Angleterre provoque une révolte des seigneurs bretons sous la conduite d'Eudon de Porhoët. Ce dernier, battu, se réfugie hors de Bretagne. Conan IV est proclamé duc en [[1156]], mais cette même année, les Nantais chassent son oncle [[Hoël III de Bretagne|Hoël]] et choisissent pour comte le frère cadet d'Henri II, [[Geoffroy de Nantes|Geoffroy Plantagenêt]], déjà comte du Maine et d'Anjou depuis [[1156]]. Le comté de Nantes sort du duché. À la mort de Geoffroy, en [[1158]], Conan croit pouvoir reprendre le [[Pays Nantais|Nantais]], mais doit le restituer à Henri II.
 
Conan rep una ajuda militar anglesa que li permet tornar a [[Ducat de Bretanya|Bretagne]] i reunir alguns de feudals, però la seva posició de vassall del rei d'Angleterre provoca una revolta dels senyors bretons sota la conducta d'Eudon de Porhoët. Aquest últim, batut, es refugia fora de Bretagne. Conan Iv és proclamat duc el [[1156]], però aquest mateix any, els Nantais fan fora el seu oncle [[Hoel III de Bretanya|Hoël]] i escullen per a comte el germà segon d'Henri Ii, [[Geoffroy Plantagenêt]], ja comte de Maine i d'Anjou des de [[1156]]. El comtat de Nantes surt del ducat. A la mort de Geoffroy, el [[1158]], Conan creu poder reprendre el [[Bro Naoned|Nantais]], però l'ha de restituir a Henri Ii.
 
 
 
En [[1160]], avec la bénédiction du roi d'Angleterre, Conan épouse [[Marguerite d'Huntingdon]]. [[Constance de Bretagne|Constance]] naît peu de temps après et se trouve rapidement fiancée (à l'âge de 4 ans) au troisième fils du roi Henri II, [[Geoffroy II de Bretagne|Geoffroy II Plantagenêt]] (âgé de 8 ans).
 
El [[1160]], amb la benedicció del rei d'Angleterre, Conan es casa amb [[Marguerite d'huntingdon]]. [[Constància]] neix poc de temps després i es troba ràpidament promesa (a l'edat de 4 anys) amb el tercer fill del rei Henri Ii, [[Geoffroi II Plantagenet|Geoffroy Ii Plantagenêt]] (de 8 anys d'edat).
 
 
 
Eudon de Porhoët mène une nouvelle révolte qui remporte des succès, mais offre ainsi à Henri II le prétexte<ref>De nombreux troubles ayant éclaté dans plusieurs de ses fiefs continentaux (Normandie, Maine…), Henri II décide de se déplacer en personne remettre de l'ordre dans ses territoires</ref> pour intervenir en Bretagne avec une armée qui prend [[Josselin (Morbihan)|Josselin]] en [[1168]]. Henri II dépouille Eudon de Porhoët du Porhoët, puis, après une dernière révolte en 1173, du comté de [[Penthièvre]].
 
Eudon de Porhoët porta una nova revolta que guanya èxits, però ofereix així a Henri Ii el prétexte.<ref>. Nombrosos trastorns havent esclatat en alguns dels seus feus continentals (Normandie, Maine…;), Henri Ii decideix desplaçar-se en persona posar ordre en els seus territoris </ref> per intervenir a Bretagne amb un exèrcit que pren [[Josselin]] el [[1168]]. Henri Ii desposseeix Eudon de Porhoët du Porhoët, després, després d'una última revolta el 1173, del comtat de [[Penthièvre]].
 
 
 
Henri II ne tolère plus de désordre dans le duché, en particulier les nuisances apportées au commerce maritime entre ses différentes possessions (au Nord et au Sud de la Bretagne) par les [[naufrageur]]s abusant du [[droit de bris]].<ref>Judith Everard. « Le duché de Bretagne et la politique Plantagenêt aux {{s2-|XII|e|XIII|e}} », ''in'' Marin Aurell et Noël-Yves Tonnerre éditeurs. ''Plantagenêts et Capétiens, confrontations et héritages'', colloque des 13-15 mai 2004, Poitiers. Brepols, 2006, Turnhout. Collection ''Histoires de famille. La parenté au Moyen Âge''. ISBN 2-503-52290-4, {{p.|202}}</ref> Conan est obligé d'abdiquer en faveur de son futur gendre. Ce dernier n'ayant que 9 ans, Henri II se fait reconnaître ''gardien'' du duché par les barons en attendant que son fils ait atteint la majorité.
 
Henri Ii ja no tolera desordre en el ducat, en particular els danys aportats al comerç marítim entre les seves diferents possessions (al Nord i al sud de Bretagne) pels [[naufrageurs]] abusant del [[dret de bris]].<ref>. Judith Everard. «El ducat de Bretagne i la política Plantagenêt als {{Date|20|février|1171}} », ''in'' Marin Aurell i Noël-Yves Tonnerre editors. ''Plantagenêts i Capétiens, confrontacions i heretatges'', col·loqui dels 13-15 maig de 2004, Poitiers. Brepols, 2006, Turnhout. Col·lecció ''Històries de família. El parentiu a l'Edat Mitjana'' . Isbn 2-503-52290-4, {{s2-|XII|e|XIII|e}} </ref> Conan és obligat a abdicar a favor del seu futur gendre. No tenint aquest últim més que 9 anys, Henri Ii es fa reconèixer ''guardià'' del ducat pels barons esperant que el seu fill hagi atès la majoria.
 
 
 
Conan ne conserve que le comté de Guingamp et meurt quatre ans après son abdication. Il est inhumé dans l'abbatiale de [[Bégard]].
 
Conan no conserva més que el comtat de Guingamp i mor quatre anys després de la seva abdicació. És inhumat a l'església abacial de [[Bégard]].
 
=== Unió i descendència ===
 
 
 
De son union avec [[Marguerite d'Huntingdon]] naît :
 
De la seva unió amb [[Margarida d'huntingdon]] neix:
 
 
 
* [[Constance de Bretagne|Constance]], duchesse de Bretagne.
 
* [[Constància]], duquessa de Bretagne.
 
== Referències ==
Linha 130 ⟶ 23:
 
== Bibliografia ==
* [[André Chédeville]] & [[Noël-Yves Tonnerre]] ''La Bretagne féodale {{sps. XIe-|XI|e|-|XIII|e}}XIIIe''. [[Ouest-France]], Université Rennes (1987) {{ISBN|2727200122}}.
 
* [[André Chédeville]] & [[Noël-yves Tro]] ''La Bretagne feudal {{p.|202}}'' . [[Oest-frança]] Universitat Rens (1987) {{sp-|XI|e|-|XIII|e}}.
* Étienne Gasche, ''Petite histoire des Rois et Ducs de Bretagne'', éditions Yoran Embanner, 2006, {{ISBN|2-9521446-7-2}}
 
{{Monarques de Bretanya}}
* Étienne Gasche ''Petita història dels Reis i Ducs de Bretagne'', edicions Yoran Embanner, 2006, {{ISBN|2727200122}}
{{Souverains de Bretagne}}
 
{{ISBN|2-9521446-7-2}}
 
{{ORDENA:Conan IV De Bretanya}}
[[Categoria:Reis i ducs de Bretanya]]
[[Categoria:Comtes]]
[[Categoria:Segle XII]]
[[Categoria:Ducats de França]]
[[Catégorie:Duc de Bretagne]]
[[Catégorie:Comte de la pairie d'Angleterre]]
[[Catégorie:Personnalité bretonne du XIIe siècle]]
[[Catégorie:Décès en 1171]]
 
[[br:Konan IV]]
[[ca:Conan IV el Negre]]
[[de:Conan IV. (Bretagne)]]
[[el:Κόναν Δ' της Βρεττάνης]]