Bertrand Barère de Vieuzac: diferència entre les revisions

▲Fou advocat del parlament de [[Tolosa]] i diputat als Estats Generals ([[1788]]). Membre del tribunal de cassació i després diputat a la [[Convenció]], de la qual esdevingué president ([[1792]]), evolucionà del moderantisme cap a una exaltació revolucionària que culminà en la designació com a membre del [[Comitè de Salvació Pública]]. No abandonà [[Robespierre]] fins a darrera hora, i fou deportat al [[Poitou]] el [[1795]]. Més tard va fer missions diplomàtiques i d'espionatge per a [[Napoleó I]], raó per la qual, quan [[Lluís XVIII de França]] restaurà la monarquia borbònica, fou desterrat a [[Brussel·les]] per [[regicidi]]. No va poder tornar a França fins al triomf de la [[Revolució de 1830]], i pogué viure els darrers dies mercès a una pensió que li passà el nou govern de [[Lluís Felip I de França]]. Es dedicà després al periodisme i publicà obres literàries i polítiques.