Diferència entre revisions de la pàgina «La Veu de l'Ebre»

cap resum d'edició
 
És el mitjà de referència per a la vegueria de les Terres de l’Ebre, amb tirada setmanal de notícies locals i comarcals, i informacions d’agenda i de serveis, elaborades des de la redacció central del setmanari ubicada a Tortosa.
 
Segons la classificació que sabem, podem ubicar ''La Veu de l’Ebre'' en un àmbit geogràfic local, fins i tot comarcal, i del qual s’abasten altres mitjans més grans. Segons la periodicitat ja hem dit que no és un diari, sinó que és un setmanari, ja que surt a la venda tots els divendres al matí, i s’envia a la impremta, situada a Parets del Vallès, els dijous al matí. El contingut és generalista, la gent no el compra per una secció en especial, sinó que hi ha un públic heterogeni. És de pagament, a hores d’ara són dos euros el setmanari, però també tens la possibilitat de subscriure’t i et surt més bé de preu. En l’última classificació estaria situada entre la Quality Press o Popular Press, perquè les opinions són molt diverses, i en algunes notícies o reportatges que s’hi dediquen molt a fons aconsegueixen ser Quality Press, però aconseguir aquell nivell de sacrifici i de qualitat és molt difícil i normalment es decanten més pel Popular Press.
 
'''Història:'''
 
Durant els vuitanta, el periodista Josep Bayerri passa el relleu de la direcció del setmanari “Ebre“''Ebre Informes”Informes''” a Artur Gaya. La plantilla del periòdic es professionalitza. La línia ideològica de la publicació es manté com a independent, nacionalista i d’esquerres. ''L’Ebre Informes'' és el difusor dels plantejaments comarcalistes i dels projectes per impulsar les Terres de l’Ebre com a territori propi. Al 1989 es fusiona amb els setmanari ampostí ''Migjorn'', i la capçalera s'amplia a ''Ebre Informes/Migjorn''.
 
El 1995, es convertiria en ''l’Ebre'', dirigit per Josep Lluís Villa. Finalment, al 2001 ''l'Ebre'' de la mà de Josep Maria Arasa, i ''La Veu del Baix Ebre'' (anterior ''Voz del Bajo Ebro''), amb Joaquim Rambla com a director, es fusionarien per donar lloc a l'actual ''Veu de l'Ebre''.
Durant aquesta dècada els dos principals setmanaris locals són La Voz del Bajo Ebro, que l’any 1990 passarà a anomenar-se La Veu del Baix Ebre i a redactar-se en català; i l’Ebre Informes, publicació de caràcter independent fundada per Josep Bayerri Raga que, al 1989, es fusionaria amb el setmanari ampostí Migjorn.
 
El 1990, Joaquim Rambla es va convertir en el director de La Veu del Baix Ebre. Els orígens d’aquest setmanari es remuntaven a 1955 amb El Bajo Ebro dirigit per Josep Maria Languelon. Al 1957 va passar a anomenar-se La Voz del Bajo Ebro. El seu estret competidor era L’Ebre Informes, creat per Josep Bayerri el 1978. El 1989, l’Ebre Informes, dirigit per Josep Lluís Villa, i el Migjorn, per Josep Ma Arasa, es fusionen. Al 1995, passaria a anomenar-se L’Ebre dirigit per Villa. El 1996, va rebre el Premi Ventura Gassol al millor setmanari de la província. Aquest setmanari crea L’Ebresport i es distribueix a les quatre comarques. El 21 de març del 1997, L’Ebre s’introdueix a la xarxa. Naix L’Ebre Digital.
Durant aquesta dècada els dos principals setmanaris locals són ''La Voz del Bajo Ebro'', que l’any 1990 passarà a anomenar-se ''La Veu del Baix Ebre'' i a redactar-se en català; i ''l’Ebre Informes'', publicació de caràcter independent fundada per Josep Bayerri Raga que, al 1989, es fusionaria amb el setmanari ampostí ''Migjorn''.
Al 1987, apareix el setmanari 7 Dies, fundat i dirigit per Ramon Ferrando, que després es convertiria en una publicació mensual que acabaria tancant-se l’any 1990. L’Occidental era un altre setmanari intercomarcal, vinculat al Canal 21. També de periodicitat setmanal era la publicació esportiva Minut 91, que va nàixer l’any 1998.
 
El 1990, Joaquim Rambla es va convertir en el director de ''La Veu del Baix Ebre''. Els orígens d’aquest setmanari es remuntaven a 1955 amb ''El Bajo Ebro'' dirigit per Josep Maria Languelon. Al 1957 va passar a anomenar-se ''La Voz del Bajo Ebro''. El seu estret competidor era ''L’Ebre Informes'', creat per Josep Bayerri el 1978. El 1989, ''l’Ebre Informes'', dirigit per Josep Lluís Villa, i el ''Migjorn'', per Josep Ma Arasa, es fusionen. Al 1995, passaria a anomenar-se ''L’Ebre'' dirigit per Villa. El 1996, va rebre el ''Premi Ventura Gassol'' al millor setmanari de la província. Aquest setmanari crea ''L’Ebresport'' i es distribueix a les quatre comarques. El 21 de març del 1997, ''L’Ebre'' s’introdueix a la xarxa. Naix L’Ebre''l’Ebre Digital''.
 
Al 1987, apareix el setmanari ''7 Dies'', fundat i dirigit per Ramon Ferrando, que després es convertiria en una publicació mensual que acabaria tancant-se l’any 1990. L’Occidental era un altre setmanari intercomarcal, vinculat al Canal 21. També de periodicitat setmanal era la publicació esportiva Minut 91, que va nàixer l’any 1998.
La premsa escrita continua tenint un paper dominant al mercat de les Terres de l’Ebre i de Tortosa en concret.
Segons l’Institut de Comunicació de la UAB (Incom), l’any 2000 La Veu del Baix Ebre (amb una difusió de 3.500 exemplars) i L’Ebre (2.050 exemplars) eren els setmanaris de referència a Tortosa i a les Terres de l’Ebre. El 29 de novembre del 2001, es fusionen i naix La Veu de l’Ebre, que el 2002 va guanyar el Premi Tasis Torrent a la millor publicació de Catalunya. Segons l’Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC), aquesta publicació té, actualment, una difusió de 6.000 exemplars. Des d’aquest setmanari, naix Ebreconòmic l’octubre del 2003, el primer periòdic econòmic mensual a les Terres de l’Ebre que continua al mercat.
6

modificacions