La Veu de l'Ebre: diferència entre les revisions

 

Segons la classificació que sabem, podem ubicar ''La Veu de l’Ebre'' en un àmbit geogràfic local, fins i tot comarcal, i del qual s’abasten altres mitjans més grans. Segons la periodicitat ja hem dit que no és un diari, sinó que és un setmanari, ja que surt a la venda tots els divendres al matí, i s’envia a la impremta, situada a Parets del Vallès, els dijous al matí. El contingut és generalista, la gent no el compra per una secció en especial, sinó que hi ha un públic heterogeni. És de pagament, a hores d’ara són dos euros el setmanari, però també tens la possibilitat de subscriure’t i et surt més bé de preu. En l’última classificació estaria situada entre la Quality Press o Popular Press, perquè les opinions són molt diverses, i en algunes notícies o reportatges que s’hi dediquen molt a fons aconsegueixen ser Quality Press, però aconseguir aquell nivell de sacrifici i de qualitat és molt difícil i normalment es decanten més pel Popular Press.

 

 

Durant els vuitanta, el periodista Josep Bayerri passa el relleu de la direcció del setmanari “''Ebre Informes''” a Artur Gaya. La plantilla del periòdic es professionalitza. La línia ideològica de la publicació es manté com a independent, nacionalista i d’esquerres. ''L’Ebre Informes'' és el difusor dels plantejaments comarcalistes i dels projectes per impulsar les Terres de l’Ebre com a territori propi. Al 1989 es fusiona amb els setmanari ampostí ''Migjorn'', i la capçalera s'amplia a ''Ebre Informes/Migjorn''.

El mateix 2001, naix el setmanari ''Més Ebre'', editat a Roquetes amb 4.300 exemplars segons l'Associació Catalana de Premsa Gratuita (ACPG). A l'actualitat, s’ha convertit en un bisetmanari. Aquesta publicació la podríem considerar la competència directa de ''La Veu de l’Ebre'', però no arriba a la seva magnitud, ja que al sortir dos cops per setmana i ser gratuït no assoleix els mateixos objectius, entre ells: ser el setmanari de referència del territori ebrenc.

 

 

''La Veu del Baix Ebre'' - L’any 1957 es crea ''La Voz del Bajo Ebro''. És l’únic mitjà autoritzat en la dictadura i que recupera la tradició informativa de la ciutat de Tortosa, on convivien fins a quatre diaris abans de la Guerra Civil, que va trencar la rica història i tradició informativa a cavall del final del segle XIX i el començament del segle XX. Posteriorment, ja a l’any 1990, quan Joaquim Rambla es va convertir en el director del mitjà, la capçalera es va catalanitzar i va passar a dir-se ''La Veu del Baix Ebre'', quan el mitjà va assumir una visió més catalanista i no exclusivament conservadora com en els seus orígens. La capçalera va deixar d’existir l’última setmana d’octubre del 2001, per donar pas a ''La Veu de l’Ebre'', després d’haver-se publicat setmanalment durant 44 anys.

''L’Ebre'' - L’any 1995 naix el setmanari ''L’Ebre'', sota la direcció de Josep Lluís Villa, que va iniciar la transformació definitiva de la premsa comarcal ebrenca cap a plantejaments definitivament professionals (paper premsa i rotativa, distribució a les quatre comarques, professionalització dels periodistes, informatització i equips autònoms d’edició...). Aquest mitjà va associar-se durant un temps amb ''El Punt'' i va repartir com a encartament, tant aquest diari com la revista Presència, convertint-se en un revulsiu sense precedents al territori pel que fa a la seua expansió i progressió. L’últim número va sortir a l’octubre del 2001, la setmana abans de l’aparició de ''La Veu de l’Ebre'', després d’haver-se editat durant sis anys.

 

 

''El setmanari esportiu del territori''

Característiques: Abasta el conjunt de les Terres de l’Ebre i disposa de 24 hores de programació autònoma.

 

 

Director: Josep Maria Arasa i Fort

Finalment Marga Garrido amb les distribucions, la comptabilitat i les subscripcions encapçalen la plantilla fixa de la redacció de La Veu de l’Ebre.

 

 

És un setmanari local i comarcal que tracta la informació general de les Terres de l’Ebre. Nascut amb el número 1 el dia 30 de novembre del 2001, fruit de la fusió de les capçaleres ''L’Ebre'' i ''La Veu del Baix Ebre'', edita 51 exemplars anuals (totes les setmanes a excepció de la de Nadal i Cap d’Any), amb una tirada de 6.000 exemplars i una audiència de 30.000 lectors. Es distribueix a tots els quioscs i llibreries de les quatre comarques de l’Ebre (Baix Ebre, Montsià, Terra Alta i Ribera d’Ebre), i també en llibreries especialitzades en premsa comarcal de Tarragona i Barcelona.

Criteris Editorials.- La defensa i promoció del territori de les Terres de l’Ebre, per aconseguir que tingui identitat pròpia a tots els efectes (la vegueria en la seua màxima expressió), és l’eix central de la línia editorial del setmanari (per això té una importància especial la informació política, igual que l’editorial o l’opinió). Però per aconseguir-ho cal estendre socialment entre tots els ciutadans els valors de la independència i la pluralitat (entesa com a democràcia participativa), des de plantejaments progressistes, catalanistes i de justícia social i igualtat d’oportunitats. Així per tant, s’aposta per fomentar la mobilització activa de la societat intercultural i també es dinamitza la conscienciació medioambiental, a la vegada que es fomenta un accelerat desenvolupament econòmic equilibrat per tal de recuperar el terreny perdut. Un plantejament transversal que, a més a més, requereix de l’atenció detallada a tots i cadascun dels municipis de les quatre comarques de l’Ebre, perquè només des de la cohesió territorial i social les Terres de l’Ebre (territori d’importantíssim bagatge cultural) poden assolir l’objectiu de ser l’espill de la nova Catalunya que es reclama des del sud, i en contacte directe amb el País Valencià i el Baix Aragó.