Ecumenisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Rv. edic. de Ert (disc) a vers. 8489828 de EmausBot (disc)
Línia 9:
==Ecumenisme cristià i pluralisme interreligiós==
 
El ecumenisme cristià, en el sentit estricte a dalt referit, és la promoció de la unitat o cooperació entre grups religiosos distingits o denominacions de la [[cristianisme|cristianitat]]. El ecumenisme cristià es distingeix del pluralisme interreligiós. El ecumenisme, en aquest sentit ampli, és denominat pluralisme religiós, per distingir-se del ecumenisme dintre d'un moviment de fe. El moviment interreligiós lluita per major respecte mutu, tolerància i cooperació entre les religions del món. El ecumenisme com diàleg interreligiós entre representants de diverses fes, no pretén necessàriament reconciliar els seus partidaris en una unitat completa, orgànica, amb alguna altra entitat, però simplement promoure relacions de convivència millors. Promou la tolerància, respecte mutu i cooperació, sigui entre denominacions cristianes, sigui entre la cristianitat i altres fes.
El ecumenisme cristià, ecumenisme dintre d'un moviment de fe. Per a alguns catòlics, això pugues encara assumir l'objectiu de la reconciliació de tots els quals professen la fe cristiana en una única organització visible, és a dir, a través de la unió amb l'[[Església Catòlica Romana]].
 
El ecumenisme cristià, ecumenisme dintre d'un moviment de fe. Per a alguns catòlics, això pugues encara assumir l'objectiu de la reconciliació de tots els quals professen la fe cristiana en una única organització visible, és a dir, a través de la unió amb l'[[Església Catòlica Romana]].
 
Per a alguns [[protestantisme|protestants]], la unitat espiritual, i freqüentment la unitat sobre els ensenyaments de l'església sobri qüestions clau, és el bastant. D'acord amb el [[teòleg]] [[luteranisme|luterà]] [[Edmund Schlink]], el més important en el ecumenisme cristià és que les persones es concentrin fonamentalment en [[Crist]], no en organitzacions d'esglésies separades. En el seu llibre ''Ökumenische Dogmatik'' (1983), ell diu que els cristians que veuen Crist ressuscitat operant en les vides de diversos cristians en diverses esglésies, perceben que la unitat de l'església de Crist mai va ser perduda,<ref>pàgines 694-700; també en el seu «Report», ''Dialog'' 1963, 2:4, 328</ref> però que en comptes d'això han estat distorsionats i enfosquits per diferents experiències històriques i per miopia espiritual. Ambdues són superades per la fe renovada en Crist. Fins i tot en això està la resposta a la seva amoestació ([[Evangeli segons Joan|Joan]] 17 i també Filipencs 2), perquè tots siguin un amb ell i que s'estimin uns als altres com un testimoniatge per al món. El resultat del mutu reconeixement serà una germanor mundial perceptible, organitzada en una manera històricament nova.<ref>pàgines 707-708; també Skibbe, ''A Quiet Reformer'' (1999), 122-4; Schlink, ''The Vision of the Pope'' (2001)</ref>
Linha 19 ⟶ 21:
* [[Congrés Mundial de Religions Ètniques]]
* [[Consell Mundial d'Esglésies]]
* [[Congrés ManualMundial Jueu]]
* [[Federació Pagana Internacional]]
* [[Lliga Mundial Islàmica]]
* [[Parlament de les Religions machistes del Món]]
 
==Referències==