No-violència: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m canviant enllaç incorrecte a una desambiguació per enllaç a l'article correcte |
||
Línia 24:
En el seu llibre ''How Nonviolence Protects the State'' (Com la no-violència protegeix l'estat), l'anarquista [[Peter Gelderloos]] critica la no-violència com ineficaç, racista, estatista, patriarcal, amb una tàctica i una estratègica inferior a l'activisme militant, i enganyada.<ref>Gelderloos, Peter. ''How Nonviolence Protects the State''. Boston: [[South End Press]], 2007.</ref> Gelderloos afirma que les tradicionals i ensucrades històries de l'impacte de la no-violència, ignoren la participació dels militants dels moviments com el [[Moviment d'independència de l'Índia]] i el [[Moviment afroamericà pels drets civils]] i falsament mostren Gandhi i King com a activistes de més èxit en aquests respectius moviments.<ref>Ibid., p.7-12.</ref> A més, sosté que la no-violència és generalment defensada per blancs amb privilegis que esperen que "els pobles oprimits, molts dels quals són persones de color, pateixin amb paciència una violència inconcebible, fins al moment en que el 'Gran Pare Blanc' sigui influït per les demandes del moviment o dels pacifistes quan aquests aconsegueixin la 'massa crítica' llegendària" (N. del T. = el suficient nombre de persones).<ref>Ibid., p.23.</ref>
L'eficàcia de la no-violència també va ser qüestionada per alguns manifestants anti-capitalistes advocant per una "diversitat de tàctiques" durant les manifestacions al carrer a tot Europa i els EUA després de les protestes contra l'[[Organització Mundial del Comerç]] dutes a terme a [[Seattle]] i a [[Washington DC|Washington]] el 1999.
==Referències==
| |||