Constància de Bretanya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
m traducció automàtica feta a petició de Usuari Discussió:Jolle pendent de revisió per l'usuari |
||
Línia 1:
{{
'''Constance de Bretagne''' (vers [[1161]] – septembre [[1201]] à [[Nantes]]), fille de [[Conan IV de Bretagne]] et de [[Marguerite d'Huntingdon]], fille d'[[Henry de Northumberland]], prince d'[[Écosse]], [[comte de Northumberland]] et d'[[comte d'Huntingdon|Huntingdon]], fut [[duchesse de Bretagne]] à partir de [[1166]], et [[comte de Richmond|comtesse de Richmond]] à partir de [[1171]].
== Biographie ==
== Biografia ==
Constance est l'héritière du trône de Bretagne. Elle est la fille de [[Conan IV de Bretagne]] et de [[Marguerite d'Huntingdon]], fille d'[[Henry de Northumberland]], prince d'[[Écosse]], [[comte de Northumberland]] et d'[[comte d'Huntingdon|Huntingdon]], et sœur des rois d'[[Écosse]] [[Malcolm IV d'Écosse|Malcolm IV]] et [[Guillaume Ier d'Écosse|Guillaume le Lion]].
Constància és l'hereva del tron de Bretagne. És la noia de [[Conan IV de Bretanya|Conan Iv De Bretagne]] i de [[Margarita d'Huntingdon|Margarida d'huntingdon]], noia d'[[Henry De Northumberland]], príncep d'[[Escòcia|Esbajoca]], [[Comte de northumberland]] i d'[[Huntingdon]], i germana dels reis d'[[Escòcia|Esbajoca]] [[Malcolm IV d'Escòcia|Malcolm Iv]] i [[Guillem I d'Escòcia|Guillaume El Lleó]].
En [[1166]], son père abdique en sa faveur et elle devient [[liste des ducs de Bretagne|duchesse]] de [[Bretagne]], alors que la réalité du pouvoir est dans les mains d'[[Henri II d'Angleterre]]. En tant qu'époux de Constance, Geoffroy Plantagenêt, fils du roi [[Henri II d'Angleterre|Henri II]], est proclamé duc de Bretagne sous le nom de [[Geoffroy II de Bretagne]] en 1181, mais il meurt prématurément suite à des blessures reçues au cours d'un tournoi organisé le 19 août [[1186]] à Paris par le roi de France, [[Philippe Auguste]].
El [[1166]], el seu pare abdica en el seu favor i es fa [[llista de governants de Bretanya|duquessa]] de [[Bretanya|Bretagne]], mentre que la realitat del poder és a les mans d'[[Enric II d'Anglaterra|Henri Ii D'angleterre]]. En tant que espòs de Constància, Geoffroy Plantagenêt, fill del rei [[Enric II d'Anglaterra|Henri Ii]], és proclamat duc de Bretagne sota el nom de [[Geoffroi II Plantagenet|Geoffroy Ii De Bretagne]] el 1181, però mor prematurament en resposta a ferides rebudes en el transcurs d'un torneig organitzat el 19 d'agost [[1186]] a París pel rei de França, [[Felip II de França|Philippe August]].
Après la mort de son premier mari, Constance exerce réellement le pouvoir en Bretagne, même après s'être remariée avec [[Ranulph de Blondeville]], [[comte de Chester]] et [[Liste des vicomtes d'Avranches#Maison de Bayeux|vicomte d'Avranches]], que Henri II d'Angleterre lui avait imposé.<br />
Després de la mort del seu primer marit, Constància exercita realment el poder a Bretagne, fins i tot després es que amb un es casa de nou amb [[Ranulph De Blondeville]], [[Comte de chester]] i LLISTA DELS VESCOMTES D'AVRANCHES#MAISON DE BAYEUX|[[Llista Vescomtes D'avranches#maison De Bayeux|vescomte D'avranches]], que Henri Ii d'Angleterre li havia imposat .< br />
En [[1196]], elle fait reconnaître son fils Arthur, seulement âgé de huit ans, comme duc par une assemblée générale de l'aristocratie. En réaction de cet évènement qui contrecarrait ses desseins, [[Richard Ier d'Angleterre|Richard Cœur-de-Lion]] la fait enlever par son propre mari. La duchesse est gardée prisonnière à [[Pontorson]] ou à [[Teillay]].<br />
El [[1196]], fa reconèixer el seu fill Arthur, només de vuit anys, com a duc per una assemblea general de l'aristocràcia, d'edat. En reacció d'aquest esdeveniment que contrarestava els seus propòsits, [[Ricard Cor de Lleó|Ric]]ÀS C ?UR-DE-LION la fa treure pel seu propi marit. La duquessa és guardada presa a [[Pontorson]] o a [[Teillay]].<br />
Une fois libérée, elle fait casser son mariage avec Ranulph et se remarie avec [[Guy de Thouars]].
Una vegada alliberada, fa trencar-se el seu matrimoni amb Ranulph i es casa de nou amb [[Guiu de Thouars|Guy De Thouars]].
Elle meurt à [[Nantes]] entre le [[1er septembre|{{1er}}]] et le {{Date|4|septembre|1201}}. Le {{Date|24|novembre|1225}}, elle est inhumée à l'[[abbaye Notre-Dame de Villeneuve]], située aux [[Les Sorinières|Sorinières]], au sud de Nantes, dont elle avait ordonner la fondation l'année de sa mort.
Mor a [[Nantes]] entre el {{Date|4|septembre|1201}} i el {{Date|24|novembre|1225}}. El {{Date|10|août|1241}}, és inhumada a l'[[Abadia Notre-dame De Villeneuve]], situada als [[Les Sorinières|Sorinières]], al sud de Nantes, de la qual tenia ordenar la fundació l'any de la seva mort.
=== Unions et descendance ===
=== Unions i descendència ===
Elle épouse successivement :
Es casa de manera successiva:
* De son premier mariage avec [[Geoffroy II de Bretagne|Geoffroy Plantagenêt]] en [[1181]], Constance a deux enfants<ref>[[Dom Lobineau]] fait état d'une deuxième fille, Mathilde, dont on ne sait rien de plus (''Histoire de Bretagne'', Palais Royal, 1973, I, p. 171, CLIX).</ref> :
* Del seu primer matrimoni amb [[Geoffroi II Plantagenet|Geoffroy Plantagenêt]] el [[1181]], Constància té dos enfants.<ref>. [[Dom Lobineau]] fa constar una segona noia, Mathilde, de la qual no se sap res de més ''( Història de Bretagne'', Palau Reial, 1973, I, pàg. 171, Clix). </Ref>:
# [[Aliénor de Bretagne (1185-1241)|Aliénor]] (ou Éléonore), née en [[1184]], qui sera gardée prisonnière par [[Jean sans Terre]], puis par [[Henri III d'Angleterre|Henri III]], de [[1202]] jusqu'au {{Date|10|août|1241}}, date de sa mort à [[Bristol (Angleterre)|Bristol]].
# [[Aliénor]] (o Éléonore), nascuda el [[1184]], que serà guardada presonera per [[Joan sense Terra|Texans Sense Terra]], després per [[Enric III d'Anglaterra|Henri Iii]], de [[1202]] fins a al {{Referències}}, data de la seva mort a [[Bristol]].
# [[Arthur Ier de Bretagne|Arthur]], qui succédera à sa mère.
# [[Artur I de Bretanya|Arthur]], que succeirà a la seva mare.
* En [[1189]], Constance se marie avec [[Ranulph de Blondeville]], [[Liste des comtes de Chester|comte de Chester]], vicomte d'[[Avranches]] et de [[Bayeux]]. La séparation de corps et de bien a lieu en [[1199]].
* El [[1189]], Constància es casa amb [[Ranulph De Blondeville]], [[Comte de chester]], vescomte d'[[Avranches]] i de [[Bayeux]]. La separació de cos i de bé té lloc el [[1199]].
* La duchesse épouse, en troisième noce en [[1199]], [[Guy de Thouars]]. De cet union naissent deux filles :
* La duquessa esposa, en tercer casament el [[1199]], [[Guiu de Thouars|Guy De Thouars]]. D'aquest unió neixen dues noies:
# [[Alix de Thouars]] (Alice, Aziliz ou Aelis), future épouse de [[Pierre Mauclerc]]
# [[Alix de Thouars|Alix De Thouars]] (Alice, Aziliz o Aelis), futura esposa de [[Pere I Mauclerc|Pedra Mauclerc]]
# [[Catherine de Thouars|Catherine]] mariée avec [[André III de Vitré]].
# [[Catherine]] casada amb [[André Iii De Vitri]].
== Annexes ==
== Annexos ==
=== Notes et références ===
=== Notes i referències ===
{{références}}
{{XIIIe}}
=== Bibliographie ===
=== Bibliografia ===
* [[André Chédeville]] & Noël-Yves Tonnerre, ''La Bretagne féodale XIe-{{XIIIe}} siècle'' ; Rennes, Ouest-France Université, 1987 {{ISBN|2727200122}}.
* [[André Chédeville]] & Noël-Yves Tonnerre ''La Bretagne feudal Xie-{{ISBN|2727200122}} segle''; Rens, Oest-França Universitat, 1987 {{en}}.
* {{en}} ''The Charters of Duchess Constance of Brittany and her Family (1171-1221)'' , edited by Judith Everard and [[Michael Jones]] ; Woodbridge, the Boydell Press, 1999, XXX+217pp, pl. ("Collected here for the first time are the acts of Duchess Constance (1171-1201), her mother, dowager-duchess Margaret of Scotland, Constance's three husbands, and her three children. The subject matter concerns not only Brittany, but also the Breton rulers' extensive lands in England, the Honour of Richmond, and even the countries of Anjou, Maine & Touraine. The charters also cast light on the political power of female rulers") {{ISBN|0-85115-751-3}}
* {{ISBN|0-85115-751-3}} ''The Charters of Duchess Constance of Brittany and her Family (1171-1221)'', edited by Judith Everard and [[Michael Jones]]; Woodbridge, the Boydell Press, 1999, Xxx+217pp, pl. ("Collected here fur the first time àrea the acts of Duchess Constance (1171-1201), her mother, dowager-duchess Margaret of Scotland, Constance's three husbands, and her three children. The subject matter concerns not only Brittany, objectiu also the Bretó rulers' extensiva lands in England, the Honour of Richmond, and even the countries of Anjou, Maine & Touraine. The xàrters also cast light hom the political power of female rulers") {{séquence |
* Michael Jones, « La vie familiale de la duchesse Constance : le témoignage des chartes », in ''Bretagne et pays celtiques, langues, histoire, civilisation. Mélanges offerts à la mémoire de Léon Fleuriot (1923-1987)'', sous la dir. de [[Gwennolé Le Menn]] et J.-Y. Le Moing ; Saint-Brieuc, Skol & P.U. Rennes, 1992, p. 349-360.
color1="white"|color2="white"|
* Y. Hillon, « La Bretagne et la rivalité Capétiens-Plantagenêt : un exemple - la duchesse Constance (1186-1202) », in ''Annales de Bretagne'', t. 92, 1985, p. 111-144.
liste=[[Liste des ducs de Bretagne]] |
préd=[[Conan IV de Bretagne|Conan IV]]<br />1148-1166|
=== Compléments ===
cour=Constance<br />1166-1201<br />[[Geoffroy II de Bretagne|Geoffroy II]]<br />1181-1186|
succ=[[Arthur Ier de Bretagne|Arthur Ier]]<br />1196-1203|
{{séquence |
color1="white"|color2="white"|
liste=[[Liste des ducs de Bretagne]] |
préd=[[Conan IV de Bretagne|Conan IV]]<br />1148-1166|
cour=Constance<br />1166-1201<br />[[Geoffroy II de Bretagne|Geoffroy II]]<br />1181-1186|
succ=[[Arthur Ier de Bretagne|Arthur Ier]]<br />1196-1203|
}}
}}
* Michael Jones, «La vida familiar de la duquessa Constància: el testimoniatge dels cartes », in ''Bretagne i països cèltics, llengües, història, civilització. Barreges ofertes a la memòria de Léon Fleuriot (1923-1987)'', sota la dir. de [[Gwennolé El Menn]] i J.-Y. El Moing; Saint-Brieuc, Skol & pàg. U. Rens, 1992, pàg. 349-360.
* Y. Hillon, «Bretagne i la rivalitat Capétiens-Plantagenêt: un exemple - la duquessa Constància (1186-1202) », in ''Annals de Bretagne'', et. 92, 1985, pàg. 111-144.
=== Complements ===
{{Souverains de Bretagne}}
{{Souverains de Bretagne}}
{{Portal|Duché de Bretagne|Cliopédia}}
{{Portail|Duché de Bretagne|Cliopédia}}
{{ Portada|Ducat de Bretagne|Cliopédia}}
[[Categoria:Segle XII]]
[[Categoria:Ducats de França]]
[[Categoria:Comtes]]
[[Categoria:Reis i ducs de Bretanya]]
[[Categoria:Nobles de França]]
[[Categoria:Deux-Sèvres]]
[[Categoria:Vescomtats de França]]
[[Categoria:Monarquia]]
[[Catégorie:Personnalité bretonne du XIIe siècle]]
[[Catégorie:Comte de la pairie d'Angleterre|Constance de Bretagne]]
[[Catégorie:Duc de Bretagne|Constance de Bretagne]]
[[Catégorie:Décès en 1201|Constance]]
[[Catégorie:Vicomte de Thouars]]
[[Catégorie:Princesse du Moyen Âge]]
[[br:Konstanza]]
[[ca:Constància de Bretanya]]
[[cs:Konstancie Bretaňská]]
[[de:Konstanze von der Bretagne]]
Linha 229 ⟶ 183:
[[eo:Konstanca (dukino de Bretonio)]]
[[es:Constanza de Bretaña]]
[[it:Costanza di Bretagna]]
[[ja:コンスタンス・ド・ブルターニュ]]
Linha 238 ⟶ 191:
[[ru:Констанция (герцогиня Бретани)]]
[[sv:Constance av Bretagne]]
[[fr:Constance de Bretagne]]
|