Dret comú: diferència entre les revisions

Durant la'[[edat mitjana]] es va denominar així al Dret''corpus jurídic'' format pel ''' Corpus Iuris Civilis ([[Dret civil]] justinianeu) ''', el ''' Corpus Iuris Canonici ([[Dret canònic]]) ''' adaptat a l'[[Edat Mitjana]] i a la tasca dels juristes sobre aquests cossos jurídics (escola de glossadors i comentaristes).

En l'actualitat s'usa habitualment com a sinònim de [[Dret civil]]. A més, en ocasions s'utilitza com a [[traducció]] literal del terme [[Common Law]] ([[Dret anglosaxó]]). D'altra banda, a [[Espanya]] també es denomina així al Dret civil general, en contraposició al [[Dret foral|Dret civil foral]]

#En el quart volum trobem els nou primers (i més importants) llibres del [[CodexCòdex]].

#El cinquè volum conté els quatre llibres de les Institucions de Justinià (les que van substituir a les de GayoGai; aquesta obra és considerada un manual imprescindible per al jurista), una nova versió de les Novellas, els tres llibres restants del CodexCòdex (menys importants perpel tractarfet d'ocupar-se del dret públic de l'antiga Roma), constitucions medievals diverses i una versió del dret feudal llombard ([[Libri Feudorum]]), ja que Roma no coneixia les relacions feudals.

Està compost pels seus propis llibres. En principi no hi ha textostexts, iperò hi hatrobem un sensimportant finombre de cànons conciliars, recollits de forma desordenada. L'Església preténva pretendre conciliar els cànons, aconseguinti així aconseguir un ordenament sistemàtic. Aquest ordenament hoel fava realitzar el jusrista [[Gracià (jurista)|Gracià]] en la seva obra [[Concòrdia dels Cànonscànons discordants]]. Aquesta ordenació se sol denominar [[Decret de Gracià]].

El contingut del ''Corpus Iuris Canonici'' està compost per cànons conciliats, capítols de textos sagrats, algunes fonts romans, textos carolingis o medievals i, a més, elopinions del propi autor es pren la llibertat d'exposar la seva opinió.

La tasca dels juristes és imprescindible per a la formació del dret comú. L'aparició de la [[glossa]] (Escola de Glossadors) permetiapermeté aplicar aquest nou invent (que va revolucionar un gran avenç científic), la qual cosa era una gran tasca de lectura i comprensió dels textos. Aquesta podia ser marginal o interlineal. L'objectiu dels glossadors era aclarir el significat literal del text. No obstant això, en considerar el dret justinianeu com un dret sagrat, no es té en compte el seu context i no s'aconsegueix explicar amb tota la necessària exactitud.

Tant els juristes civilistes com els canonistes apliquen la glossa, usant la glossa (glossa canònica). Podem trobar principalment a dos grups: alsels decretsdecretistes (els que glossen el decret de Gracià) i els decretalistes (glossen el dret del Papa).

En la segona meitat del s.[[segle XIII]] apareixen els postglosadores (els comentaristes). El comentari substitueix a la glossa. Els comentaristes ja no tracten d'aclarir la lliteralletra, sinó que més aviat tracte d'endinsar-se alen el seu sensussentit i donar resolució (i aplicació del dret) als problemes sorgits en la praxi de l'època.

El terme '' ius commune '' va ser utilitzat en forma instrumental en les obres d'alguns [[jurista|juristes]]s romans, com ara [[Gai (jurista)|Gai]]. No obstant això, és durant la Baixa Edat Mitjana quan es desenvolupa realment el concepte.

Després de la caiguda de l'[[imperiImperi romà]] d'occident l'any [[476]], es va trencar la unitat política i jurídica de [[Europa]]. A partir del [[segle IX]] comença a retornar la idea d'una [[Europa]] unida. [[Carlemany]], a través de l'anomenat [[Sacre Imperi Romà Germànic]] pretén obtenir aquesta unitat: "'' unum imperium, unum ius ''" (si un és l'imperi, un ha de ser el dret). Aquesta idea provocarà conflictes, però aquest concepte pateix transformacions en el s. XIII i, finalment, s'aplica tant el dret canònic com el justinianeu (civil).

Els diversos països europeus estaven regits per [[estatut]]s i [[fur]]s locals ([[drets locals]]). UnaEs reunificació erafeia difícil una reunificació en no tenir una base doctrinal, que pogués permetre-la. Aquest procés es va poder iniciar gràcies a un especial esdeveniment: durant el [[segle XI]], a la [[Universitat de Bolonya|Escola d'Art]] de [[Bolonya]] es van trobar alguns exemplars del recull de [[dret romà]] de [[Justinià I|Justinià]], trobats per [[IrnerioIrneri]] en monestirs (en un principi va trobar la part central del Digest, després va trobar altres parts que va anar afegint de forma consecutiva), comunamenthabitualment coneguda com a [[Corpus Iuris Civilis]]. Naixerien així els [[Glossadorsglossador]]s, que desenvoluparien el Dret comú a les noves [[universitat]]s.

Posteriorment, amb l'aparició d'un Dret especial aplicable als [[comerciant]]s (Elel [[Dretdret mercantil]]), el Dret civil va passar a denominar-se també ''Dret comú'', en contraposició a aquell.

A [[Espanya]] a través de la unificació dels [[fur]]s pels diferents regnes, es van anar creant els Drets forals. Aquests Drets forals regeixen en llocs determinats d'Espanya i amb la promulgació del [[Codi Civil d'Espanya|Codi Civil de 1889]] es reconeix i respecta la seva existenceexistència com a Drets especials. Per això, per referise al Dret civil general s'utilitza el terme Dret comú.