Activisme pedòfil: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: arreglant enllaç obsolet welt.de
Línia 211:
Però són els [[anys noranta]] els que marquen un veritable canvi en la percepció social de la pedofília a [[Europa]].<ref name="Anne-Claude">{{Citar publicació |cognom=Ambroise-Rendu|nom=Anne-Claude |article= Un siècle de pédophilie dans la presse (1880-2000) |url=http://www.histoiredesmedias.com/Un-siecle-de-pedophilie-dans-la.html|format=arxiu|llengua=francès|consulta=6/1/2012|publicació= Le Temps des médias|exemplar= núm.1|data= 2003|}}</ref> El [[1990]], el Tribunal Suprem dels Estats Units declara delicte la possessió de [[pornografia infantil]], mesura que seria imitada més tard per altres països ([[Estat francès]], [[2002]]; Estat espanyol, [[2004]]).<ref group="n.">El 2008, el [[Ministeri de l'Interior d'Espanya|Ministeri de l'Interior de l'Estat espanyol]] va publicar un informe sobre l'"evolució de la criminalitat" en el qual s'assenyalava que des de l'any [[2000]] havien estat detingudes 3.316 persones en operacions "contra la pornografia infantil" en aquest país.</ref> A partir d'aleshores, milers de persones sospitoses de pedofília serien detingudes sota l'acusació de possessió de pornografia infantil a tot el món, sobretot arran la popularització d'[[internet]]. El cas Dutroux (1996), que va rebre una cobertura mediàtica internacional, va tenir una influència molt negativa sobre la percepció social de la pedofília. A [[Bèlgica]] es van tancar o van quedar a l'ombra totes les associacions relacionades amb aquest afer, com Dokumentatiedienst Pedofilie, Studiegroep Pedofilie o Stiekum.<ref name="Santiago"> {{Ref-llibre |cognom=Santiago|nom=Pablo|capítol= La pedofilia como fenómeno psiquiátrico|títol=Alicia en el lado oscuro|consulta= |llengua=castellà |editorial= Imagine|lloc=Madrid |data=2004 |pàgines=pp.194-197|col·lecció=}}</ref>
 
El [[1993]], l'activista alemany Dieter Gieseking funda a [[Düsseldorf]] [[Krumme 13]], que neix com un grup de suport i autoajuda per a persones amb tendències pedofíliques. L'associació ofereix assessorament legal i suport als pedòfils presos, defensa l'acceptació social de la pedofília, reivindica la legalització de les relacions sexuals entre adults i infants, així com de la pornografia infantil, i des del seu butlletí, ''Zeitschrift für die Emanzipation der Pädophilie'' [Revista per a l'emancipació dels pedòfils] (5 números), anima els pedòfils a "sortir de l'armari". El [[2001]] es va iniciar una campanya mediàtica contra K13, instigada per mitjans com ''[[Der Spiegel]]'', arran la detenció de dos dels seus membres després que haguessin publicat al seu web un relat eròtic de caràcter pederàstic.<ref>{{Citar publicació |cognom=|nom=|article=Pädophile wollen mit Vereinsgründung noch warten|url=http://www.welt.de/data/2002/02print-welt/23article375870/403560Paedophile_wollen_mit_Vereinsgruendung_noch_warten.html |llengua=alemany |consulta= 6 gener 2012|publicació= Die Welt|data=3 de febrer 2002 }}</ref> El [[2002]] va tenir lloc una manifestació de [[Neonazisme|neonazis]] contra l'associació, a la qual es van enfrontar grups de contramanifestants i que va acabar amb la intervenció de la policia.<ref>{{Citar publicació |cognom=|nom=|article= Polizei soll Pädophilen-Gruppe stärker überwachen |url= http://www.welt.de/data/2003/10print-welt/01article263431/176632Polizei_soll_Paedophilen_Gruppe_staerker_ueberwachen.html |llengua= alemany|consulta= 6 gener 2012|publicació=Die Welt |data=1 d'octubre 2003 }}</ref> El mateix any, l'associació antipedòfila Schotterblume adreça al [[Bundestag]] una petició, signada per 50 000 persones, on es demana la prohibició de les associacions activistes pedòfiles i la persecució legal de les idees favorables a la pedofília.<ref>{{Citar publicació |cognom=|nom=|article=Pädophile von "Krumme 13" bleiben in Hamburg aktiv |url= http://www.welt.de/data/2003/12print-welt/01article276956/204971Paedophile_von_Krumme_13_bleiben_in_Hamburg_aktiv.html |llengua=alemany |consulta= 6 gener 2012|publicació= Die Welt|data=1 de desembre 2003 }}</ref> Krumme 13 es va dissoldre oficialment el [[2003]], davant la pressió social i mediàtica, però va decidir conservar el seu web, actiu fins a l'actualitat.<ref name="K13">{{citar web |url=http://k13-online.krumme13.org/|títol= K13-Online|consulta=7/1/2012 |cognom= |nom= |coautors= |data= |obra= |editor= |llengua=alemany}}</ref>
 
El [[1998]], [[Edward Brongersma]], que havia estat objecte d'assetjament per part dels seus veïns i d'agressions a la via pública a causa de la seva popularitat, immers en una forta [[Depressió clínica|depressió]] se suïcida mitjançant l'[[eutanàsia]], a favor de la qual havia lluitat durant els seus últims anys.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Cohen-Almagor|nom=Raphael |títol= Euthanasia in the Netherlands: the policy and practice of mercy killing|llengua= anglès|editorial= Springer-Verlag|lloc= Nova York|data= 2004|pàgines= p. 165|}}</ref> Després de la seva mort, els seus arxius personals i la seva biblioteca van ser traslladats a l'Institut Internacional d'Història Social d'[[Amsterdam]]. Una part de la seva col·lecció d'imatges seria requisada per la policia, en considerar-la pornografia infantil.<ref>{{citar web |url=http://www.torontosun.com/news/torontoandgta/2010/05/13/13935401.html