Obre el menú principal

Canvis

m
cap resum d'edició
Conan III va designar al seu nét Conan IV com el seu hereu sota la regència d'[[Eudes de Porhoet]], segon marit de la seva filla Berta, desheretant per raó d'il·legitimitat al seu fill [[Hoel III de Bretanya|Hoel]] que, derrotat per Eudes, es va haver de conformar amb el [[comtat de Nantes]]. Al arribar a la majoria d'edat, Conan IV es va aliar amb Hoel i es va revoltar contra el seu padrastre que es negava a deixar-li les regnes del ducat, però fou derrotat per Eudes el [[1154]]. Es va refugiar a [[Anglaterra]] amb [[Enric II d'Anglaterra|Enric II Plantagenêt]] que li va confirmar la possessió del títol i de l'''honor'' de [[comtat de Richmond|Richmond]], heretats del seu pare. Aquest «honor» consistia en un conjunt de terres i d'ingressos al [[Yorkshire]].
 
Conan va rebre ajuda militar anglesa que li va permetre tornar a [[Ducat de Bretanya|Bretanya]] i reunir alguns de feudals (1155), però la seva posició de vassall del rei d'Anglaterra tenia la hostilitat dels senyors bretons que donaren seuportsuport a Eudes de Porhoet. Aquest darrer però fou derrotat i es va haver de refugiar fora de Bretanya, i Conan IV fou proclamat duc el [[1156]], però aquest mateix any els nantesos van expulsar al seu oncle [[Hoel III de Bretanya|Hoel]] i van escollir per a comte al germà segon d'Enric II, [[Jofré I Plantagenet]], que ja era comte del Maine i d'Anjou des de poc abans. El comtat de Nantes va quedar així fora del ducat. A la mort de Jofré o Geoffroi, el [[1158]], Conan va creure que podria reprendre el [[Bro Naoned|Nantès]], però finalment el va haver de restituir a Enric II.
El [[1160]], amb la benedicció del rei d'Anglaterra, Conan es va casar amb Margarida d'Huntingdon. Constància va néixer poc temps després i fou ràpidament promesa (a l'edat de 4 anys) amb el tercer fill del rei Enric II, [[Jofré II Plantagenet]] (de 8 anys d'edat). Eudes de Porhoet va organitzar una nova revolta que va aconseguir alguns èxits, però va oferir així a Enric II el prétexte.<ref> Nombrosos trastorns havent esclatat en alguns dels seus feus continentals (Normandia, Maine…;), Enric II va decidir desplaçar-se en persona posar ordre en els seus territoris </ref> per intervenir a Bretanya amb un exèrcit que va prendre el castell de Josselin el [[1168]]. Enric II va desposeir Eudes de Porhoet del vescomtat de Porhoet, i després d'una darrera revolta el 1173, del comtat de [[Penthièvre]]
116.063

modificacions