Jerónimo Román de la Higuera: diferència entre les revisions

L'obra reescrivia tota la historia civil i eclesiàstica de l'antiga Hispània, amb afirmaciones sorprenents, fets històrics inventats i personatges ficticis que es donaven com a autèntics, sobretot bisbes i sants. Així s'aconseguia "demostrar" fets fins llavors discutits. L'arribada del cristianisme a Espanya es vinculava directament a la vinguda dels apòstols [[Pere apòstol|Pere]] i [[Jaume el Major|Jaume]], a més de [[Pau de Tars]], que durant la seva estada van nomenar deixebles com a bisbes, que es difongueren per tota la península fundant-hi esglésies i diòcesis. Així, la majoria de diòcesis i grans temples podien remuntar els seus orígens no al segle III o V, sinó directament al I, amb tota una sèrie de "nous sants", la majoria màrtirs, que ocuparen el nom i data al martirologi d'altres sants reals poc coneguts, d'origen romà o asiàtic.<ref>Molts casos de [[duplicació de personalitat hagiogràfica]] s'originaren a partir d'aquesta obra.</ref> Molts municipis aprofitaren aquestes dades per a proclamar sants patrons o fer venerar unes relíquies que s'adquirien llavors a les excavacions de les catacumbes romanes: així, [[Elx]] va proclamar Sant [[Agatàngel de Roma]] com a patró, creient que, com deia Higuera, era fill de la ciutat; i [[Lleida]] ho va fer amb sant [[Anastasi de Lleida]] o [[Mataró]] amb les santes [[Juliana i Semproniana]]. La majoria de tradicions relacionades amb la pretesa vinguda de sant [[Jaume el Major]] a Espanya té els seus orígens llavors.

 

 

Per donar publicitat a l'obra i presentar-la com a autèntica, va divulgar-la abans de publicar-la, fent-la objecte d'un debat en el qual el va intervenir defensant que l'obra no era antiga, amb la qual cosa va guanyar altres defensors. Ja en 1595, Juan Bautista Pérez, bisbe de [[Sogorb]] els va considerar falsos i Gregorio de Argáiz va publicar un llarg tractat en sis volums argumentant-ne l'autenticitat (1667-1675). [[José de Mariana]], un dels historiadors més prestigiosos de l'època era escèptic al respecte, però no els va refutar del tot. La ''Censura de historias fabulosas'' (1652), de [[Nicolás Antonio]] va presentar-se com a obra definitiva on demostrava que es tractava d'un frau. No obstant això, el frau va arrelar en tot un corrent d'historiografia fins ben entrat el segle XVIII, quan encara alguns autors crèduls seguien citat com a autoritat l'obra de Dextre i les que se'n derivaren. Finalment, en va quedar demostrada la falsedat, especialment arran dels esforços de [[Gregori Maians]]<ref>Ilustración y reforma de la Iglesia: pensamiento político-religioso de don Gregorio Mayans y Siscar''. Cap. IV: "Falsos cronicones e historia eclesiástica - Formación del espíritu crítico(1699-1781)".</ref> De fet, la [[Inquisició]] va actuar contra Maians pel fet que, descobrint la falsificació, qüestionava assumptes de fe com la vinguda de Sant Jaume a la Península i tot el que se'n derivava.