Revisió del 14:07, 18 gen 2012 modifica KRLS (discussió \| contribucions) Editors del filtre d'abusos, Administradors de la interfície, Administradors 64.398 edits mCap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 14:11, 18 gen 2012 modifica desfés Bocachete (discussió \| contribucions) Autopatrullats 61.673 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: Els '''falsos cronicons''' són una sèrie d'obres historiogràfiques dels segles XVI i XVII, que pretenen traduir o derivar d'obres històriques antigues, però que són, en realitat, falsificacions modernes. La intenció era pretesament pietosa: demostrar i fer creure l'antiguitat de la devoció cristiana a Espanya, donant proves falses de la predicació a terres hispàniques dels mateixos apòstols o de sants inexistents dels primers segles del cristianisme. Igualment, les dades històriques s'alteraven per introduir-hi fets històrics inventats que enorgullien la nació o que donaven ~~nissagues~~nissages genealògiques antiquíssimes a famílies nobles. Foren creguts i tinguts per fonts històriques fins ben avançat el segle XVIII. ==Història== Apareixen a Espanya l'últim terç del segle XVI i la primera meitat del XVII, en l'ambient de la [[Contrareforma]] i amb el precedent de l'èxit de la falsificació dels [[Ploms del Sacromonte]] (1558), que no es va demostrar falsa fins al 1682, i dels fragments falsos transmesos pel dominic [[Anni de Viterbo]] al segle XV. Els cronicons pretenien haver estat escrits als primers segles del cristianisme, per hispanoromans cristians, contemporanis o propers als fets narrats i, per tant, indiscutibles. Els fets inventats, introduïts en obres antigues, sovint per modificació i alteració de les dades reals, feien que l'antiguitat de la predicació cristiana a Espanya es remuntés al segle I, a temps apostòlics, i que deixebles directes de Crist o dels apòstols s'haguessin encarregat de predicar per tota la península durant el segle I, fundant-hi esglésies i diòcesis. ▼ Apareixen a Espanya l'últim terç del segle XVI i la primera meitat del XVII, en l'ambient de la [[Contrareforma]] i amb el precedent de l'èxit de la falsificació dels [[Ploms del Sacromonte]] (1558), que no es va demostrar falsa fins al 1682, i dels fragments falsos trasmesos pel dominic [[Anni de Viterbo]] al segle XV. Els principals artífexs foren [[Jerónimo Román de la Higuera]], autor de textos atribuïts a [[Luci Flavi Dextre]], Aule Halus, i altres autors ficticis; [[Juan Tamayo de Salazar]] i, més tard i en menor grau, [[Josep de Pellicer i Tovar]]. ▲Apareixen a Espanya l'últim terç del segle XVI i la primera meitat del XVII, en l'ambient de la [[Contrareforma]] i amb el precedent de l'èxit de la falsificació dels [[Ploms del Sacromonte]] (1558), que no es va demostrar falsa fins al 1682, i dels fragments falsos transmesos pel dominic [[Anni de Viterbo]] al segle XV. Els cronicons pretenien haver estat escrits als primers segles del cristianisme, per hispanoromans cristians, contemporanis o propers als fets narrats i, per tant, indiscutibles. Els fets inventats, introduïts en obres antigues, sovint per modificació i alteració de les dades reals, feien que l'antiguitat de la predicació cristiana a Espanya es remuntés al segle I, a temps apostòlics, i que deixebles directes de Crist o dels apòstols s'haguessin encarregat de predicar per tota la península durant el segle I, fundant-hi esglésies i diòcesis. Aquests deixebles desconeguts fins llavors es formaren per processos de [[duplicació de personalitat hagiogràfica\|desdoblament]] de sants existents, alterant dades de la seva vida, com ara el lloc de martiri, assignant-los llocs hispànics. Això provocà l'entusiasme de les esglésies i fidels, que en molts pobles i ciutats trobaren que podien enorgullir-se de comptar amb un sant antiquíssim, màrtir dels primers temps de la fe. De la mateixa manera, es vinculava la fundació de ciutats o de famílies nobles a personatges històrics de l'[[Imperi romà]] o de l'Alta Edat mitjana.

Falsos cronicons: diferència entre les revisions