Falsos cronicons: diferència entre les revisions

Aquests enganys foren creguts per les autoritats, bona part dels erudits i els fidels. Tot i que aviat hi hagué veus en contra, encara al segle XVIII escriptors crèduls citaven i donaven per certes les dades dels cronicons. El culte als nous sants introduïts pels cronicons, que fou instaurat per esglésies i ajuntaments (sovint feien patrons del poble els sants que els cronicons deien que n'eren nascuts), persistí fins i tot després de la demostració de la falsedat i arrelà en la devoció popular, mantenint-se en el folklore i en la religiositat popular. Molts municipis aprofitaren aquestes dades per a proclamar sants patrons o fer venerar unes relíquies que s'adquirien llavors a les excavacions de les catacumbes romanes: així, [[Elx]] va proclamar Sant [[Agatàngel de Roma]] com a patró, creient que, com deia Higuera, era fill de la ciutat; i [[Lleida]] ho va fer amb sant [[Anastasi de Lleida]] o [[Mataró]] amb les santes [[Juliana i Semproniana]].

 

 

==Bibliografia==