Falsos cronicons: diferència entre les revisions

==Història==

 

 

Els cronicons pretenien haver estat escrits als primers segles del cristianisme, per hispanoromans cristians, contemporanis o propers als fets narrats i, per tant, indiscutibles. Els fets inventats, introduïts en obres antigues, sovint per modificació i alteració de les dades reals, feien que l'antiguitat de la predicació cristiana a Espanya es remuntés al segle I, a temps apostòlics, i que deixebles directes de Crist o dels apòstols s'haguessin encarregat de predicar per tota la península durant el segle I, fundant-hi esglésies i diòcesis. Així s'aconseguia "demostrar" fets fins llavors discutits com l'arribada a Hispània dels apòstols [[Jaume el Major|Jaume]], que hi predicaria per bona part de les seves terres, i [[Pere apòstol|Pere]] i [[Pau de Tars]], que durant la seva estada van nomenar deixebles com a bisbes, que es difongueren per tota la península.

Aquests enganys foren creguts per les autoritats, bona part dels erudits i els fidels. Tot i que aviat hi hagué veus en contra, encara al segle XVIII escriptors crèduls citaven i donaven per certes les dades dels cronicons. El culte als nous sants introduïts pels cronicons, que fou instaurat per esglésies i ajuntaments (sovint feien patrons del poble els sants que els cronicons deien que n'eren nascuts), persistí fins i tot després de la demostració de la falsedat i arrelà en la devoció popular, mantenint-se en el folklore i en la religiositat popular. Molts municipis aprofitaren aquestes dades per a proclamar sants patrons o fer venerar unes relíquies que s'adquirien llavors a les excavacions de les catacumbes romanes: així, [[Elx]] va proclamar Sant [[Agatàngel de Roma]] com a patró, creient que, com deia Higuera, era fill de la ciutat; i [[Lleida]] ho va fer amb sant [[Anastasi de Lleida]] o [[Mataró]] amb les santes [[Juliana i Semproniana]].

 

 

==Bibliografia==