Mathura: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.6.4) (Robot afegeix: ne:मथुरा
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Mathura''' o '''Muttra''' (मथुरा) és una ciutat sagrada de l'[[Índia]] a [[Uttar Pradesh]] a uns 50 km d'Agra. És capital del [[districte de Mathura]]. El seu caràcter de sagrada deriva de ser el suposat lloc de naixement de [[Krishna]] al lloc anomenat Krishna-janma-bhoomi, literalment "Lloc de naixement de Krishna". Està situada a {{coord|27|27|N|77|43|E|display=inline,title}}. Al cens del [[2001]] figura amb 298.827 habitants. La seva població fa més de cent anys era el [[1872]] de 59.281 habitants, el [[1881]] de 57.724, el [[1891]] de 61.195, i el [[1901]] de 60.042, sent la majoria (46.523) hindús i la major part de la resta (12.598) musulmans. El campament militar tenia una població de 2.928 habitants el 1901 i la guarnició la formava un regiment de cavalleria. Tot i el seu caràcter de sagrada l'exèrcit indi hi manté avui dia diverses instal·lacions.
 
== Història ==
La ciutat és esmentada al [[Ramayana]]. La ciutat va agafar el nom de Madhuvan, del que va derivar Madhupura i després Mathura. Els puranes atribueixen la fundació a Ayu, fill de Pururavas i de la nimfa Urvashi. Els historiadors pensen que el nom de la ciutat derivaria del rei yadava Madhu (vers 1600 aC). Vers el segle VI aC fou la capital del regne de Surasena o Shoorsena, avi de [[Krishna]] i dels [[Pandaves]]; el regne va estar governat per Kamsa, oncle matern de Krishna.
 
Al segle IV aC va passar a la dinastia [[maurya]] de [[Magadha]]; [[Megastenes]] que escrivia al [[segle III aC]] esmenta la ciutat amb el nom de Μέθορα (''Méthora'').;<ref>Megastenes, fragment 23 "...els surasenians, una tribu índia, amb dos grans ciutats, ''Methora'' i ''Clisobora''; el riu navegable ''Iomanes'' corre pel seu territori..." segons consta a una cita d'[[Arrià]] a ''Indica'' 8.5. En un altraaltre fragment diu: "... el riu Jomanes ([[Yamuna]]) corre a través de Palibothri fins al [[Ganges]], entre les ciutats de ''Methora'' i ''Carisobora''." ; es pot trobar a [http://www.mssu.edu/projectsouthasia/history/primarydocs/Foreign_Views/GreekRoman/Megasthenes-Indika.htm FRAGM. LVI. Plin. Hist. Nat. VI. 21. 8-23. 11.]<!-- ERROR 404 --></ref> després va passar efímerament als [[sunga]] (vers el segle II aC) per caure tot seguit en mans dels indogrecs de [[Bactriana]] probablement abans del 100 aC, fins la seva fragmentació passant llavors als [[indoescites]] o [[sakessaques]] (tambe saces, saques, shakes i altres variacions) en algun moment del [[segle I aC]] probablement vers la meitat del segle.
La ciutat és esmentada al [[Ramayana]]. La ciutat va agafar el nom de Madhuvan, del que va derivar Madhupura i després Mathura. Els puranes atribueixen la fundació a Ayu, fill de Pururavas i de la nimfa Urvashi. Els historiadors pensen que el nom de la ciutat derivaria del rei yadava Madhu (vers 1600 aC). Vers el segle VI aC fou la capital del regne de Surasena o Shoorsena, avi de [[Krishna]] i dels [[Pandaves]]; el regne va estar governat per Kamsa, oncle matern de Krishna.
 
En aquest temps vivia a la ciutat un nombrós grup de jainistes segons les troballes arqueològiques. Alguns dels sàtrapes (khsàtrapes) escites foren Hagamasha i Hagana, que van anar seguits del gran sàtrapa saka [[Rajuvula]]. Les excavacions més profitoses a la zona han estat les de Maghera a uns 17 km de Mathura on s'han trobat objectes i algunes inscripcions. Un document important esmenta la donació d'una stupa budista per la reina Nadasi Kasa, esposa del rei indoescita de Mathura, Rajuvula; un altra inscripció esmenta la genealogia de diversos reis ksàtrapes indoescites de Mathura; aquesr Rajuvula segons un altra inscripció hauria eliminat al darrer rei indogrec [[Estrató II]] vers l'any [[10]] i hauria conquerit la seva capital [[Sagala]]. Altres inscripcions confirmen la conquesta de Mathura pels sakes i hi ha referències a Kharaosta Kamuio i a Aiyasi Kamuia. El khsàtrapa Yuvaraja Kharostes fou fill d'Arta segons les seves pròpies monedes <ref>''Kshatrapasa pra Kharaostasa Artasa putrasa''. Vegeu: ''Political History of Ancient India'', 1996, pàgina 398, Dr. H. C. Raychaudhury, Dr. B. N. Mukerjee; ''Ancient Kamboja, People and the Country'', 1981, pàgina 307, Dr. J. L. Kamboj; ''Ancient India'', 1956, pàgines 220–221, Dr. R. K. Mukerjee; ''Kambojas Through the Ages'', 2005, pàgina 168, S. Kirpal Singh.</ref> i aquest Arta era el germà del rei Moga o [[Maues]] (vers 80 aC);<ref> Ancient India, pàgines 220–221, Dr R. K. Mukerjee; Kambojas Through the Ages, 2005, pp 168–169, S. Kirpal Singh; Ancient Kamboja, People and the Country, 1981, pàgines 306–09, Dr J. L. Kamboj; Corpus Inscriptionum Indicarum, Volum II, Part 1, p 36, D. S. Konow</ref> Aiyasi Kamuia correspon a la princesa Aiyasi Kambojaka o Kambojika, que fou la reina principal del rei saka mahakshatrapa (gran khsàtrapa) Rajuvula. La presència dels [[kamboges]] a Mathura és confirmada també pel [[Mahabharata]].<ref>El Dr. Jayaswal escriu: "Mathura estava sota domini de pobles estrangers com els [[yavanes]] i kamboges... que tenien una manera especial de lluitar" (Manu i Yajnavalkya, Dr. K. P. Jayswal); vegeu també: ''Indian Historical Quarterly'', XXVI-2, pàgina 124. El Profesor Shashi Asthana comenta: ''"L'èpic Mahabharata parla d'un setge de Mathura pels yavanes i kamboges'', vegeu: ''History and Archaeology of India's Contacts with Other Countries, from Earliest Times to 300 B.C.'', 1976, pàgina 153, Shashi Asthana). El Dr. Buddha Prakash observa:'' "junt amb els sakes, els kamboges havien entrar al Hindustan i s'havien estès per tota el nord de l'Índia especialment als moderns Panjab i Uttar Pardesh. El Mahabharata conté referències als yavanes i kamboges que haurien conquerit Mathura (12/105/5)...''. També hi ha una referencia als kambojas a les inscripcions de Mathura i a les del khsàtrapa saka Rajuvula trobades a Mathura (''India and the World'', pàgina 154, Dr. Buddha Parkash); també: ''Ancient India'', 1956, pàgina 220, Dr. R. K. Mukerjee</ref> Per tant ès possible que sakes i kamboges governessin més o menys units sobre Mathura i Uttar Pradesh; es revelador que el [[Mahabharata]] només parla de kamboges i yavanes com els habitants de Mathura, i no es refereix als sakes <ref>Mahabharata 12.101.5.</ref> el que indicaria que per l'èpica els sakes estan inclosos dins els kamboges (segons el Dr. J. L. Kamboj) o que eren considerats el mateix que els yavanes, si be cap la possibilitat que el Mahabharata es refereixi a una primera invasió dels yavanes vers [[150 aC]]. Els khsàtrapes indoescites de Mathura són coneguts com khsàtrapes septentrionals en oposició als khsàtrapes occidentals que governaven a [[Gujarat]] i [[Malwa]]. Després de Rajuvula es coneixen diversos successors però ja vassalls dels [[kushanes]], com el gran sàtrapa Kharapallana i el sàtrapa Vanaspara, comegutsconeguts per una inscripció a Sarnath, datada el tercer any del [[kushana]] [[Kanishka]] (vers 130), en la que rendeixen homenatge al sobirà kushana.<ref>Rapson, "''A Catalogue of the Indian Coins in the British Museum. Andhras etc...''" Rapson, pàgina 103</ref>
Al segle IV aC va passar a la dinastia [[maurya]] de [[Magadha]]; [[Megastenes]] que escrivia al [[segle III aC]] esmenta la ciutat amb el nom de Μέθορα (''Méthora'').;<ref>Megastenes, fragment 23 "...els surasenians, una tribu índia, amb dos grans ciutats, ''Methora'' i ''Clisobora''; el riu navegable ''Iomanes'' corre pel seu territori..." segons consta a una cita d'[[Arrià]] a ''Indica'' 8.5. En un altra fragment diu: "... el riu Jomanes ([[Yamuna]]) corre a través de Palibothri fins al [[Ganges]], entre les ciutats de ''Methora'' i ''Carisobora''." ; es pot trobar a [http://www.mssu.edu/projectsouthasia/history/primarydocs/Foreign_Views/GreekRoman/Megasthenes-Indika.htm FRAGM. LVI. Plin. Hist. Nat. VI. 21. 8-23. 11.]</ref> després va passar efímerament als [[sunga]] (vers el segle II aC) per caure tot seguit en mans dels indogrecs de [[Bactriana]] probablement abans del 100 aC, fins la seva fragmentació passant llavors als indoescites o [[sakes]] (tambe saces, saques, shakes i altres variacions) en algun moment del [[segle I aC]] probablement vers la meitat del segle.
 
En aquest temps vivia a la ciutat un nombrós grup de jainistes segons les troballes arqueològiques. Alguns dels sàtrapes (khsàtrapes) escites foren Hagamasha i Hagana, que van anar seguits del gran sàtrapa saka [[Rajuvula]]. Les excavacions més profitoses a la zona han estat les de Maghera a uns 17 km de Mathura on s'han trobat objectes i algunes inscripcions. Un document important esmenta la donació d'una stupa budista per la reina Nadasi Kasa, esposa del rei indoescita de Mathura, Rajuvula; un altra inscripció esmenta la genealogia de diversos reis ksàtrapes indoescites de Mathura; aquesr Rajuvula segons un altra inscripció hauria eliminat al darrer rei indogrec [[Estrató II]] vers l'any [[10]] i hauria conquerit la seva capital [[Sagala]]. Altres inscripcions confirmen la conquesta de Mathura pels sakes i hi ha referències a Kharaosta Kamuio i a Aiyasi Kamuia. El khsàtrapa Yuvaraja Kharostes fou fill d'Arta segons les seves pròpies monedes <ref>''Kshatrapasa pra Kharaostasa Artasa putrasa''. Vegeu: ''Political History of Ancient India'', 1996, pàgina 398, Dr. H. C. Raychaudhury, Dr. B. N. Mukerjee; ''Ancient Kamboja, People and the Country'', 1981, pàgina 307, Dr. J. L. Kamboj; ''Ancient India'', 1956, pàgines 220–221, Dr. R. K. Mukerjee; ''Kambojas Through the Ages'', 2005, pàgina 168, S. Kirpal Singh.</ref> i aquest Arta era el germà del rei Moga o [[Maues]] (vers 80 aC);<ref> Ancient India, pàgines 220–221, Dr R. K. Mukerjee; Kambojas Through the Ages, 2005, pp 168–169, S. Kirpal Singh; Ancient Kamboja, People and the Country, 1981, pàgines 306–09, Dr J. L. Kamboj; Corpus Inscriptionum Indicarum, Volum II, Part 1, p 36, D. S. Konow</ref> Aiyasi Kamuia correspon a la princesa Aiyasi Kambojaka o Kambojika, que fou la reina principal del rei saka mahakshatrapa (gran khsàtrapa) Rajuvula. La presència dels [[kamboges]] a Mathura és confirmada també pel [[Mahabharata]].<ref>El Dr. Jayaswal escriu: "Mathura estava sota domini de pobles estrangers com els [[yavanes]] i kamboges... que tenien una manera especial de lluitar" (Manu i Yajnavalkya, Dr. K. P. Jayswal); vegeu també: ''Indian Historical Quarterly'', XXVI-2, pàgina 124. El Profesor Shashi Asthana comenta: ''"L'èpic Mahabharata parla d'un setge de Mathura pels yavanes i kamboges'', vegeu: ''History and Archaeology of India's Contacts with Other Countries, from Earliest Times to 300 B.C.'', 1976, pàgina 153, Shashi Asthana). El Dr. Buddha Prakash observa:'' "junt amb els sakes, els kamboges havien entrar al Hindustan i s'havien estès per tota el nord de l'Índia especialment als moderns Panjab i Uttar Pardesh. El Mahabharata conté referències als yavanes i kamboges que haurien conquerit Mathura (12/105/5)...''. També hi ha una referencia als kambojas a les inscripcions de Mathura i a les del khsàtrapa saka Rajuvula trobades a Mathura (''India and the World'', pàgina 154, Dr. Buddha Parkash); també: ''Ancient India'', 1956, pàgina 220, Dr. R. K. Mukerjee</ref> Per tant ès possible que sakes i kamboges governessin més o menys units sobre Mathura i Uttar Pradesh; es revelador que el [[Mahabharata]] només parla de kamboges i yavanes com els habitants de Mathura, i no es refereix als sakes <ref>Mahabharata 12.101.5.</ref> el que indicaria que per l'èpica els sakes estan inclosos dins els kamboges (segons el Dr. J. L. Kamboj) o que eren considerats el mateix que els yavanes, si be cap la possibilitat que el Mahabharata es refereixi a una primera invasió dels yavanes vers [[150 aC]]. Els khsàtrapes indoescites de Mathura són coneguts com khsàtrapes septentrionals en oposició als khsàtrapes occidentals que governaven a [[Gujarat]] i [[Malwa]]. Després de Rajuvula es coneixen diversos successors però ja vassalls dels [[kushanes]], com el gran sàtrapa Kharapallana i el sàtrapa Vanaspara, comeguts per una inscripció a Sarnath, datada el tercer any del [[kushana]] [[Kanishka]] (vers 130), en la que rendeixen homenatge al sobirà kushana.<ref> "''A Catalogue of the Indian Coins in the British Museum. Andhras etc...''" Rapson, pàgina 103</ref>
 
Mathura fou un dels dos primers majors centres de producció d'imatges de Buda (l'altra era a [[Gandhara]] a l'[[Afganistan]] on les imatges eren d'inspiració grecoromana) al [[segle I]]. Fou en aquest temps (vers el segle II) que va arribar al seu màxim esplendor amb la dinastia kushana de la que fou una de les capitals (l'altra era Purushapura moderna [[Peshawar]]) amb els reis [[Kadfises]], [[Kanishka]], [[Huvishka]] i [[Vasudeva]]. Els kushanes van ser patrons del budisme excepte el rei Vasudeo (Bazodeo a les monedes). Kanishka fins i tot va ser hoste del tercer concili budista ([[Ajatshatru]] havia estat l'hoste del primer i [[Asoka]] del segon); una estàtua de Kanishka trobada a les excavacions està ara al museu de Mathura; s'han trobat també nombroses estàtues de [[Siddharta Gautama|Buda]]. El peregrí [[Fa Hien]] esmenta la ciutat com a centre budista vers el [[400]]. Un altra peregrí, [[Hsuan Tsang]] (moderna transcripció: Xuanzang) que va visitar la ciutat el [[634]] (a la que dona el nom de ''Mot'ulo'') diu que tenia 20 monestirs budistes i cinc temples bramànics.<ref>[http://www.1911encyclopedia.org/Muttra Mathura a l'Enciclopèdia Britànica] .</ref> Després es va dirigir cap a l'est a [[Thanesar]] i Jalandhar al [[Panjab]] oriental, abans de culminar en la visita als monestirs de Theravada a la vall de [[Kulu]], retornant llavors al sud a Bairat i Mathura.<ref>[http://www.1911encyclopedia.org/Hsuan_Tsang Hsuan Tsang].</ref>
Linha 13 ⟶ 12:
Quatre segles de silencia donen pas a la suposada destrucció de temples per [[Mahmud de Gazni]] a una ciutat anomenada Maharat-ul-Hind el [[1018]]/[[1019]], la qual es suposa que era Mathura. Altre cop un llarg silenci fins el temps de [[Sikandar Lodi]] (1489-1517) que vers el [[1500]] hauria destruït també els temples i fou anomenat ''But Shikan'' (Destructor dels ídols). Amb [[Akbar]] la tolerància religiosa va permetre recuperar o construir nous temples, però el [[1636]] [[Shah Jahan]] va nomenar un governador amb l'encàrrec de frenar el desenvolupament de la religió hinduista (la idolatria segons els musulmans).
 
L'emperador [[Aurangzeb]], pietós musulmà, va visitar la ciutat el [[1669]] i la va rebatejar Islamabad (nom que no va arrelar) destruint diversos temples i capelles, destacant la destrucció del temple de Keshav Dev sobre les ruïnes del qual va construir la mesquita del Divendres o Jamia Masjid. També altres temples van veure néixer mesquites al seu lloc.
 
Uns anys després de la mort d'Aurangzeb la ciutat va passar a mans dels [[jats]]: el [[1712]] el jat [[Badan Singh]] es va proclamar cap dels jats i va establir residència a [[Sahar]] on va construir un palau; quan fou vell va distribuir els seus dominis entre els seus fills, donant la part sud-oest de Bharatpur al seu fill petit Pratap Singh, i la resta, incloent Muttra, al fill gran [[Suraj Mal]]; a la mort de Badan Singh el seu fill gran es va instal·lar a [[Bharatpur]] i va agafar el títol de raja.
 
El [[1748]] l'emperador mogol [[Ahmad Shah Bahadur]] va convidar al cap jat a unir-se a [[Holkar]] sota comandament del nawab [[Safdar Jang]] per combatre al revolta [[rohilla]]; quan [[Safdar Jang]] es va revoltar, [[Suraj Mal]] i els seus [[jats]] el van seguir, mentre el ''wazir''visir imperial [[Imad al-Mulk Ghazi al-Din]] obtenia l'ajut dels marathes. Safdar Jang es va retirar a [[Oudh]] i [[Ghazi al-Din]] va posar setge aassetjà [[Bharatpur]], però aviat va retornar a Delhi on va deposar a Ahmad Shah, i va posar al tron a [[Alamgir II]].
 
Quan [[Ahmad Shah Durrani]] va envair l'Índia el [[1757]], el seu general Sardar Jahan Khan va intentar imposar tribut a Muttra però com que la població es va retirar a les fortaleses, va ocupar la ciutat i la va saquejar massacrant als habitants que va trobar. El [[1759]] el nou emperador fou assassinat i el sobirà afganès una vegada més va avançar cap a [[Delhi]]. Ghazi al-Din va fugir a Muttra i Bharatpur, i es va unir a la confederació entre marathes i jats que fou destruida per les forces d'Ahmad Shah Durrani a la batalla de [[Panipat]] del gener de [[1761]]. Abans d'aquesta batalla decisiva Suraj Mal havia retirat les seves forces i s'havia dirigit a [[Agra]], de la qual va expulsar als marathes i es va apoderar de Muttra.
 
Ahmad Shah Durrani va retornar a l'[[Afganistan]] i Suraj Mai va considerar el moment oportú per atacar al cap rohilla [[Najib al-Daula]]: va marxar cap a Shahdara, a uns 10 km de Delhi, però fou sorprès i capturat per una petita partida de forces imperials, sent executat el [[1763]]. Dos dels seus fills que el van succeir en el comandament foren successivament assassinats i el tercer, Nawal Singh, després de perdre Agra durant la revolta de [[Zabita Khan]], va morir el [[1776]]; el quart fill, Ranjit Singh, va heretar Bharatpur amb només un petit territori.
Linha 27 ⟶ 26:
El territori de Muttra fou repartit inicialment entre els districtes de Farrukhabad, Etawah i Agra el [[1803]], i el [[1804]] les parganes que havien estat incloses a Farrukhabad i Etawah foren transferides a Aligarh. El [[1823]] es va formar el [[districte de Sadabad]] amb capital a Sadabad, que abraçava la part oriental del posterior districte de Muttra; el 1832 la capital fou transferida a Muttra o Mathura, que des de el 1803 era campament militar o cantonment i el districte fou reorganitzat. El temple de Dwarkadeesh dedicat a Krishna fou construït el 1815 per Seth Gokuldas Parikh, tresorer de [[Gwalior]]. Els banquers Seth, especialment Mani Ram i Lakshmi Chand, van dominar les finances de la zona i van tenir residència a Mathura gran part del segle XIX, pero havien fet fallida al final del segle. La municipalitat fou formada el [[1866]].
 
=== LLocsLlocs interessants a la ciutat ===
* Krishnajanmabhoomi
* Temple de Dwarikadheesh
Linha 60 ⟶ 59:
Image:MathuraYaksa.jpg|Yaksa, segle I-II
Image:MathuraMaitreya.JPG|Bodhisattva Maitreya, art del segle II
 
</gallery>
 
== Notes ==
== {{Referències ==|2}}
<references/>
 
== Referències ==
== Bibliografia==
* ''Mathura-The Cultural Heritage''. Editat per Doris Meth Srinivasan, publicat el 1989 per AIIS/Manohar.
* John Bowker (2002). ''The Cambridge Illustrated History of Religions'', pàgina 60.
Linha 71 ⟶ 70:
* Mukherjee, B. N. 1981. ''Mathurā and its Society: The Śaka-Pahlava Phase''. Firma K. L. M. Private Limited, Calcutta.
* Sharma, R. C. 1976. ''Mathura Museum and Art''. 2a edició revisada i ampliada. Government Museum, Mathura.
* Growse, F. S. 1882. ''Mathura A District Memoir''.
* Drake-Brockman, D. L. 1911. ''Muttra A Gazetteer''.
 
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Mathura}}
* [http://www.upvetuniv.edu.in/index.htm Veterinary University]
* [http://www.palikanon.com/english/pali_names/ma/madhuraa.htm Mathura al diccionari de noms propis de Pali]
* [http://www.religiousportal.com/Mathura.html Detalls de Mathura]
* [http://www.jantareview.com/city.php?city=Mathura Janta Review Mathura Guide]
* [http://www.upvetuniv.edu.in/index.htm Veterinary University]
 
{{coord|27|27|N|77|43|E|display=title}}
{{Commonscat|Mathura}}
 
[[Categoria:Municipis d'Uttar Pradesh]]