Forces armades: diferència entre les revisions

* 1) '''[[exèrcit de lleva]]''', exèrcit permanent compost, d'una banda, per un nucli de militars professionals (nucli anàleg a l'exèrcit professional) i, de l'altra, per una massa de personal de [[lleva]] en rotació, és a dir, joves (generalment homes) que compleixen el [[servei militar]] obligatori. En acabar el servei militar, el personal de lleva retorna a la vida civil, però és incorporat a la [[reserva militar|reserva]] passiva, de caràcter forcós. En cas de conflicte, l'exèrcit permanent (professionals més reclutes) és el primer a entrar en combat, i els seus efectius es poden multiplicar enormement mitjançant la mobilització de les successives lleves de [[reserva militar|reservistes]]. Aquest model ha estat l'habitual a la major part d'Europa i d'Amèrica d'ençà la Revolució Francesa. Des del punt de vista de l'Estat, suposa un equilibri entre els pros i contres dels altres dos models, i alhora permet la formació d'exèrcits gegantins (en termes de milions de combatents), necessaris en guerres modernes de gran escala. En molts estats aquest model és rebutjat per gran part de la població, refractària al servei militar, el qual considera una imposició autoritària o una pèrdua de temps. Avui aquest model coneix una certa decadència en favor de la professionalització exclusiva, potser perquè molts estats no es creuen en perill de guerra oberta de defensa del territori, i només preveuen operacions de policia a gran distància del territori propi.

* 2) '''[[exèrcit professional]]''', exèrcit permanent compost en exclusiva per professionals dedicats només a la preparació i entrada en combat (o per professionals i contractats). Es pot combinar amb una '''[[reserva militar|reserva voluntària]]''' (com ara la Guàrdia Nacional estato-unidenca) composta per civils que fan pràctiques militars periòdiques i són mobilitzables en cas de conflicte. Avui el model d'exèrcit professional està en expansió a Europa. Té l'avantatge d'un alt grau de capacitació, i el perill de facilitar el desenvolupament de tendències pretorianes. Aquest model tendeix a ser ben vist per la població civil, exempta del servei militar, però alguns sectors el critiquen com a privatització de la defensa nacional, la qual deixa d'ésser tasca de tot el poble.