Música celta: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Bagad Arduinn Sedan 02.jpg|thumb|Banda de gaites.]]
[[Fitxer:Celtic Nations.svg|thumb|[[Nacions Celtesceltes]]. Blau, [[Escòcia]]. Verd, [[Irlanda]]. Roig, [[Illa de Man]]. Morat, [[Bretanya]]. Taronja, [[Cornualla]]. Groc, [[Gal·les]].]]
'''Música celta''' és el terme utilitzat per a descriure un ampli grup de gèneres musicals que parteixen de la tradició musical popular dels pobles considerats de tradició [[celta]] d'[[Europa Occidental]]. Com a tal, no existeix un cos musical real que pugui ser descrit com [[celta ]], però el terme serveix per unificar tant músiques estrictament tradicionals de determinades regions geogràfiques, com un tipus de música contemporània d'arrel folklòrica amb un mateix origen etnològic i musical.
 
El terme significa principalment dues coses: en primer lloc és la música dels pobles que s'autodenominen [[celtes]], a diferència de, per exemple, la música francesa o la música anglesa, definides per existir dins d'unes fronteres polítiques clares. En segon lloc, es refereix a les característiques que serien exclusives de la música de les anomenades nacions celtes. Alguns, com [[Geoff Wallis]] i Sue Wilson en la seva obra The Rough Guide to Irish Music, insisteixen que moltes de les tradicions agrupades en l'etiqueta "celta" són ostensiblement diferents entre si (per exemple, la gaèlica i la bretona) i en realitat tenen res o poc en comú. D'altres, sobretot músics com [[Alan Stivell]], diuen que sí que ho tenen, en concordança amb estudis més antics.
 
Sovint, per la seua àmplia difusió, el ​​termeel​terme "música celta" s'aplica a la música d' [[Irlanda]] i [[Escòcia]] ja que ambdós llocs han produït estils ben coneguts que comparteixen molts i evidents trets comuns, tant en el musical com en el lingüístic (cultura gaèlica). No obstant això, és notable que els músics tradicionals irlandesos i escocesos eviten el terme música celta, excepte quan es veuen obligats a això per les necessitats del mercat, i quan es produeixen en festivals de música celta fora de les seves fronteres. La definició es complica encara més pel fet que la independència va permetre a [[Irlanda]] promocionar la música celta com un producte específicament irlandès, quedant així difuminats els seus llaços musicals amb la veïna Escòcia (llaços que han estat en gran part restablerts pels músics moderns) . Escocesos i irlandesos, encara que diferents i separats en el polític, comparteixen una mateixa ascendència cultural i, per tant, pot parlar d'un patrimoni musical [[celta]] (o [[gaèlic]]) comú a tots dos.
 
Aquests estils gaèlics[[gaèlic]]s gaudeixen de renom internacional a causa de la influència d'irlandesos i escocesos en el món de parla anglesa, especialment enals [[Estats Units]], on van tenir un profund impacte en músiques americanes com el [[bluegrass]] i el [[country]].
 
La música de [[Gal·les]], [[Cornualla]], l'[[illa de Man]], [[Bretanya]], [[Galícia]], [[Astúries]] i algunes zones de [[Cantàbria]], [[Lleó]] i [[Portugal]] són sovint etiquetades també com a "música celta", encara que poc tenen a veure les seves respectives tradicions amb la música que constitueix la seva principal referència, és a dir, la gaèlica d'[[Irlanda]] i [[Escòcia]].{{CN}}
 
El moviment musical [[celta]], de caràcter romàntic{{CN}} i vinculat a vegades a reivindicacions de minories culturals i nacionals, és particularment forta a la [[Bretanya]], on diversos festivals de música celta tenen lloc al llarg de l'any, en paral·lel i concordança amb altres celebracions tradicionals (festes locals i festoù-Noz ) en què la música bretona té un lloc destacat i que acullen bandes i músics d'altres països de tradició [[celta]] . De la mateixa manera, [[Gal.les]] manté les seves antigues celebracions, com el Eisteddfod. Existeix a més una dinàmica escena musical en el si de les comunitats estrangeres d'origen irlandès i escocès, especialment enal [[Canadà ]], on s'uneixen grups de tradició bretona, i als [[Estats Units]].
 
'''== Divisions''' ==
En el llibre Celtic Music: A Complete Guide , June Skinner Sawyers reconeix sis [[nacions celtes]] dividides en dos grups en funció del seu patrimoni lingüístic:
* El grup dels Q-Cèltics són els [[irlandesos]], [[escocesos]] i [[manesos]].
* El grup dels P-Cèltics són els que provenen de [[Cornualla ]], [[Bretanya]] i [[Gal .les]].
El músic Alan Stivell utilitza una dicotomia similar entre les branques [[goidèlic]]a ([[irlandès]], [[escocès]] i [[manx]]) i [[britònica]] ([[bretó]], [[gal·lès]] i [[còrnic]]), que es diferencien "sobretot per un rang estès (algunes vegades més de dues [[octaves ]]) de les melodies irlandeses i escoceses i el rang tancat de les melodies bretones i gal·leses (sovint reduït a mitja vuitena), i pel freqüent ús de l'escala pentatònica pura en la música gaèlica ".
 
== Formes ==
[[Fitxer:Great Highlands Bagpipe 001.jpg|thumb|200px|Típica [[gaita]] escocesa.]]
La identificació de característiques comunes en la música celta és problemàtica. La majoria de les formes musicals populars avui considerades com característicament [[celtes]] van ser (i sovint continuen sent) comunes a molts altres llocs d'Europa Occidental. Existeix un debat sobre si les gigues irlandeses van ser adaptades de la giga italiana, forma típica de l'era barroca, per exemple, mentre que la polca té l'origen en la tradició txeca i polonesa.
 
Hi ha gèneres i estils musicals propis de cada país [[celta]] a causa de les tradicions individuals de cant i a les característiques dels seus llenguatges específics. Els Strathspeys són específics de les [[terres altes d'Escòcia]], per exemple, i alguns han teoritzat que els seus ritmes imiten els de la [[llengua escocesa]].
 
== Instruments ==
Els instruments bàsics usualment emprats en la composició i interpretació de música [[celta]] són la [[gaita]], el [[bodhrán]], el [[violí]], el tin i low whistle i/o la [[flauta travessera irlandesa]].
 
== Vegeu també ==
* [[Nacions celtes]]
* [[Art celta]]
 
== Referències ==
Història abreviada de la música bretona per H. Corbes, publicada a la revista GWALARN, nº 104-105, juliol-agost 1937. Traducció al francés en línia. Consultat el 10/11/2010
* Bill Troxler. Chincoteague Cultural Alliance. «From Heather to High Lonesome» (en anglès). Consultat el 15 de juny de 2010.
* Skinner Sawyers, June (2001) (en anglès). Celtic Music: A Complete Guide. Da Capo Press. pp. 384. ISBN 0306810077.
* Bruce Elder. Answers.com. «Renaissance of the Celtic Harp» (en anglès). Consultat el 15 de juny de 2010.
* Koch, J.T. (2006) (en inglès). Celtic Culture. A Historical Encyclopaedia. ABC-CLIO. pp. 1627-1628. ISBN 1851094407.
* standingstones.com. «The origins of Irish traditional music» (en anglès). Consultat el 15 de juny de 2010.
* Online Etymology Dictionary. «Polka». Consultado el 15 de juny de 2010.
* Craig Cockburn. siliconglen.com. «Traditional Gaelic song and singing sean-nós». Consultat el 15 de juny de 2010.
* Harper, Colin (2005). Irish Folk, Trad and Blues: A Secret History. Cherry Red Books. pp. 432. ISBN 1901447405.
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.festival-interceltique.com/ Festival Intercèltic de Lorient]
* [http://www.festivaldeortigueira.com/ Festival Internacional del Món Celta d'Ortigueira]
* [http://fia.esbardu.org/ Festival Intercèltic d'Avilés]
* [http://www.celtic-colours.com/index.php Celtic Colours International Festival]
* [http://www.celticconnections.com/ Celtic Connections]
* [http://www.hebceltfest.com/ Hebridean Celtic Festival]
* [http://www.guinnessfestival.ch/news.php Guinness Irish Festival]
* [http://www.intercelticosendim.com/ Festival Intercèltic de Sendim]
 
{{ORDENA:Musica Celta}} <!--ORDENA generat per bot-->