Forma de govern: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 8813383 de 95.62.170.107 (Discussió) |
|||
Línia 15:
Hi ha molt diverses nomenclatures per denominar les diferentes formes de govern, des dels teòrics de l'Antiguitat fins l'Edat Contemporània, en l'actualitat solen utilitzar-se de forma habitual tres tipus de classificacions: El caràcter electiu o no de la direcció d'Estat defineix una classificació, entre repúbliques (electiva) i monarquies (no electiva). El grau de llibertat, pluralisme i participació política defineix una altra classificació, entre sistemes democràtics, autoritaris, i totalitaris, segons permetin en major o menor grau l'exercici de la discrepància i l'oposició política o bé neguen més o menys radicalment la possibilitat de [[dissidència]] ( establint un [[règim de partit únic]], o diferents tipus de règims excepcionals, com les [[dictadures]] o les [[juntes militars]]); Al seu torn el sistema electoral pel qual en els sistemes participatius s'expressa la voluntat popular ha tingut molt diverses conformacions històriques (democràcia directa o assembleària, democràcia indirecta o representativa, sufragi censitari o restringit, sufragi universal masculí o d'ambdós sexes, diferents determinacions de la majoria d'edat, segregació racial, inclusió o no dels immigrants, i altres), així com molt diferents maneres de alterar o desvirtuar (''[[burg podrit]], [[gerrymandering]], [[frau electoral]], [[tupinada]]''). La relació existent entre la direcció de l'estat, el govern i el parlament defineix una altra classificació més, entre [[presidencialisme]] i [[parlamentarisme]] (amb molts graus o formes mixtes entre un i altre). Aquestes tres classificacions no són excloents, sinó que es complementen, de manera que una república pot ser democràtica (Estats Units o Sud-àfrica) o totalitària (la Xina o Cuba), una democràcia republicana pot ser parlamentària (Alemanya o l'Índia) o presidencialista (França o Argentina), i una monarquia pot ser democràtica i parlamentària (Regne Unit o Japó), no democràtica (Aràbia Saudita o Ciutat del Vaticà) o situar-se en posicions intermèdies (Marroc), molt habitualment qualificades de forma més o menys [[anacrònica]] amb termes propis de les formes històriques de la monarquia ([[monarquia feudal]], [[monarquia autoritària]], [[monarquia absoluta]]).
== Classificació de les formes de govern segons l'estructura política actual ==
Com a subdisciplina de les ciències polítiques, l'estudi de l'organització política i de les institucions polítiques és una ciència comparativa i especialitzada, i en constant actualització. No existeix una classificació fixa i exhaustiva de les diverses formes de govern atès llur variabilitat. La divisió tradicional dels governs ha estat la dicotomia entre "democràcia" i "dictadura" i no pas una topologia amb múltiples possibilitats. La majoria dels investigadors s'enfoquen en l'estudi especialitzat i comparatiu de dos o tres diferents tipus de règims. Els expertes en els [[sistemes electorals]] permeten definir i comparar els diversos sistemes d'elecció dels poders de govern d'un règim determinat o independentment del règim. Així, una altra dicotomia per classificar les formes de govern és "república" i "monarquia", independentment de la forma d'organització governamental nacional i regional, o del grau de democràcia dels estats.
=== Sistemes republicans ===
Una [[república]] és una organització d'un estat en què tots els càrrecs públics són escollits democràticament. No obstant alguns governs dictatorials, unipartidistes sovint utilitzen el terme "república" per referir-se al règim de govern encara que els funcionaris públics no siguin elegits de manera democràtica. Les llistes següents inclouen a totes les repúbliques segons el seu règim intern constitucional independentment que s'hagin elegit democràticament o no.
==== Parlamentarisme ====
El [[parlamentarisme]] és un sistema d'organització política en què la branca executiva del govern depèn del suport directe o indirecte del parlament, sovint expressat per mitjà d'un vot de confiança. El [[poder executiu]] dels sistemes parlamentaris prové i depèn del [[poder legislatiu]]; el [[cap de govern]] (anomenat "[[primer ministre]]") sovint és el líder del partit o coalició amb major representació en el parlament o cos legislatiu. Existeix també un [[cap d'Estat]] independent (anomenat "[[president]]") amb poders limitats, simbòlics o merament cerimonials. Els següents estats són repúbliques parlamentàries:
{| align="center" cellspacing="8"
|-
|width="20%"|
* '''Europa'''
* [[Albània]]
* [[Alemanya]]
* [[Àustria]]
* [[Bulgària]]
* [[Croàcia]]
* [[Eslovàquia]]
* [[Eslovènia]]
* [[Estònia]]
* [[Finlàndia]]
|width="20%"|
* [[Grècia]]
* [[Hongria]]
* [[República d'Irlanda|Irlanda]]
* [[Islàndia]]
* [[Itàlia]]
* [[República Txeca]]
* [[Letònia]]
* [[Lituània]]
* [[República de Macedònia|Macedònia]]
* [[República de Malta|Malta]]
|width="20%"|
* [[Polònia]]
* [[Portugal]]
* [[Suïssa]]{{ref|2}}
* '''Àsia'''
* [[Bangladesh]]{{ref|1}}
* [[Etiòpia]]
* [[Índia]]
* [[Iraq]]
* [[Israel]]
* [[Singapur]]
|width="20%"|
* [[Timor Oriental]]
* [[Turquia]]
* '''Àfrica'''
* [[Maurici]]
* '''Amèrica'''
* [[Dominica]]
* [[Trinitat i Tobago]]
* '''Oceania'''
* [[Fiji]]
* [[Vanuatu]]
|width="20%"|
|}
<br clear="all">
==== Presidencialisme ====
Els [[presidencialisme|sistemes presidencialistes]] tenen una clara separació de poders de govern; l'executiu és electe de manera independent de la branca legislativa, la qual sovint es coneix com a "[[congrés]]". El cap de govern és alhora cap d'estat (anomenat "president") i per tant no existeix el càrrec de primer ministre. Els següents estats són repúbliques presidencialistes:
{|align=center
|-
|width="20%"|
* '''Europa'''
* [[Bielorússia]]
* [[Montenegro]]
* [[Sèrbia]]
* [[Xipre]]
* '''Àsia'''
* [[Afganistan]]
* [[Armènia]]
* [[Azerbaidjan]]
* [[Filipines]]
* [[Geòrgia]]
* [[Indonèsia]]
* [[Kazakhstan]]
* [[República de Corea]]
* [[Kirguizistan]]
* [[Maldives]]
* [[Tadjikistan]]
* [[Turkmenistan]]
|width="20%"|
* [[Uzbekistan]]
* '''Àfrica'''
* [[Benín]]
* [[Botswana]]
* [[Burkina Faso]]
* [[Burundi]]
* [[Camerun]]
* [[Comores]]
* [[Costa d'Ivori]]
* [[Djibouti]]
* [[Guinea Equatorial]]
* [[Gabon]]
* [[Gàmbia]]
* [[Ghana]]
* [[Guinea]]
* [[Guinea Bissau]]
* [[Kenya]]
|width="20%"|
* [[Libèria]]
* [[Madagascar]]
* [[Malawi]]
* [[Mali]]
* [[Mauritània]]
* [[Moçambic]]
* [[Namíbia]]
* [[Níger]]
* [[Nigèria]]
* [[República Centreafricana|Repúbl. Centreafricana]]
* [[República Democràtica del Congo|Rep. Dem. del Congo]]
* [[República del Congo]]
* [[Rwanda]]
* [[Senegal]]
* [[Seychelles]]
* [[Sierra Leone]]
* [[Sudan]]
|width="20%"|
* [[Tanzània]]
* [[Togo]]
* [[Tunísia]]
* [[Txad]]
* [[Uganda]]
* [[Zàmbia]]
* [[Zimbabwe]]
* '''Amèrica'''
* [[Argentina]]
* [[Bolívia]]
* [[Brasil]]
* [[Colòmbia]]
* [[Costa Rica]]
* [[El Salvador]]
* [[Equador]]
* [[Estats Units]]
* [[Guatemala]]
|width="20%"|
* [[Hondures]]
* [[Mèxic]]
* [[Nicaragua]]
* [[Panamà]]
* [[Paraguai]]
* [[Perú]]
* [[República Dominicana]]
* [[Surinam]]
* [[Uruguai]]
* [[Veneçuela]]
* [[Xile]]
* '''Oceania'''
* [[Kiribati]]
* [[Illes Marshall]]
* [[Micronèsia]]
* [[Nauru]]
* [[República de Palau|Palau]]
|}
<br clear="all">
==== Semipresidencialisme ====
En els [[semipresidencialisme|sistemes semipresidencialistes]] existeix un primer ministre i un president. A diferència dels sistemes parlamentaris el president no és una figura cerimonial, sinó que té alguns poders executius i s'encarrega d'algunes àrees del govern. El president sovint s'elegeix de manera separada de la branca legislativa. Les següents són repúbliques semipresidencialistes (s'hi inclouen governs de pobles que aspiren a la independència i que són reconeguts per la comunitat internacional):
{|align=center
|-
| width="20%"|
* '''Europa'''
* [[Bòsnia i Hercegovina]]
| |||