Viatges i flors: diferència entre les revisions

Pertanyent a la darrera etapa de l'escriptora, la que fou marcada pel seu retorn a [[Catalunya]] després d'un llarg exili, l'obra ha estat considerada una producció menor dins, un preludi d'obres més serioses. L'obra es divideix en dues parts: "Viatges a uns quants pobles" i "Flors de debò". Més o menys, aquesta divisió obeeix a dues etapes de redacció distintes: d'una banda, les flors foren redactades la seva majoria a [[Ginebra]], al llarg dels anys 60; per una altra banda, els viatges foren concebuts a [[Romanyà de la Selva]]. Ambdues parts són narracions breus, fantasioses, mes que recullen experiències temporals i espacials de l'autora. Per exemple, [[Margarida Casacuberta]] ha indicat que la ''Flor gelosa'' és dedicada a la seva amiga [[Carme Manrúbia]], amb qui Rodoreda vivia al xalet de la primera de Romanyà; semblantment, [[Mariàngela Vilallonga]] ha traçat la relació de les flors de Rodoreda amb el ''FlowerFlowers Book'' d'[[Edward Burne-Jones]]. Igualment, els viatges tenen un forta influència del paisatge en el qual vivia l'escriptora. Les planes de [[Panedes]], els boscs de les [[Gavarres]], o el mateix xalet on s'hostatjava han quedat descrits a diversos relats de viatges. Es tracta d'uns viatges, en alguns casos iniciàtics, a la descoberta de mons irreals i fantàstics amb base real, plens de les impressions de l'escriptora. Per exemple, Vilallonga ha explicat a diversos treballs que ''Viatge al poble de la por'' és un retrat en molts moments fidel del xalet "El Senyal" (avui "El Senyal Vell"), on vivien Manrúbia i Rodoreda. S'hi descriu el jardí i la casa, a més del poble de Romanyà, tot culminat pel sentiment que Rodoreda havia descobert a les [[Gavarres]] i que anys abans ja havia deixat escrit a ''Cuadernos para el diálogo''.