Diferència entre revisions de la pàgina «Ragnarök»

24 octets eliminats ,  fa 9 anys
cap resum d'edició
En la [[mitologia escandinava|mitologia norrena]] els '''Ragnaroc''' (el terme corresponent en norrè occidental antic [[Ragna rǫk]] és plural; en islandès modern, el mot se sol escriure aglutinat: '''Ragnarök''') és el terme amb què es coneix la fi dels déus, i per tant, també la fi del món que coneixem. El mot és un compost del plural '''regin''' "els déus" (-'''ragna''' és el genitiu de '''regin'''-) i '''rǫk''' "destí" i, per tant, traduït literalment significa tant com "el destí dels déus, la fi dels déus". En època medieval el terme va deixar d'ésser entès. Quan es va produir aquest fet, es va modificar en '''Ragna røkkr''' "crepuscle dels déus", una expressió que es popularitzaria arreu d'Europa gràcies a l'ús que en féu Wagner a la seva ''Tetralogia'' ("Götterdämmerung"). A l'''Edda'' de l'Snorri només s'hi usa la forma ''ragna røkkr'' de manera general; la forma ''ragna rǫk'', tanmateix, hi apareix emprada un únic cop i només a un sol manuscrit: el [[Codex Trajectinus]]. Vindrà el dia en què ''[[Loki]]'' escapi i ataqui ''[[Asgard]]'' amb un exèrcit de morts sobre un vaixell (''[[Naglfar]]'') fet amb les ungles dels morts i amb companyia de ''[[Surt]]'', el llop ''[[Fenrir]]'', que devorarà Odin i la serp ''[[Jormungand]]'', que serà morta per ''[[Thor]]'', però no abans que aquesta l'enverini i només pugui allunyar-se nou passos del cadàver de la serp. [[Odin]] serà venjat pel seu fill ''[[Vídar]]''.
 
[[Fitxer:Ragnarök by Doepler.jpg|thumb|Il·lustració del llibre ''Walhall. Die Götterwelt der Germanen'' (1910), l'escenaEscena de l'''última fase del Ragnarök després que SurtSurtr hagi submergit el món en les flames'', fragment d'una pinturail·lustració d'Emil Doepler, pel llibre ''Walhall. Die Götterwelt der Germanen'' (ca. [[19051900]]).]]
 
 
16.850

modificacions