Agustín Rueda: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: « '''Agustín Rueda''' (Sallent). El 1978, el pres Agustín Rueda , un jove anarquista de 25 anys, membre de la COPEL, va morir a conseqüència de les palliss...». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Agustín Rueda''' (Sallent).
El 1978, el pres Agustín Rueda , un jove anarquista de 25 anys, membre de la COPEL, va morir a conseqüència de les pallisses que va rebre per part de funcionaris de presons per treure-li informació sobre un intent de fuga. 1 2 Com a conseqüència d'aquest cas el director del centre penitenciari, Eduardo Cantos Rueda, va ser cessat i processat. 3 La sentència del cas es va dictar el 1988.
En relació als fets a la presó.▼
CONCLUSIONS I QUALIFICACIÓ DELS FETS DE L'ACUSACIÓ PARTICULAR (Resum) Els representants jurídics de MARIA RUEDA SIERRA, germana de AGUSTÍN, compareixen en la causa sumari Nombre 21 de 1978, incoada pel Jutjat d'Instrucció N. º 2 de Madrid, amb les següents conclusions: I En el matí del dia 13 de març de 1978, després d'haver estat informat del descobriment d'un suposat túnel a la setena galeria, el processat EDUARDO JOSÉ CARLOS RODA, en aquells dies director del Centre Penitenciari de Carabanchel, acordóse iniciés una investigació sobre el mateix, i després d'un primer reconeixement del seu emplaçament, que va portar a terme al costat d'altres funcionaris, es va traslladar a l'interior de la presó, instal · lant al despatx de la Direcció de Serveis. Allà van ser conduïts diversos interns considerats com a sospitosos (sense que consti el fonament d'aquestes sospites ja que cap va ser sorprès en l'esmentat túnel) als quals es va sotmetre a un breu però violent primer interrogatori en presència d'un nombre no determinat de funcionaris, per l'esmentat director així com per part del subdirector del Centre ANTONIO RUBIO VÁZQUEZ, també processat en aquesta causa i dels caps de serveis ILDEFONSO LUIS DE ROBLES Riezu i SANTIAGO GARCÍA ALONSO el primer dels quals va ser processat, morint durant la tramitació de la causa. Després d'aquests primers interrogatoris durant els quals alguns dels presos van ser colpejats pels processats citats i entre ells AGUSTÍN RUEDA SIERRA, el director del Centre, que no va considerar satisfactori el resultat obtingut, va donar les instruccions precises per continuar de forma més efectiva i en un altre lloc del Centre, deixant l'assumpte en mans del subdirector Rubio, qui personalment i per mitjà del cap de serveis Liró, va dirigir des de llavors els interrogatoris i tortures que van tenir lloc a continuació en els soterranis de la Presó (lloc conegut com "gossa noia" i cel · les de condemnats a mort).▼
Allà van ser conduïts tant els reclusos ja interrogats anteriorment en Direcció de Serveis com molts (algun dels quals no ha estat identificat). Tots ells anomenats successivament al llarg del matí per mitjà del sistema de megafonia del centre. Així, sota les ordres dels esmentats comandaments i proveïts alguns d'ells de les defenses de goma, els processats JULIÁN MARCS MÍNGUEZ MARTÍN-LUENGO, HERMENEGILDO PÉREZ BOLAÑOS, Nemesio LÓPEZ TAPIA, ALBERTO DE LARA MARTÍNEZ DE PLASENCIA, JOSÉ LUIS RUFO SALAMANCA HERRERO, JOSÉ JAVIER FLORS RAMOS, JOSÉ LUIS ESTEBAN CARCEDO, ALFREDO LUIS MALLO DÍAZ i ANDRÉS BENÍTEZ ORTIZ, tots ells funcionaris de Presons de la plantilla de Carabanchel, van ser conduint un per un els reclusos JOSE LUIS DE LA VEGA GARCÍA, PEDRO GARCÍA PEÑA, AGUSTÍN RODA SERRA, MIGUEL ÁNGEL MELERO Ulibarri, FELIPE ROMERO TEJEDOR, JORGE GONZÁLEZ SÁNCHEZ, JUAN ANTONIO GÁMEZ TOVAR i ALFREDO CASAL ORTEGA, així com altres que no han estat identificats, als soterranis esmentats, on van ser objecte de violències de tot tipus mentre eren interrogats sent colpejats amb les porres o defenses de goma així com amb els punys, peus i altres instruments, fins i tot metàl · lics. Aquests maltractaments, en què van participar directament TOTS els processats, així com el subdirector i cap de serveis esmentats, tenien l'objecte de demanar informació sobre el túnel motivant igualment i augmentant la seva duresa davant el silenci de les víctimes com a represàlia a aquesta actitud, produciéndoseles lesions de diferent entitat. Especial intensitat van tenir els cops rebuts per AGUSTÍN RUEDA SIERRA, militant llibertari que es va negar a donar les respostes que desitjaven els funcionaris processats, pel que va ser objecte d'una pallissa prolongada i tècnica, generalitzada per tot el cos i que li va ocasionar gravíssimes lesions que determinarien la seva mort en no ser degudament atès pels metges de la Presó. Tal agressió col · lectiva i freda no va ser en absolut motivada per una suposada actitud agressiva de la víctima, que tampoc va tenir oportunitat de defensar-donat el nombre de funcionaris agressors i els mitjans de l'atac utilitzats pels mateixos, els qui d'altra banda van actuar amb coneixement de la gravetat de les lesions que causaven i amb plena voluntat de produir-les. ▼
Tant el director del Centre que va ordenar tot l'anterior, com els que van dirigir les tortures i les van efectuar, tenint en compte els mitjans emprats eren plenament conscients de la possibilitat d'arribar a produir la mort (tot i que no consti acreditada la intenció de matar). Quan van acabar de torturar i sent aproximadament les 11 del matí AGUSTÍN RODA SERRA va ser introduït per alguns dels funcionaris processats en una de les cel · les conegudes com "dels condemnats a mort" on va romandre en condicions molt precàries fins a les 11 de la nit aproximadament, en què va ser traslladat a la infermeria (en una llitera ja que no es podia moure per si mateix) davant l'estat lamentable que presentava i per ordre del cap de serveis. ▼
Els metges del Centre processats, JOSE LUIS CASES GARCÍA i JOSÉ MARÍA BARIGOW PÉREZ, van visitar el ferit en dues ocasions, sobre les 14,30 i 16,30 hores aproximadament i malgrat que van constatar el greu estat en què es trobava i comprovant per mitjà d'una agulla la insensibilitat d'alguna part del seu cos així com els múltiples traumatismes que presentava i l'entitat dels mateixos (amb evident perill de xoc traumàtic), es van limitar a donar-li uns supositoris, retraient-li la seva participació en el túnel. Aquests processats, coneixedors del origen de les lesions i malgrat tot això, no van adoptar les mesures necessàries per intentar salvar la vida de AGUSTÍN RUEDA SERRA per tal d'evitar que es descobrissin els fets, no redactant tan sols un part (el que van fer al dia següent falsificant la data) ni es van assegurar de l'assistència tècnica necessària en les hores següents, abandonant la presó segons el seu horari habitual. La conducta d'aquests metges es considera també causa de la mort que es va produir a la infermeria del Centre en hora no determinada però anterior a les 8,15 del dia següent, en què es va conduir el cos d'Agustín a l'Hospital, que es troba al mateix complex Penitenciari on va quedar dipositat per ingressar ja cadàver. A aquesta hora va tenir coneixement del fet el processat CANTOS RODA, que va rebre la notícia de boca del cap de serveis Liró immediatament, ja que habitava en un pavelló del mateix Centre. En lloc de posar-ho en coneixement del Jutjat d'Instrucció de Guàrdia, empra el matí per mantenir diverses reunions amb funcionaris i metges implicats, preparant entre tots, l'oportuna coartada de cara a una possible investigació judicial i administrativa, confeccionant els parts escrits i documents que els donessin suport. ▼
▲D'aquesta forma els processats van acordar declarar, com van fer, que havien estat víctimes de l'agressió de AGUSTÍN RUEDA amb un ganivet, per la qual cosa van haver de defensar-se, caient el reclús per unes escales. Només poc abans de migdia i un cop va poder ultimar detalls amb els doctors processats, als quals va trigar a localitzar, el director de la Presó telefonar al Jutjat de Guàrdia, que va procedir a l'aixecament del cadàver, ordenant la pràctica de l'autòpsia. Aquest mateix dia, diversos lletrats del Col · legi d'Advocats de Madrid, presenten davant el Jutjat de Guàrdia escrits denunciant els fets, dels que havien tingut coneixement per diferents interns als que havien visitat. II Els anteriors fets són constitutius d'un delicte d'assassinat previst i penat en l'article 406 del Codi Penal. BIO DE AGUSTIN RODA Va néixer el 14 de novembre de 1952 a una barraca de la Colònia de Sallent, poble miner amb important percentatge d'immigrants. Mare teixidora i pare miner que, amb el drama de la misèria habitual de l'època, no aconseguiran alguna cosa semblant a un pis fins a l'any 1956, "concedit" per l'empresa. Aquesta Colònia on neix serà objecte de reflexió constant al llarg de la seva vida; el seu pensament va remetre a ella en tot moment. Acudeix a l'escola-un altre fita-fins el 8 de juny de 1966 a que finalitzats els estudis primaris topa amb la seva condició d'home pobre: ha d'aconseguir treball.
Quatre anys d'aprenent de matricer en una empresa auxiliar de l'automòbil a vuit quilòmetres de la colònia. És fàcil endevinar els components del quadre que el porten a tenir ja en aquests moments una consciència inicial de explotat. La seva resposta, però, no és enquadrar en un partit. No es polititza per un ànsia abstracta de llibertat, pel Vietnam o pel maig del 68. El immediat li oprimeix i l'impacta, així doncs, lluitarà al terreny immediat. Tractant de vèncer l'apatia tradicional-el cicle explotació-misèria-oci brutalitzat fins a la inevitable malaltia o acomiadament-intenta dinamitzar el barri. Crea un club juvenil, aconsegueix projeccions, conferències, recitals de cantaores ... Apassionat del futbol (no té el esnob menyspreu cap a l'esport tòpic entre joves que se somien diferents) aconsegueix crear un equip al qual també sempre tornarà en el record. Té 18 anys. L'ASSETJAMENT L'aprenentatge sembla haver estat en diversos sentits. L'abril de 1971 deixa la fàbrica i, després de dos treballs curts com a muntador en una mina i en una fàbrica de teixits, aconsegueix treball a Sallent. Al febrer del 72 es produeix la vaga i tancament dels miners de Balsareny i Sallent, Agustí es bolca: assemblees informatives, manifestacions, grups d'ajuda ...
Arriba a reunir als comitès a casa a falta de lloc millor. Conseqüència lògica: el setembre és expulsat del treball. Els caciquillos industrials de la comarca veuen en ell un enemic. Continua però lligat al lloc. El 17 de novembre, a la cruïlla de la sortida de la Colònia amb la carretera, mor atropellada la mare d'un company. Una altra conseqüència més de l'explotació i la misèria de les condicions de vida de la Colònia. A la manifestació subsegüent, és detingut, buscat expressament a casa per la policia. Ingressa a la presó Model, d'on sortirà el febrer del 73. És la fi d'una època. Agustí comença a exigir a si mateix. Torna a Sallent, però per les autoritats i l'escassa gent d'ordre s'ha convertit en la bèstia marró. No li donen feina. Ho aconsegueix esporàdicament, com a paleta o com a temporer en veremes i recollides de fruita. La vida li arracona. La seva mare es queda cega. El club juvenil-fonamental com dinamitzador-és tancat per l'empresa i la guàrdia civil amb la típica excusa banal: els acusen de robar unes paquets de tabac. La tensa situació es trenca amb la crida a files. El 9 de maig de 1974 es s'incorpora a Infanteria de Marina a Cartagena. Després, Ferrol, el 26 de juny.
Linha 43 ⟶ 12:
No s'havia complert encara el primer any des de les primeres eleccions generals. El país després de tant de temps de silenci, era una convulsió permanent motivada per les ganes d'un canvi real (i no la mascarada reformista muntada en aquestes dates) d'una gran part de la població. Eren temps d'il · lusió i efervescència revolucionària omplint l'aire de vagues, manifestacions, reunions, accions ... donant la sensació que el canvi es podia gairebé tocar amb els dits de les mans. Les lluites contra les presons i per la Amnistia se succeeixen tant fora com dins de la presó on els presos socials s'havien organitzat en la Coordinadora De Presos En Lluita , aconseguint una gran solidaritat i convertint les presons en un terreny de lluita més on la dignitat i l'activitat aconseguien acorralar la misèria moral a la qual es volia sotmetre als presos comuns. L'anarquisme després d'anys de persecució i derrotes tornava a ser present en la realitat del país, sent per mitjà de la CNT i els incomptables col · lectius que hi havia una força poderosa que aglutinava a centenars de milers de persones. Aquesta situació, intolerable per al poder, és el que determina diferents estratègies delictives que parteixen del Ministeri de l' Interior (amb Martín Villa al capdavant), dels Serveis Secrets i de la legitimació de la premsa i la classe política. On l'assassinat, la difamació, el Terrorisme d'Estat i qualsevol brut mètode al seu abast són utilitzats sistemàticament durant anys fins a aconseguir reduir al moviment anarquista a la seva mínima expressió.
Només des d'aquesta òptica és com s'han de veure l'assassinat d'Agustín Rueda o el cas Scala.
▲En relació als fets a la presó.
CONCLUSIONS I QUALIFICACIÓ DELS FETS DE L'ACUSACIÓ PARTICULAR (Resum) Els representants jurídics de MARIA RUEDA SIERRA, germana de AGUSTÍN, compareixen en la causa sumari Nombre 21 de 1978, incoada pel Jutjat d'Instrucció N. º 2 de Madrid, amb les següents conclusions: I En el matí del dia 13 de març de 1978, després d'haver estat informat del descobriment d'un suposat túnel a la setena galeria, el processat EDUARDO JOSÉ CARLOS RODA, en aquells dies director del Centre Penitenciari de Carabanchel, acordóse iniciés una investigació sobre el mateix, i després d'un primer reconeixement del seu emplaçament, que va portar a terme al costat d'altres funcionaris, es va traslladar a l'interior de la presó, instal · lant al despatx de la Direcció de Serveis.
▲
▲ Allà van ser conduïts tant els reclusos ja interrogats anteriorment en Direcció de Serveis com molts (algun dels quals no ha estat identificat). Tots ells anomenats successivament al llarg del matí per mitjà del sistema de megafonia del centre. Així, sota les ordres dels esmentats comandaments i proveïts alguns d'ells de les defenses de goma, els processats JULIÁN MARCS MÍNGUEZ MARTÍN-LUENGO, HERMENEGILDO PÉREZ BOLAÑOS, Nemesio LÓPEZ TAPIA, ALBERTO DE LARA MARTÍNEZ DE PLASENCIA, JOSÉ LUIS RUFO SALAMANCA HERRERO, JOSÉ JAVIER FLORS RAMOS, JOSÉ LUIS ESTEBAN CARCEDO, ALFREDO LUIS MALLO DÍAZ i ANDRÉS BENÍTEZ ORTIZ, tots ells funcionaris de Presons de la plantilla de Carabanchel, van ser conduint un per un els reclusos JOSE LUIS DE LA VEGA GARCÍA, PEDRO GARCÍA PEÑA, AGUSTÍN RODA SERRA, MIGUEL ÁNGEL MELERO Ulibarri, FELIPE ROMERO TEJEDOR, JORGE GONZÁLEZ SÁNCHEZ, JUAN ANTONIO GÁMEZ TOVAR i ALFREDO CASAL ORTEGA, així com altres que no han estat identificats, als soterranis esmentats, on van ser objecte de violències de tot tipus mentre eren interrogats sent colpejats amb les porres o defenses de goma així com amb els punys, peus i altres instruments, fins i tot metàl · lics. Aquests maltractaments, en què van participar directament TOTS els processats, així com el subdirector i cap de serveis esmentats, tenien l'objecte de demanar informació sobre el túnel motivant igualment i augmentant la seva duresa davant el silenci de les víctimes com a represàlia a aquesta actitud, produciéndoseles lesions de diferent entitat. Especial intensitat van tenir els cops rebuts per AGUSTÍN RUEDA SIERRA, militant llibertari que es va negar a donar les respostes que desitjaven els funcionaris processats, pel que va ser objecte d'una pallissa prolongada i tècnica, generalitzada per tot el cos i que li va ocasionar gravíssimes lesions que determinarien la seva mort en no ser degudament atès pels metges de la Presó.
Tal agressió col · lectiva i freda no va ser en absolut motivada per una suposada actitud agressiva de la víctima, que tampoc va tenir oportunitat de defensar-donat el nombre de funcionaris agressors i els mitjans de l'atac utilitzats pels mateixos, els qui d'altra banda van actuar amb coneixement de la gravetat de les lesions que causaven i amb plena voluntat de produir-les.
▲Tant el director del Centre que va ordenar tot l'anterior, com els que van dirigir les tortures i les van efectuar, tenint en compte els mitjans emprats eren plenament conscients de la possibilitat d'arribar a produir la mort (tot i que no consti acreditada la intenció de matar). Quan van acabar de torturar i sent aproximadament les 11 del matí AGUSTÍN RODA SERRA va ser introduït per alguns dels funcionaris processats en una de les cel · les conegudes com "dels condemnats a mort" on va romandre en condicions molt precàries fins a les 11 de la nit aproximadament, en què va ser traslladat a la infermeria (en una llitera ja que no es podia moure per si mateix) davant l'estat lamentable que presentava i per ordre del cap de serveis.
▲Els metges del Centre processats, JOSE LUIS CASES GARCÍA i JOSÉ MARÍA BARIGOW PÉREZ, van visitar el ferit en dues ocasions, sobre les 14,30 i 16,30 hores aproximadament i malgrat que van constatar el greu estat en què es trobava i comprovant per mitjà d'una agulla la insensibilitat d'alguna part del seu cos així com els múltiples traumatismes que presentava i l'entitat dels mateixos (amb evident perill de xoc traumàtic), es van limitar a donar-li uns supositoris, retraient-li la seva participació en el túnel. Aquests processats, coneixedors del origen de les lesions i malgrat tot això, no van adoptar les mesures necessàries per intentar salvar la vida de AGUSTÍN RUEDA SERRA per tal d'evitar que es descobrissin els fets, no redactant tan sols un part (el que van fer al dia següent falsificant la data) ni es van assegurar de l'assistència tècnica necessària en les hores següents, abandonant la presó segons el seu horari habitual
La conducta d'aquests metges es considera també causa de la mort que es va produir a la infermeria del Centre en hora no determinada però anterior a les 8,15 del dia següent, en què es va conduir el cos d'Agustín a l'Hospital, que es troba al mateix complex Penitenciari on va quedar dipositat per ingressar ja cadàver. A aquesta hora va tenir coneixement del fet el processat CANTOS RODA, que va rebre la notícia de boca del cap de serveis Liró immediatament, ja que habitava en un pavelló del mateix Centre. En lloc de posar-ho en coneixement del Jutjat d'Instrucció de Guàrdia, empra el matí per mantenir diverses reunions amb funcionaris i metges implicats, preparant entre tots, l'oportuna coartada de cara a una possible investigació judicial i administrativa, confeccionant els parts escrits i documents que els donessin suport.
D'aquesta forma els processats van acordar declarar, com van fer, que havien estat víctimes de l'agressió de AGUSTÍN RUEDA amb un ganivet, per la qual cosa van haver de defensar-se, caient el reclús per unes escales. Només poc abans de migdia i un cop va poder ultimar detalls amb els doctors processats, als quals va trigar a localitzar, el director de la Presó telefonar al Jutjat de Guàrdia, que va procedir a l'aixecament del cadàver, ordenant la pràctica de l'autòpsia. Aquest mateix dia, diversos lletrats del Col · legi d'Advocats de Madrid, presenten davant el Jutjat de Guàrdia escrits denunciant els fets, dels que havien tingut coneixement per diferents interns als que havien visitat. II Els anteriors fets són constitutius d'un delicte d'assassinat previst i penat en l'article 406 del Codi Penal.
MARTÍN VILLA (L'ELEMENT SEMPRE PRESENT) Martín Villa és un personatge sinistre que sempre trobarem lligat al terrorisme d'estat anti-anarquista. Aquest Lleonès nascut el 1934 és curiosament parent de llibertaris.
Exerceix el càrrec de ministre de l'Interior amb la UCD i encara que es baralla l'entrada al govern del PP, repetint jugada, al final es converteix en President d'Endesa per nomenament directe del Govern Aznar, en pagament als serveis prestats. Avui, després de deixar la Presidència d'Endesa Espanya, segueix sent president d'Endesa Itàlia, conseller d'Endesa Xile (des d'on es persegueix i assassina als indígenes que defensen les seves terres oposant-se als plans d'aquesta empresa) i president de la Fundació Endesa. Com dèiem en una altra cançó "La carn anarquista es paga a bon preu ". A la memòria d'Agustí Roda i de totes les persones lluitadores assassinades en les presons.
| |||