Agustín Rueda: diferència entre les revisions

 

Va néixer el 14 de novembre de 1952 a una barraca de la Colònia de Sallent, poble miner amb important percentatge d'immigrants. Mare teixidora i pare miner que, amb el drama de la misèria habitual de l'època, no aconseguiran alguna cosa semblant a un pis fins a l'any 1956, "concedit" per l'empresa. Aquesta Colònia on neix serà objecte de reflexió constant al llarg de la seva vida; el seu pensament va remetre a ella en tot moment. Acudeix a l'escola-un altre fita-fins el 8 de juny de 1966 a que finalitzats els estudis primaris topa amb la seva condició d'home pobre: ​​ha d'aconseguir treball.

Quatre anys d'aprenent de matricer en una empresa auxiliar de l'automòbil a vuit quilòmetres de la colònia. És fàcil endevinar els components del quadre que el porten a tenir ja en aquests moments una consciència inicial de explotat. La seva resposta, però, no és enquadrar en un partit. No es polititza per un ànsia abstracta de llibertat, pel Vietnam o pel maig del 68. El immediat li oprimeix i l'impacta, així doncs, lluitarà al terreny immediat. Tractant de vèncer l'apatia tradicional-el cicle explotació-misèria-oci brutalitzat fins a la inevitable malaltia o acomiadament-intenta dinamitzar el barri. Crea un club juvenil, aconsegueix projeccions, conferències, recitals de cantaores ... Apassionat del futbol (no té el esnob menyspreu cap a l'esport tòpic entre joves que se somien diferents) aconsegueix crear un equip al qual també sempre tornarà en el record. Té 18 anys. L'ASSETJAMENT L'aprenentatge sembla haver estat en diversos sentits. L'abril de 1971 deixa la fàbrica i, després de dos treballs curts com a muntador en una mina i en una fàbrica de teixits, aconsegueix treball a Sallent. Al febrer del 72 es produeix la vaga i tancament dels miners de Balsareny i Sallent, Agustí es bolca: assemblees informatives, manifestacions, grups d'ajuda ...

El 17 mor el seu pare, tuberculós, debilitat per la misèria. Hi ha poques notícies de la seva mili. Escriu poc a Sallent i només va per als funerals del seu pare i de la seva mare, morta el 31 de desembre de 1974. Es queda sense casa. Es llicència el 28 d'octubre del 75 i reapareix a la Colònia. L'AVENTURA CONSEQÜENT En tornar continua l'assetjament. No hi ha cap treball per a ell, però la seva presència dinamitza al grup jove del barri. No oblida la importància de la diversió i organitza un torneig de futbol, ​​afició de tota la seva vida. L'abril del 76 passa per primera vegada a França per ajudar un desertor de la Colònia. El 14 arriba la seva primera carta. Ha pres contacte amb els exiliats de Perpinyà i viu sobre de la Llibreria Espanyola. Al poc temps una bomba vola la llibreria i destrossa la casa. Tracta per tots els mitjans de portar una vida pròpia, independent de la política i de l'existència viciada del petit cercle d'exiliats. Recull fruita a Ceret i treballa en el camp de Cornellà de la Rivière durant diversos mesos. A l'octubre arriba clandestinament a Barcelona. Passa llibres i pamflets llibertaris. Torna a França amb desertors per retornar al novembre a la Colònia. Necessita Sallent però les autoritats li rebutgen. Una altra vegada l'assetjament. No vol ser una càrrega per a la seva germana i dorm al pis que l'empresa, propietària de tot, ha concedit graciosament a un grup musical per als seus assajos. Assabentada la direcció, clausura el pis. Va a viure a una masia abandonada pròxima a la Colònia. Per descomptat, no té feina. Cal escapar de l'assetjament. Ja amb passaport, el febrer de 1977, dissabte, a les 6 del matí és detingut a la frontera, en terra espanyola. Excessiva bona fe i un clar delació.

ÚLTIMA CONSEQÜÈNCIA: CARCEL Passa tres dies a la comissaria de Laietana d'on el portaran a Figueres, a restablir-se de la pallissa. A finals de mes passa a la presó de Girona. Entra en contacte amb COPEL (Coordinadora de Presos En Lluita) i es converteix en membre actiu, tractant de fer prendre consciència a l'interior i de coordinar les activitats a l'exterior, seguint la línia de la COPEL que tanta hostilitat i silenci ha tingut en la premsa i en els benpensants partits. Els advocats Vidal i M. Seguí sembla que s'encarregaran del seu cas. Només el primer va veure una vegada i al principi. Com a conseqüència del seu treball en COPEL, és traslladat l'1 de gener del 78 a la presó de Carabanchel. Els seus advocats, en principi ni s'assabenten. Hi ha un sospitós silenci administratiu i un notable desconcert. El comitè Propresos de Madrid indaga a Carabanchel i rep el "aquí no està" per resposta. Són mesos durs en COPEL i Agustí té advocat d'ofici. El 2 de març el Comitè de Solidaritat de Sallent es trasllada a Madrid i contacta amb Anabela Siolva, a qui encarrega la defensa del cas. En aquells dies el cas ja és un altre. És la presó a Espanya. Coneixedor de les raons i de les conseqüències de la misèria, Agustí Roda no va distingir entre polítics i comuns, i es va lliurar de ple a COPEL. Per això mai va arribar a veure el jutge. Va tenir altres jutges, els seus mateixos botxins. Va morir el 14 de març, a les 7:30, a causa d'un "xoc traumàtic" com va fer constar el doctor Gregorio Arroyo. Ningú el va veure després de la brutal pallissa. Traslladat el cadàver a Sallent va ser enterrat sense permís, fins i tot sense el de Sanitat. Calia evitar escàndols. El director de la presó i deu funcionaris van ser processats, però a ells no els jutjaran els seus carcellers ni els seus empresonats. Ells estan en un país de "dret". REFLEXIONS sobre el TERRORISME D'ESTAT Agustín Rueda, allà per l'any 1977, residia a França, on treballava i gaudia de la seva juvenil ímpetu, practicant esports i excursions en els aires sans del Pirineu francès, alhora que els seus sentiments llibertaris bullien en el seu cor empenyent a la realització de gestes anarquistes. La seva inquietud juvenil el porta a la creació d'un grup que ha de realitzar accions en l'Espanya de l'anomenada transició.

Per això aquest grup, decideix introduir al país, artefactes explosius per a accions posteriors. En aquest grup s'ha infiltrat el subjecte ANTONIO SOLER, confident i provocador policial que ja tenia en el seu actiu fets realitzats per mandat dels Serveis Especials de la Guàrdia Civil . El grup decideix passar la frontera amb un carregament a través dels Pirineus catalans, sent sorpresos per la Guàrdia Civil i detinguts Agustín Rueda i un altre company, al confident se li deixa escapar i arribar a França. Cal assenyalar que l'esmentat confident havia col · locat anteriorment una bomba en un míting que anaven a celebrar els comunistes espanyols a França en el qual havia de prendre part Santiago Carrillo i que va haver de ser suspès per l'explosió d'aquesta bomba. Aquest acte s'havia de celebrar a la ciutat francesa d'Argelers en record dels espanyols que havien estat internats en els camps de concentració muntats pel Front Popular francès a l'arribar a França després de la pèrdua de Catalunya l'any 1939. Una altra de les operacions d'aquest subjecte va consistir a facilitar les armes per a l'operació d'assalt al Banc Central de Barcelona de tal manera que tots els que prenen part en el "atracament" van caure en mans de la Guàrdia Civil. Saturat d'accions encomanades per la "Benemèrita" torna a França i és reclamat des d'Espanya, per respondre de totes les seves accions. Els bons serveis del ministre de l'Interior MARTÍN VILLA ja no ho necessiten i necessiten posar-li a l'ombr.a Al veure reclamat per la policia espanyola, escriu una carta als mitjans de comunicació espanyols on es descobreix com membre dels Serveis secrets francesos i de la maçoneria.

 

 

La conducta d'aquests metges es considera també causa de la mort que es va produir a la infermeria del Centre en hora no determinada però anterior a les 8,15 del dia següent, en què es va conduir el cos d'Agustín a l'Hospital, que es troba al mateix complex Penitenciari on va quedar dipositat per ingressar ja cadàver. A aquesta hora va tenir coneixement del fet el processat CANTOS RODA, que va rebre la notícia de boca del cap de serveis Liró immediatament, ja que habitava en un pavelló del mateix Centre. En lloc de posar-ho en coneixement del Jutjat d'Instrucció de Guàrdia, empra el matí per mantenir diverses reunions amb funcionaris i metges implicats, preparant entre tots, l'oportuna coartada de cara a una possible investigació judicial i administrativa, confeccionant els parts escrits i documents que els donessin suport.

 

MARTÍN VILLA (L'ELEMENT SEMPRE PRESENT) Martín Villa és un personatge sinistre que sempre trobarem lligat al terrorisme d'estat anti-anarquista. Aquest Lleonès nascut el 1934 és curiosament parent de llibertaris.