En algunes escoles, especialment la principal escola Utagawa,{{fact|date=July 2009}} el ''goh'' de la majoria dels més veterans s'adoptava quan el mestre moria i el deixeble en cap assumia el seu lloc. Potser com a senyal de respecte, els artistes podien prendre el ''goh'' d'un artista anterior. Això fa que sigui difícil l'atribució. El segell del censor ajuda a determinar la data d'un gravat en particular. L'estil també és important. Per exemple, Kunisada, després de canviar el seu ''goh'' pel de Toyokuni, va començar a signar els seus gravats amb el segell allargat amb forma de ''toshidama'' ("La joia de l'any nou") ovalat de l'escola Utagawa, un poc usual cartutx amb una ziga-zaga a l'angle superior dret. Els seus successors van seguir aquesta pràctica.
En l'escriptura moderna, una xifra romana identifica un artista en la seqüència d'artistes que han usat un ''goh''. Així, a Kunisada I també se'l coneix com a Toyokuni III, donat que va ser el tercer artista que va signar amb aquest ''goh''.
