Fonamentació: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Retiro comentaris sense referències |
|||
Línia 18:
* Rases
▲----Fonaments Profunds
Les fonamentacions profundes són un tipus de Fonamentacions que solucionen la transmissió de càrregues als substrats aptes i resistents del sòl.
Linha 47 ⟶ 44:
* Murs-Pantalla
* Pous
==Estaques i pilons profunds==
Linha 80 ⟶ 75:
====CPI - 6====
Al grup de pilons perforats sense camisa amb [[llots bentonitics]] la perforació es fa al mateix temps que s'aboquen al pou llots de bentonita que, per les seves propietats expansives i tixotrópiques, ajuden a la contenció de les parets. El pou quedarà ple d'una suspensió homogènia i estable de llots per tal que pugui haver-hi prou pressió sobre les parets i perquè, alhora, s'evitin possibles sifonaments.
====CPI - 8====
Linha 89 ⟶ 82:
==Estaques i pilons prefabricats==
Els pilons prefabricats es construeixen per trams a les plantes de prefabricació. El formigó d'aquests pilons té una dosificació alta al voltant de 350 kg de ciment per metre cúbic de formigó. La col·locació en obra es fa per clavat mitjançant guies i maces piconadores sobre el cap de piló, el qual en aquesta zona està degudament reforçat. Els pilons es claven per trams de 6 metres i es connecten amb unions tipus caixa i espiga o baioneta. Els extrems dels trams porten el reforç corresponent. En ser peces de formigó prefabricat, el recobriment de les armadures es pot disminuir fins a 2,5 centímetres.
Hl ha la possibilitat de dotar la base del piló d'una guaspa d'acer, tipus punta Oslo, que facilita l‘encastament als sòls molt resistents. Sense aquests dispositius la capacitat d'encastament d'aquests pilons és limitada, ja que es pot produir la fissuració del formigó.
Linha 124 ⟶ 118:
== Deformacions verticals: assentaments==
La causa principal de lesions en els edificis degudes als terrenys són els assentaments, definint per assentament la consolidació sota càrrega d'un sòl. Aquesta consolidació dependrà, naturalment, dels tipus de sòl i, per tant, de la deformació màxima a assolir per aquest, i del temps necessari per arribar-hi. Un mateix assentament pot provocar lesions diferents pel mateix tipus estructural segons en sigui la qualitat en l'execució. S'han de distingir dos tipus d'assentaments, els totals i els diferencials, referits aquests últims a la diferència d'assentaments dins d'uns mateixos fonaments.
== Deformacions verticals: desploms==
Linha 134 ⟶ 126:
Les lesions que poden aparèixer en els edificis dependran de la major o menor facilitat que tinguin les seves estructures i els tancaments per a absorbir traccions.
Pel que fa als edificis amb estructura i amb tancaments de materials de comportament petri (pedra, maó, bloc de morter,...) ¡ a la vegada homogenis, les lesions típiques són coincidents amb les isostàtiques de compressió. Això ens permetrà, segons la situació i la direcció de la lesió, determinar quin tipus d'assentament l'ha provocada: extrem, central, amb un ámbit curt o llarg, etc.
Si els assentaments són curts predomina dins de les sol·licitacions l'esforç tallant, mentre que en els assentaments molt llargs la sol·licitació predominant són els esforços normals. La presència d'elements resistents a la tracció com ara cèrcols, jàsseres o dintells pot modificar el traçat de la lesió. En aquest cas les lesions acostumen a ser menys importants. També l'existència d'obertures en els paraments afectats per l'assentament modifica la forma i la situació de la lesió.
Així mateix, deficiències constructives locals, com ara junts freds en la realització de ‘obra de fábrica, poden distorsionar la imatge de la lesió. No s'ha de confondre els assentaments amb els desplaçaments; els primers són deformacions verticals, mentre que els segons en són horitzontals. Tampoc no es pot descartar la possibilitat que ambdós moviments es produeixin alhora.Els edificis suprarígids poden presentar, davant un assentament, un comportament solidan tot ell. Exemples, els podem trobar en les estructures en torre (la Torre de Pisa) i en els edificis antisísmics.
Linha 143 ⟶ 135:
Pel que fa a les estructures porticades de formigó o d'acer, els primers elements constructius que solen manifestar aquests tipus de lesions són els tancaments (parets, envans,...) a causa de la seva rigidesa i, encara més, quan els tancaments s'han construit atracats a l'estructura.
En estructures metàl·liques els assentaments es manifesten en forma de deformacions mentre que en les de formigó les lesions són fissures o esquerdes.El més desfavorable és que els esforços del moment flector o d'esforç tallant que es generen són de diferent signe que els normalment considerats i afecten, per tant, en zones de jàsseres poc armades.
==Referències==
| |||