Sankt Pauli: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot modifica: de:Hamburg-St. Pauli
Cap resum de modificació
Línia 32:
==Història==
[[Fitxer:Hamburgerberg.png|L'Hamburger Berg (Sankt Pauli) entre Àltona i Hamburg|thumb|esquerra]]
[[Fitxer:AH Sankt-Pauli.jpg|thumb|esquerra||[[Fita]] A (=Àltona) i H (=Hamburg) al carrer Paul-Rosen-Straße]]
[[Fitxer:AH Sankt-Pauli.jpg|thumb|esquerra||[[Fita]] A (=Àltona) i H (= Hamburg) al carrer Paul-Rosen-Straße]]El barri va desenvolupar-se al llogaret ''Hamburger Berg'' (el munt d'Hamburg) que es trobava fora les [[muralles]] de la ciutat i la frontera amb [[Altona-Altstadt|Àltona]], que fins al [[1864]] fou una frontera d'estat. Des de l'inici del segle XIX el barri va crèixer ràpidament en atreure obrers de la ciutat surpoblada. La seva situació entre les muralles i la frontera i aprop del port en va fer una zona franca inoficial, amb una certa llibertat de fet que no es trobava a la ciutat vella, hanseàtica i força puritana. Els primers teatres en barraques de fusta van construir-s'hi (Spielbuden), un barri vermell atreia els mariners de tot arreu al món a la recerca d'amistats més o menys llongues.
 
Des del 1528, el territori pertany a Hamburg. Fins al 1833, l'endret es deia ''Hamburger Berg'' (el munt d'Hamburg), una elevació del [[geest]] de l'Elba. Ric en [[argila]] mineral, a poc a poc el “munt” va aplanar-se per a alimentar les [[bòbila|bobiles]] de la ciutat.<ref>Horst Beckershaus, Sankt Pauli, ''Die Namen der Hamburger Stadtteile'', Hamburg, Editorial Ernst Kabel, 1998, pàgines 110-111 ISBN 3-8225-0471-8 (en català: Els noms dels barris d’Hamburg)</ref> La terra necessària per a la construcció dels [[bastió|bastions]] durant la [[Guerra dels Trenta Anys]], també provenia d'allà, el que explica que del munt, que mai no va ser molt elevat, en queda gairebé res.
 
[[Fitxer:Hamburg-St. Pauli - Herbertstraße 02.jpg|thumb|esquerra|Entrada del carrer [[Herbertstrasse]], accessible nomès per a les dones que hi treballen i els seus clients]]El llogaret estrenyit fora les [[muralles]] de la ciutat entre la frontera [[Dinamarca|danesa]] a [[Altona-Altstadt|Àltona]] i el port a l'Elba va fer-ne una zona franca inoficial, amb una llibertat de fet que no es trobava a la ciutat vella impregnada de l'espèrit [[lliga hanseàtica|hanseàtic]] força purità i reservat. Els primers teatres en barraques de fusta van construir-s'hi (Spielbuden), un barri vermell atreia els mariners de tot arreu al món a la recerca d'amistats més o menys llongues. Indústries a les quals mancava l'espai dins les muralles van establir-s'hi des de l'inci del segle XIX i a poc a poc la zona va urbanitzar-se.
 
Durant l'ocupació francesa a la fi del [[segle XVIII]] tot el barri va ser incendiat per a augmentar la visibilitat des de les defenses de la ciutat. El suburbi va reconstruir-se i em 1833, l'ajuntament va donar-li el seu nom actual, segons el sant patró de l'església de [[Pau de Tars]] de la [[parròquia]].<ref>Canvis ulteriors de fronteres administratives van fer que aquesta església avui es troba a Àltona</ref> Des del 1864, quan Àltona fou annexionada a [[Prússia]], la urbanització de Sankt Pauli va accelerar-se, fins que el 1894 comptava amb 72&nbsp;000 habitants.<ref>Daniel Tilgner (redacció), St. Pauli, ''Hamburg von Altona bis Zollenspiecker: Das Haspa-Handbuch für alle Stadtteile der Hansestadt'', Hamburg, Hoffmann & Campe, 2002, pàgines 956-971 ISBN 3-455-11333-8 (en català: Hamburg d’Altona cap a Zollenspiecker: el manual Haspa de tots els barris de la ciutat hanseàtica)</ref>
==Avui==
[[Fitxer:Hamburg Esso-Tankstelle Spielbudenplatz 02.jpg|Benzinera Esso a la plaça ''Spielbudenplatz''|thumb|esquerra]] Des dels anys 1980, el lloc de [[filibuster]]s va començar a perdre el seu romanticisme de mariners. Abans, un vaixell mercant quedava al port fins a una setmana per a descarregar i carregar mentrestant que els [[portacontenidor]]s s'estàn al màxim 36 hores no queda molt de temps per a [[aventura|aventures]] com abans es cantaven als cants de mariners. Tot i això el barri va reinventar-se com a lloc de llibertat, tot i que continua a lluitar contra la [[gentrificació]], com va manifestar-se durant les protestes contra l'enderrocament d'una [[benzinera]] [[ExxonMobil|Esso]] i els pisos barats a l'entorn, que tot i no tindre cap interés arquitectural, va esdevenir un símbol de la [[diversitat]].<ref>reba, [http://www.abendblatt.de/hamburg/article2114304/Esso-Haeuser-jetzt-soll-es-ein-Schlichter-richten.html Esso-Häuser - jetzt soll es ein Schlichter richten], [[Hamburger Abendblatt]], Hamburg , 3 de desembre de 2006, (en català: Cal un reconciliador per a les cases Esso) {{DE}}</ref>
 
 
==Llocs d'interès==
<div style="column-count:2;-moz-column-count:2;-webkit-column-count:2">
*L'embarcador i el passeig al riu ''Landungsbrücken
*La [[Reeperbahn]] i el barri vermell
*El primer túnel sota l'Elba (1911) i el seu ascensor per cotxes (Alte Elbtunnel)
*El parc ''Planten un Blomen''
Linha 42 ⟶ 53:
*L'''Hamburger Dom'', una gran fira popular al camp ''Heiligengeistfeld''
*Els multiples teatres i sales d'espectacles
*El Museu de l'art eròtic
 
*El Museu del desguàs i del [[clavegueram]] (Abwasser- und Sielmuseum)
*El Museu de l'escola (Hamburger Schulmuseum)
</div>
<gallery>
Fitxer:Hamburg- St. Pauli- Beatles-Platz 9.4.2009 I.jpg|Monument als [[Beatles]]-Platz
Linha 48 ⟶ 62:
Fitxer:Hh-marktstr4.jpg|Marktstrasse, un carrer residencial
Fitxer:Hh-karoline2.jpg|La façana del despatx de l'antiga [[central tèrmica]] Karoline, incorporat al Centre de Fires
Fitxer:Kurt Hirsch and Jacob Lübeck-Stolpersteine.jpg|[[Stolpersteine]] dedicades a Kurt Hirsch i Jacob Lübeck al carrer Talstrasse
</gallery>
 
==Enllaços i referències==
{{Referències|2}}
{{Commonscat-inline}}
{{Esborrany d'Alemanya}}
 
[[categoria:Barris d'Hamburg]]
[[Categoria:Hamburg]]