Diferència entre revisions de la pàgina «Calçó»

39 bytes afegits ,  fa 9 anys
cap resum d'edició
* pantalons apareguts en modes més recents, com ara els anomenats "pirates" i "pescadors".
 
Més modernament, i per extensió analògica, s’anomena ''calçó'' (o, més pròpiament, ''[[pantaló-calçó]]'') un pantaló que arriba fins als turmells (o s’hi acosta), però que és molt arrapat del genoll cap avall, tot reproduint l’aspecte que hom tenia en dur calçons tradicionals. En l’ús civil, normalment està dissenyat per a dur amb botes altes o amb mitjons alts. Entren en aquesta categoria la majoria de [[Pantaló de muntar|pantalons de muntar]].
 
Certs pantalons d'[[alpinisme]] o d'[[Muntanyisme|excursionisme]] són, de fet, calçons o semicalçonspantalons-calçons, segons els casos. Els ''calçons militars moderns'' poden ésser calçons, semicalçonspantalons-calçons o calçons de muntar.
 
Alhora, molts exèrcits també vestiren la tropa amb pantalons designats oficialment com a "calçons", normalment combinats amb [[bota de mitja canya|botes de mitja canya]] (el calçat de tropa per antonomàsia des de llavors). Aquests calçons de la tropa podien ésser, segons l'exèrcit o l'arma:
* calçons pròpiament dits (o sigui, rematats als genolls), llisos o, en algun cas (Itàlia mussoliniana) en forma de [[bombatxo]];
* pantalons o calçons d’estild'estil de muntar (és a dir, amb bossa lateral a cada cuixa);
* ''semicalçonspantalons-calçons'', o sigui, pantalons llargs, però molt arrapats del genoll cap avall (per construcció mateixa, o mitjançant botons o cordó). Per exemple, foren habituals en la tropa russa durant el tsarisme, combinats amb botes altes.
 
En campanya, fou habitual per a la tropa cobrir la cama, de poc avall dels genolls fins als turmells, mitjançant [[bena (indumentària)|benes]] o [[polaina|polaines]], es duguessin pantalons llargs o calçons. De fet, sembla que aquests calçons de tropa de nou tipus sorgiren expressament per a ésser duts amb benes: combinades amb pantalons de baixos normals, les benes són més susceptibles de provocar arrugues, amb les consegüents molèsties, irritacions cutànies, etc.; d'ací l'escurçament o l'arrapament. Tot i això, l'exèrcit britànic, que fou l'introductor de les benes a Europa, les usava amb pantalons llargs i rectes (per a les tropes desmuntades). En canvi, exèrcits coetanis, com l'austro-hongarès i el francès, passaren dels pantalons als calçons precisament arran d'adoptar les benes.
11.915

modificacions