Calçó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 6:
* pantalons apareguts en modes més recents, com ara els anomenats "pirates" i "pescadors".
Més modernament, i per extensió analògica, s’anomena ''calçó'' (o, més pròpiament, ''[[pantaló-calçó]]'') un pantaló que arriba fins als turmells (o s’hi acosta), però que és molt arrapat del genoll cap avall, tot reproduint l’aspecte que hom tenia en dur calçons tradicionals. En l’ús civil, normalment està dissenyat per a dur amb botes altes o amb mitjons alts. Entren en aquesta categoria la majoria de [[Pantaló de muntar|pantalons de muntar]].
Certs pantalons d'[[alpinisme]] o d'[[Muntanyisme|excursionisme]] són, de fet, calçons o
Línia 47:
Alhora, molts exèrcits també vestiren la tropa amb pantalons designats oficialment com a "calçons", normalment combinats amb [[bota de mitja canya|botes de mitja canya]] (el calçat de tropa per antonomàsia des de llavors). Aquests calçons de la tropa podien ésser, segons l'exèrcit o l'arma:
* calçons pròpiament dits (o sigui, rematats als genolls), llisos o, en algun cas (Itàlia mussoliniana) en forma de [[bombatxo]];
* pantalons o calçons
* ''
En campanya, fou habitual per a la tropa cobrir la cama, de poc avall dels genolls fins als turmells, mitjançant [[bena (indumentària)|benes]] o [[polaina|polaines]], es duguessin pantalons llargs o calçons. De fet, sembla que aquests calçons de tropa de nou tipus sorgiren expressament per a ésser duts amb benes: combinades amb pantalons de baixos normals, les benes són més susceptibles de provocar arrugues, amb les consegüents molèsties, irritacions cutànies, etc.; d'ací l'escurçament o l'arrapament. Tot i això, l'exèrcit britànic, que fou l'introductor de les benes a Europa, les usava amb pantalons llargs i rectes (per a les tropes desmuntades). En canvi, exèrcits coetanis, com l'austro-hongarès i el francès, passaren dels pantalons als calçons precisament arran d'adoptar les benes.
| |||