Diferència entre revisions de la pàgina «Axel Springer»

437 bytes afegits ,  fa 8 anys
refs
m (retocs)
(refs)
| notes =
}}
'''Axel Cäsar Springer''' (nascut a [[Altona (districte)|Altona]] ([[Hamburg]]) el [[2 de maig]] de [[1912]] i mort el [[22 de setembre]] de [[1985]] a [[Berlín]]) era un editor de diaris [[Alemanya|alemany]] i el fundador i propietari de l'editorial [[Axel Springer AG]].<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0063962&BATE=Axel%2520C%25C3%25A4sar%2520Springer Axel Cäsar Springer] a la [[Gran Enciclopèdia Catalana]]</ref> Pel poder econòmic, l'impacte a l'opinió pública del seu imperi i la seva manera d'utilitzar el seu poder, va ser una de les personalitats més controvertides de la història del postguerra alemany.
 
== Biografia ==
El 1956 va comprar una participació a l'editorial de Berlín ''Ullstein Verlag'' i sortir la versió del diumenge de Bild: [[Bild am Sonntag]]. Al [[1958]] va trobar-se amb [[Nikita Khrusxov|Khrusxov]] per a advocar la causa de la reunificació alemanya, però tret d'una llarga intervista a un dels seus diaris, no en va sortir res de concret. Al 1959 va adquirir la majoria del grup Ullstein i el control dels diaris [[B.Z.]] i [[Berliner Morgenpost]].
 
[[fitxer:Berlin, Kreuzberg, Rudi-Dutschke-Strasse, Axel-Springer-Hochhaus.jpg|esquerra|thumb|La seu de l'editorial Springer a Berlín.]]Al 1964/65 va adquirir el diari populista ''Mittag'' i les revistes ''Bravo'' i ''twen'', la revista esportiva ''Kicker'' i l'editorial de [[Munic]] Kindler & Schiermeyer i així indirectament, el setmanari [[Der Spiegel]], del qual la línia redaccional centre-esquerra no li agradava gens. El 1966 va llançar el mensual ''Eltern'', una revista pedagògica per als parents. Al 1966 va inaugurar la seu del seu imperi a Berlín, al qual unaun any més tard va transferir tota l'administració. Mentrestant que actuà fora del seu país per a promoure la pau, en viatjar sovint a [[Israel]], a Alemanya la controvèrsia quant a la seva persona i l'impacte damunt l'opinió de les seves publicacions tentaculars va conèixer un apogeu. ''“Enteignet Springer”'' (trad.: Expropieu Springer) va ser un dels eslògans forts del moviment del estudiantí del [[maig 68]].<ref>Vegeu una reproducció d'un cartell a la [http://www.dhm.de/sammlungen/plakate/p94_3144.html Titel: Plakat der Außerparlamentarischen Opposition (APO) zur Anti-Springer Kampagne: Enteignet Springer] de la col·lecció del [[Deutsches Historisches Museum]]</ref> Intel·lectuals i escriptors, com el [[Gruppe 47]] van mobilitzar-se també contra el que era sentit com un poder excessiu no gaire conforme amb la [[llibertat de premsa]]. La reacció ultraconservatiu dels diaris de Springer, i sobretot de ''Bild,'' a la mort de l'estudiant [[Benno Ohnsorg]] durant una manifestació de protesta el 1967 i l'atemptat [[Rudi Dutschke]] el 1968 van suscitar reaccions vives i de vegades violents. El moralisme dogmàtic del grup de premsa, l'oposició als moviments d'emancipació de la religió, del feminisme i de l'activisme gai contribuí a una ruptura de generacions.
 
Sota la pressió d'una comissió del govern federal que considerava el [[monopoli]] de Springer com una amenaça contra la llibertat de premsa va vendre el 1968 les seves participacions a Bravo, Das Neue Blatt, Eltern, Jasmin, Kicker i twen per tal d'obenir el consentiment de la federació de les editorials. Després va fusionar les seves impreses Ullstein, Hammerich & Lesser i Axel Springer & Sohn i va esdevenir accionista únic. Va continuar a adquirir diaris regionals com el ''Bergedorfer Zeitung'' i el ''Lübecker Nachrichten'' el que va tornar a un conflicte amb el supervisor federal dels mitjans de comunicació.
El 2001, la casa editorial va afegir un 5<sup>é</sup>: ''“Sostenir l'aliança transatlàntica i la solidaritat a la comunitat de valors amb els Estats Units d'America”''.<ref>[http://www.axelspringer.de/artikel/Grundsaetze-und-Leitlinien_40218.html Axel Springer AG - Grundsätze und Leitlinien]</ref>
== Referències ==
{{referències|2}}
 
{{ORDENA:Springer Axel}}
92.434

modificacions