Oclusiva velar sorda: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.6.4) (Robot modifica: fi:Soinniton velaariklusiili |
|||
Línia 3:
La consonant '''oclusiva velar sorda''' és un [[so de la parla|so]] que es representa amb el signe [{{AFI|k}}] en l'[[Alfabet fonètic internacional|AFI]].
▲Es pot realitzar segons els [[al·lòfon]]s que s'expliquen a continuació.
* [[Al·lòfon]]s:
** Com a norma general, es realitza com a consonant oclusiva velar sorda: ''cas'' > /{{AFI|'kas}}/ > [{{AFI|'kas}}]; ''quin'' > /{{AFI|'kin}}/ > [{{AFI|'kin}}].
** Però si s'esdevé en posició de tancament de [[síl·laba]] seguit de [[consonant sonora]], s'hi assimila i es pronuncia amb un segon [[al·lòfon]]: la consonant [[oclusiva velar sonora]]. Aquest fenomen es dóna poc sovint a l'interior de mot (''èczema'' > /{{AFI|'εgzema}}/ > [{{AFI|'εgz∂m∂}}]); però és molt freqüent per [[fonosintaxi]], és a dir, entre el fonema final d'un mot i el fonema inicial del [[mot]] següent: ''sac buit'' > /{{AFI|'sak'bujt}}/ > [{{AFI|'sag'bujt}}].
** Si aquest fonema ocupa posició de tancament de síl·laba i va seguit d'un [[Nasal alveolar sonora|fonema /n/]] que inicia la síl·laba següent, tendeix a realitzar-se amb un tercer al·lòfon, la consonat [[nasal velar sonora]] ([{{AFI|ŋ}}]). Per exemple, ''aràcnid'' es pronuncia com si fos escrit "aràng·nit". Aquest fenomen és més perceptible en l'[[elocució]] ràpida i informal, en la qual pot arribar a donar-se també quan /{{AFI|k}}/ (en posició de tancament de síl·laba) va seguit de [[Nasal bilabial sonora|/{{AFI|m}}/]], aleshores ''dracma'' pot sonar com si fos escrit "drang·ma". Val a dir, però, que aquest [[al·lòfon]] no apareix mai per [[fonètica sintàctica]], és a dir, entre un mot acabat en /{{AFI|k}}/ seguit d'un altre començat en ''n'' (''poc nas'') o ''m'' (''poc mal'').
** En part del [[català central]], en alguns mots (com ''miracle'') en què la seqüència de fonemes /kl/ ([[fonema]] /{{AFI|k}}/ seguit del [[fonema alveolar lateral]]) es troba alhora precedida i seguida de [[vocal]], es realitza amb un quart al·lòfon: la consonant [[oclusiva velar sorda llarga]]. Aquest so té una duració temporal que és aproximadament el doble del que té una consonant [[oclusiva velar sorda curta]], que és la que es fa habitualment. Els parlants catalans perceben els [[so llarg|sons llargs]] com a sons [[geminació|duplicats o geminats]], motiu pel qual s'acostumen a transcriure com dos [[so curt|sons curts]] successius, és a dir [{{AFI|kk}}]. Aquest fenomen es dóna quan es tracta d'un [[mot primitiu]] en què la [[vocal]] que precedeix la seqüència /{{AFI|kl}}/ és [[Vocal tònica |tònica]] i en els mots derivats d'aquest [[mot primitiu|primitiu]]: ''tecla'', ''tecleta'' (a ''tecla'', la ''e'' és tònica i ''tecleta'' és un derivat de ''tecla''). Però en canvi el fenomen no es produeix si no es donen aquestes condicions: ''aclucar'', ''aclamar'', ''aclarir'', etc., mai no es pronuncien amb [[duplicació fonètica|duplicació]], perquè la ''a'' inicial és [[vocal àtona|àtona]] i alhora són mots primitius.
** A [[Mallorca]], si aquest fonema ocupa posició de tancament de síl·laba i va seguit de consonant, s'assimila totalment o parcial a aquesta consonant que el segueix.
** A molts llocs de Mallorca el [[fonema]] [{{AFI|k}}], en posició d'inici de síl·laba, es pronuncia encara amb un altre al·lòfon: la consonant [[oclusiva palatal sorda]] [{{AFI|c}}].
| |||