Revisió del 21:00, 25 gen 2012 modifica Panotxa (discussió \| contribucions) 104.889 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 21:09, 25 gen 2012 modifica desfés Panotxa (discussió \| contribucions) 104.889 edits m Fusionat Edició següent →
Línia 1: {{fusió\|èter (física)}} L''''èter ''' (del [[llatí]] ''Aether'' i al seu torn del [[grec]] αἰθήρ ''aithēr'', 'substància etèria; part més alta del firmament') era el cinquè [[element clàssic]], una hipotètica [[substància]] extremadament lleugera que es creia que ocupava tots els espais [[buit]]s com un [[fluid]]. ~~El cinquè [[element clàssic]] ha rebut diversos noms: '''èter''' (en grec: αἰθήρ), '''idea''' (ίδέα), '''quintaessencia''', o '''''hieron''''' (ίερόν, "allò diví").~~ Segons la ciència [[Edat Antiga\|antiga]] i [[edat mitjana\|medieval]], a més dels quatre elements [[terra (element)\|terra]], [[aigua (element)\|aigua]], [[aire (element)\|aire]] i [[foc (element)\|foc]], que composaven el [[món sublunar]], hi havia l'èter que omplia l'univers més enllà de l'esfera terrestre. ==Orígens== ===Mitològics=== En [[grec homèric]] la paraula èter (æther) significa "aire pur i fresc" o "cel clar", i segons la [[mitologia grega]] era l'essència pura que respiraven els déus de forma anàloga a com els humans respiraven l'aire (aer). ~~L'èter~~ == ~~també es personificava com una deïtat primordial, [[èter (mitologia)\|~~Èter~~]],~~ ~~fill~~en dl'~~[[Èreb]] i de~~antiguitat ~~[[Nix]].~~== {{AP\|Èter (element)}} La paraula prové del [[llatí]] ''aether'' i aquesta del [[grec]] αἰθήρ ''aithēr'', cel, «firmament», que deriva de l'arrel [[Idioma proto-indoeuropeu\|indoeuropea]] ''aydh-'' 'cremar, foc' (aquesta arrel apareix en el nom d'''Aithiopia'' ([[Etiòpia]]), que significa 'regió cremada'). En les creences gregues l'èter era una substància brillant que respiraven els [[mitologia grega\|déus]], en contrast amb el pesat aire que respiren els mortals. El terme apareix tant en la [[física aristotèlica]] com a l'antiga teoria [[electromagnetisme\|electromagnètica]] de finals del [[segle XIX]]. Com a substància, l'èter ja era conegut en èpoques [[presocràtics]] (abans del [[segle V aC]]), com un dels cinc elements de la natura: [[terra (element)\|terra]], [[aigua (element)\|aigua]], [[aire (element)\|aire]] i [[foc (element)\|foc]], que composaven el [[món sublunar]], hi havia l'èter que omplia l'univers més enllà de l'esfera terrestre. L'èter també es personificava com una deïtat primordial, [[èter (mitologia)\|Èter]], fill d'[[Èreb]] i de [[Nix]]. ~~===Filosòfics===~~ Després de què [[Empèdocles]] (vers [[450 aC]]) establís que el cosmos estava format per quatre "arrels" (foc, aire, aigua i terra), Plató ([[427 aC\|427]]-[[347 aC]]) va desenvolupar aquesta visió en el seu diàleg ''Timeu'', en el que tracta sobre l'estructura física de la natura. [[Fitxer:120px-Dodecahedron-slowturn.gif\|thumb\|70px\|Dodecàedre]] Linha 16 ⟶ 20: Com que els Pitagòrics havien identificat cinc sòlids geomètrics regulars, Plató va suposar l'existència d'un cinquè element amb la forma de [[dodecàedre]]. Plató va anomenar aquest cinquè element "idea" (ίδέα) o "allò diví" (ίερόν, hieron). ===L'èter en la filosofia d'Aristòtil === Segons la concepció d'[[Aristòtil]] ([[384 aC\|384]]-[[322 aC]]) els quatre elements sublunars estaven subjectes a canvi i es movien en línia recta, mentre que a les regions celestials no s'hi observava canvi i els cossos es movien en cercles. Per [[Aristòtil]] ([[384 aC\|384]]-[[322 aC]]) l'èter era l'element material del que estava compost l'anomenat [[món supralunar]], mentre que el [[món sublunar]] està format pels famosos quatre elements: terra, aigua, aire i foc. A diferència d'aquests, l'èter és per Aristòtil un element més subtil i més lleuger, més perfecte que els altres quatre (la física d'Aristòtil és [[física qualitativa\|qualitativa]], més que [[física quantitativa\|quantitativa]]) i, sobretot, el seu [[moviment natural]] és [[moviment circular\|circular]], a diferència del moviment natural dels altres quatre, que és [[moviment rectilini\|rectilini]]. === A l'Índia === A l'Índia es coneix l'èter amb el nom d'''[[Akasha]]''. A la cosmologia ''[[sankhia]]'' es parla dels ''tranquil maha Bhutan'' (cinc principals elements), cadascun vuit vegades més subtil que l'anterior: # Terra ''([[bhumi]]) '' # Aigua ''([[APU]])''. # Foc ''([[Agni]])''. # Aire ''([[vaiu]])''. # Èter ''([[Akasha]])''. Va ser àmpliament disseminada a la Xina i l'Índia, on forma la base tant del budisme com l'hinduisme. ===Edat mitjana === Durant la [[edat mitjana]], després de la recuperació de la filosofia aristotèlica, el terme ''Aether'', justament per ser el cinquè element material reconegut per Aristòtil, va començar a ser anomenat així ([[cinquè element]]) o també ''quintaessencia'', d'on ve l'expressió [[quinta essència]] (usada en la cosmologia actual per referir-se a la [[energia fosca]]). == L'èter i les teories de la llum == Cap a finals del segle XIX, [[James Clerk Maxwell]] (1831-1879) havia proposat que la [[llum]] era una [[ona (física)\|ona]] transversal. Com que semblava difícilment concebible que una ona es propagàs en el buit sense cap mitjà material que fes de suport, es va postular que la llum podria estar propagant realment sobre una hipotètica substància material, per la qual es va usar el nom d'èter (causa d'algunes similituds superficials amb la hipotètica substància de la física aristotèlica). Segons es pensava llavors, pel fet que la velocitat de la llum dependria de la densitat del medi, sent en general més lenta en mitjans més densos, es va proposar que l'èter hauria de tenir una [[densitat (física)\|densitat]] ínfima i un gran coeficient d'[[elasticitat]]. A la quintaessencia, que Aristòtil va anomenar èter, no li atribuïa cap de les qualitats fonamentals dels altres elements: no era ni calenta ni freda, ni seca ni humida. La visió aristotèlica va continuar vigent durant la resta de l'Edat Antiga i gran part del període medieval. Aquesta explicació era present en els temps de formulació de la teoria del [[camp electromagnètic]] per ~~==Llegat==~~ [[James Clerk Maxwell\|Maxwell]] (1831-1879), [[Lord Kelvin]] (1824-1907) i [[Nikola Tesla]] (1856-1943), en la qual el concepte d'èter s'incloïa de manera semblant al modern concepte de camp electromagnètic. El concepte de l'èter ha continuat vigent encara després de què la ciència moderna descartés l'antiga teoria dels cinc elements. Abans del desenvolupament de les teories modernes de l'electromagnetisme, molts científics anomenaven [[èter (física)\|èter lumínic]] al medi teòric a través del qual les ones de la llum es podien propagar. Tant [[Isaac Newton\|Newton]] com [[James Clerk Maxwell\|Maxwell]] van partir d'aquest cinquè element clàssic per desenvolupar els seus models. === Refutació de l'existència de l'èter === El resultat negatiu de l'[[experiment Michelson–Morley]] el [[1887]] va portar el descrèdit a la teoria del model d'èter. [[Einstein]] la va descartar, en un argument basat en la [[navalla d'Occam]], ja que la seva teoria crepuscular de la llum i diversos experiments sobre la relativitat general havien fet innecessària l'existència d'una substància que omplís les parts buides de l'univers. Més tard, però, el mateix Einstein en va recuperar la necessitat en un comentari a la seva teoria de la relativitat: "''d'acord amb la teoria general de la relativitat, un espai sense èter és impensable''". En un intent de provar l'existència de l'èter i la velocitat de la translació de la [[Terra]] pel que fa a aquest, [[Albert Abraham Michelson]] (1852-1931) i [[Edward Morley]] (1838-1923) dissenyaren un experiment capaç de mesurar la [[velocitat de la llum]] en dues direccions [[perpendicular]]s entre sí i amb diferent velocitat lineal relativa a l'èter. Va ser el famós [[experiment de Michelson-Morley]] (1887). Els resultats negatius en successius intents van acabar per dissipar el concepte d'èter i van servir de base a la formulació de la teoria de la [[relativitat especial]] d'[[Albert Einstein\|Einstein]]. {{Plantilla:Elements}} Linha 29 ⟶ 53: {{ORDENA:Eter (element)}} [[Categoria:Filosofia de l'edat antiga]] [[Categoria: Creences]] [[debg:~~Quintessenz~~Етер (~~Philosophie~~физика)]] [[ende: ~~Aether~~Äther (~~classical element~~Physik)]] [[en:Luminiferous aether]] [[it:Etere (elemento classico)]]▼ [[jaes:~~エーテル~~Éter (神学física)]] [[eo:Lumporta etero]] [[ru:Эфир (стихия)]]▼ [[fr:Éther (physique)]] [[ko:에테르 (물리)]] ▲[[it:Etere ~~(elemento classico)~~luminifero]] [[he:אתר (פיזיקה)]] [[la:Aether (physica)]] [[hu:Éter (fizika)]] [[nl:Ether (medium)]] [[ja:エーテル (物理)]] [[pl:Eter kosmiczny]] [[ro:Eter luminifer]] ▲[[ru:Эфир (~~стихия~~физика)]] [[sk:Éter (fyzika)]] [[sl:eter (fizika)]] [[sr:Етар (физика)]] [[fi:Valoeetteri]] [[sv:Eter (fysik)]] [[uk:Ефір (фізика)]] [[vi:Ête (vật lý)]] [[zh:以太]]

Èter (element): diferència entre les revisions