Apèndix (artròpodes): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
Els '''apèndixs''' són estructures anatòmiques parellsparelles elsexclusives dels [[artròpodes]], formadesde fet en són la característica fonamental d'aquest grup animal i que que dóna nom al grup (''arthro'', articulat i ''podos'', peu). Així doncs estan formats per elementsuna sèrie de peces o [[artell]]s units i articulats entre si per un [[membrana]] articular elàstica que permet el moviment relatiu entre ells. Cadascun dels apèndixs s'inserteninsereixen en tots o algunsun dels [[metàmer]]s del cos.<ref>Barrientos, J. A. (ed.), 2004. ''Curso practico de entomología''. Associació Española de Entomología, Alicante, 947 pp. ISBN 84-490-2383-1</ref> La condició primitiva és la presència d'un parell d'apèndixs similars en cada metàmer, la qual es conserva en pocs artròpodes actuals. Les [[ala (animalanatomia)|ales]] dels [[insectes]] no són apèndixs, en tant que manquen d'articulacions internes. Els artells, les peces de l'apèndix, són en essència "tubs" de quitina que protegeixen i donen suport a fibres de [[musculatura estriada]] pròpia, el que els permet realitzar moviments ràpids i precisos.
 
== Estructura ==
La característica fonamental dels apèndixs, que dóna nom al grup (''arthro'', articulat i ''podos'', peu), és que estan formats per una sèrie de peces o [[artell]]s units entre si per una membrana articular elàstica que permet el moviment relatiu entre ells. Els artells són anells buits proveïts de [[musculatura estriada]] pròpia, el que els permet realitzar moviments ràpids i precisos.
 
== Tipus d'apèndixs ==
Linha 10 ⟶ 7:
'''A''': coxa; '''B''': trocànter; '''C''': fèmur; '''D''': tibia; '''E''': tars]]
 
L'estructura bàsica ideal delsEls apèndixs dels artròpodes constatenen doncs d'una part basal o [[proximal]] que serveix com punt d'unió amb el cos, i una part [[distal]] que, en principi, té funció locomotorad'adhesió al substrat, tot i que els apèndix del [[cap (artròpodes)|cap]] solen servir per manipular l'aliment abans d'ingerir-lo o per captar estímuls ([[antena (artròpodes)|antenes]]). Depenent de la morfologia de la part distal, es distingeixen dos tipusdues morfològicsclasses d'apèndixs:<ref>Armengol, J. ''et al''., 1986. ''Artròpodes (I). Història Natural dels Països Catalans, 9''. Enciclopèdia Catalana, S. A., Barcelona, 437 pp. ISBN 84-85194-84-5</ref>
 
* [[Apèndix unirrami|Apèndixs unirramis]]. Són apèndixs amb un sol eix. La zona proximal es denomina '''coxopodi''' i la distal '''telopodi''', i estan constituïdes per un nombre variable d'artells. El coxopodi posseeix sovint expansions denominades '''exites''', situades en la part externa, i '''endites''', localitzades en la part interna. Els apèndixs unirramis són típics dels artròpodes terrestres ([[aràcnids]], [[miriàpodes]] i [[insectes]]).
* [[Apèndixs birramis]]. Són apèndixs amb dos eixos. La zona proximal es diu '''protopodi''' o '''sinpodiosinpodi''', en la qual s'articulen dues branques, una principal interna ('''endopodi''') i una altra secundària externa ('''exopodi'''). El protopodi pot tenir també exites i endites, a més d' '''epipodis''' amb funció respiratòria. Els apèndixs birramis són típics dels artròpodes aquàtics ([[trilobits]] i [[crustacis]]).
 
No hi ha acord sobre quin tipus d'apèndix va aparèixer primer en el curs de l'[[evolució]]. S'han proposat les tres [[hipòtesis]] possibles, és a dir, que el model primitiu era unirrami, que el model primitiu era birrami, i unirramis i birramis es van originar de manera independent.
 
Hi ha una gran quantitat de tipus diferents d'apèndixs; amb freqüència, apèndixs [[homologiaHomologia (biologia)|homòlegs]] reben noms diferents en cada [[tàxon|grup taxonòmic]] i, a vegades, apèndixs no homòlegs reben el mateix nom; tot plegat pot crear certa confusió.
== Apèndixs dels artròpodes ==
Hi ha una gran quantitat de tipus diferents d'apèndixs; amb freqüència, apèndixs [[homologia|homòlegs]] reben noms diferents en cada grup i, a vegades, apèndixs no homòlegs reben el mateix nom; tot plegat pot crear certa confusió.
 
* [[Antena (artròpodes)|Antenes]] ([[trilobits]], [[crustacis]], [[miriàpodes]], [[insectes]])
* [[Antènula|Antènules]] (crustacis)
* [[Gnatopodi]]s (trilobits, crustacis, [[aràcnids]])
* [[Filera|Fileres]] ([[araneids]])
* [[Pinta (escorpins)|Pintes]] ([[escorpins]])
* [[Llavi (artròpodes)|Llavi]] o labium (miriàpodes, insectes)
* [[Mandíbula (artròpodes)|Mandíbules]] (crustacis, miriàpodes, insectes)
* [[Maxil·la|Maxil·les]] (crustacis, miriàpodes, insectes)
* [[Maxil·lípede|Maxil·lípedes]] (crustacis)
* [[Maxíl·lula|Maxíl·lules]] (crustacis)
* [[Ovíger]] ([[picnogònid]]s)
* [[Pota (artròpodes)|Potes]] (tots)
* [[Pedipalp]]s ([[quelicerat]]s)
* [[Pereiòpode]]s (crustacis)
Linha 41 ⟶ 37:
 
== Referències ==
<references />
{{Referències}}
 
 
 
{{ORDENA:Apendix (artropodes)}}
[[Categoria:Locomoció]]
 
[[Categoria:Anatomia dels artròpodes]]