Tútuix I: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 5:
A Alep tenia el poder el [[mirdàsida]] [[Sabik ibn Mahmud]] que el 1076 va succeir al seu germà [[Nasr ibn Mahmud]]. El maig de 1079 el sultà Malik Shah I va ordenar a l'emir [[ukàylida]] de Mossul, Sharaf al-Dawla Abu l-Makarim [[Muslim ibn Kuraysh]] que es reunís amb les forces dels [[kilabites]] (Mubarak ibn Shibl i Hamid ibn Zughayb) i de Tutush per assetjar junts Alep. En la lluita el general mirdàsida Ahmad Shah va resultar mort. Muslim ibn Kuraysh tenia certs sentiments afectius per Sabik i estava en contacte amb ell; retreia als kilabites d'haver cridat als seljúcides; quan fou autoritzar a abandonar el setge va aprofitar per vendre als alepins tot el que necessitaven per subsistir. Quan Muslim es va retirar les forces kilabites no van tardar també a abandonar el setge. Es van reunir nombrosos soldats àrabs (1000 cavallers i 500 infants), [[numayrites]], [[kushayrites]], kilabites, ukaylites, amb el suport de Sharaf al-Dawla Abu l-Makarim Muslim ibn Kuraysh, i van derrotar a l'amir al-Turkman al uadi de [[Butnan]]. Tutush va quedar en una posició difícil a la rodalia d'Alep i va aixecar el setge retirant-se cap a l'[[Eufrates]] i el Diyar Bakr per passar el hivern (1079-1080).
 
AlA l'inici de la primavera del 1080 va reprendre l'atac a Alep i es va dirigir cap a la ciutat; primer va conquerir [[Manbij]], atacant també diversos castells dels kilabites, destacant el d'Azaz; el principal cap kilabita, l'amir Abu Zaida Muhammad ibn Zaida, va massacrar diverses columnes de turcs que actuaven separadament una de l'altra, i grups que quedaven aïllats; els combats foren durs i els grangers i camperols van patir severament; llavors Tutush va fer una marxa forçada cap a Alep per sorprendre la ciutat, però fou derrotat prop de les muralles i el seljúcida va abandonar Síria del nord i es va dirigir a Damasc que [[Atsiz ibn Uvak]] li va entregar respectuosament (sembla que fou molt important en aquesta decisió el fet de que Atsiz feia front a una contraofensiva fatimita). En la entrevista entre Atsiz i Tutush el primer fou assassinat per orde del sultà (1080) amb l'excusa de que havia d'haver anat al seu encontre en lloc d'esperar-lo per retre-li homenatge a les portes de la ciutat.
 
Tutush va donar el comandament de la part principal del seu exèrcit al ''amir'' turc Afshin que es va dirigir al nord saquejant diversos pobles entre els quals els de la rodalia de [[Baalbek]] i [[Rafaniyya]]. Nombrosos mercaders i caravanes que eren a la zona foren massacrats; les dones foren violades, i les mercaderies robades; durant unes dues setmanes aquest fou l'escenari habitual. El senyor del Castell del Pont, Abu l-Hasan ibn Munkidh va acollir a Afshin a canvi de deixar en pau a Kafar Tab (vila que depenia del govern del castell). Després Afshin va seguir el seu camí i va poder apoderar-se de totes les viles fortificades i torres de defensa del Djabal Summak i dels pobles situats a l'est de [[Ma'arrat al-Numan]]; tots els nuclis de població foren saquejats i de vegades incendiats amb els seus habitants dins les cases, i les dones i infants que podien escapar eren violades o fets presoners; els homes que fugien i eren capturats, eren executats. Afshin va atacar Tall Mannas on per primer cop fou refusat, i va optar per abandonar el lloc a canvi d'un tribut de cinc mil dinars.