Aristarc de Samos: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Ortografia AWB
Línia 15:
L'únic treball d'Aristarc que ha sobreviscut fins al present, '' De les grandàries i les distàncies del sol i de la lluna'', es basa en una cosmovisió [[Teoria geocèntrica|geocèntrica]]. Sabem per citacions, no obstant, que Aristarc va escriure un altre llibre en el qual va avançar una hipòtesi alternativa del model heliocèntric. [[Arquimedes]] va escriure:
:"el teu, rei Gelon, estàs assabentat que el ''univers'' és el nom donat per la majoria dels astrònoms a l'esfera el centre de la qual és el centre de la terra, mentres que el seu radi és igual a la línia recta entre el centre del sol i el centre de la terra. Esta és la descripció comuna com l'has sentit d'astrònoms. Però Aristarc ha tret un llibre que consisteix en certes hipòtesis, on apareix, com a conseqüència de les suposicions fetes, que l'univers és moltes vegades major que el ''univers'' acabat de mencionar. Les seves hipòtesis són que les estreles fixes i el sol romanen immòbils, que la terra gira al voltant del sol en la circumferència d'un cercle, el sol jau en el centre de l'òrbita, i que l'esfera de les estreles fixes, situada amb quasi el mateix centre que el sol, és tan gran que el cercle en el qual ell suposa que la terra gira guarda tal proporció a la distància de les estreles fixes quant el centre de l'esfera té a la seua superfície."
Aristarc va creure així que les estreles estaven infinitament llunyanes, i va veure aixoaixò com la raó per la qual no hi havia [[paral·laxi]] visible, és a dir, un moviment observat d'unes estreles en relació amb altres en tant la terra es mou al voltant del sol. Les estreles estan, de fet, molt més llunyanes que el que va ser assumit en èpoques antigues, que és el perquè la paral·laxi estel·lar només és perceptible amb els millors [[telescopi]]s. Però el model geocèntric va ser assumit com una explicació més simple i millor de la carència de paral·laxi. El rebuig de la visió heliocèntrica era segons pareix absolutament fort, com el passatge següent de [[Plutarc]] suggerix (''En la faç de la Lluna''-De facie in orbe lunae , c. 6):
:"Cleantes, un contemporani d'Aristarc, va pensar que era el deure dels Grecs processar Aristarc de Samos amb el càrrec d'impietat per posar en moviment la Llar de l'univers [ és a dir la terra ]. . . suposant que el cel roman en repòs i la terra gira en un cercle oblic, mentres que trencada, al mateix temps, sobre el seu propi eix."