Guerra santa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa l'article correcte a l'oportunitat |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
La '''guerra santa''' és una [[guerra]] justificada per raons [[religió
El concepte de ''Guerra Santa'' pot rastrejar-se en el [[cristianisme]] a través de la formulació del concepte o doctrina de la [[guerra justa]] per [[Agustí d'Hipona]] en la seva cèlebre obra ''[[Civitate Dei]]'', que és continuada per altres autors al llarg de l'Edat Mitjana, com [[Tomàs d'Aquino]] ([[Summa Teològica]], II-II Qu. 40.) <ref>
[http://lahistoriaenpreguntas.blogspot.com/2009/03/san-agustin-guerra-justa.html Pàgina catòlica, d'interpretació oposada, sobre Sant Agustí].
[http://www.freemasons-freemasonry.com/MolinaJusta.html Pàgina maçònica], en [[Hiram Afib]], que inclou arguments de Sant Agustí. </ref> A propòsit de la frase de l'[[Evangeli de Lluc]] ''«i va dir l'amo al criat: Surt als camins i als tancats, i obliga a entrar, per que s'ompli casa meva»'' (Lluc, 14, 23), Agustí comenta (a la ''Rèplica a Gaudenci'') que si els [[heretge]]s, els [[cismàtic]]s (i pel context també membres d'altres religions, [[jueu]]s o [[pagà|pagans]]) no volen comprendre les belleses i veritats del cristianisme, caldrà decidir-se a fer-los la guerra.<ref> {{cita | Per què no es pot forçar a ningú a la veritat?
Línia 12:
{{Cita | Combatre en el camí de Déu a qui us combaten, però no sigueu els agressors. Déu no estima els agressors. Mateu-los on els trobeu, expulseu-los d'on us van expulsar. | Alcorà, 2, 186-187}}
No obstant això, una altra [[Sura (Alcorà)|sura]] diu:
{{Cita | Què combatin en el camí d'Al·là els que transformen la vida immediata per la vida darrera. A aquells que, en combatre en els camins d'Al·là són morts o són vencedors, nosaltres els donarem una retribució immensa. | [[Alcorà]], 4, 76/74}}
Defensiva o no, l'obligació de la ''guerra santa'' és en qualsevol cas un tema recurrent en l'Alcorà i ocupa aproximadament uns 250 dels 6.235 versets. Un aspecte rellevant de l'Islam, encara que subjecte també a interpretacions, és que divideix el món en ''[[dar-el-Islam]]'' ("la casa de l'Islam"), on habiten els [[creient]]s, i ''[[dar-el-Jarbas]]'' («la casa de la guerra»), que seria la residència dels [[infidel]]s. Aquestes dues «cases» estarien en guerra santa permanent, suspesa només per [[treva|treves]] [[tàctica|tàctiques]]. No obstant això, sempre estaran enfrontades fins que tot l'orbe es converteixi en ''dar-el-Islam'' i els fidels d'altres religions siguin, en el millor dels casos, [[tolerància religiosa | tolerats]] i sotmesos en qualitat de [[dhimmi]]s.
S'ha utilitzat la idea de Guerra Santa a èpoques diverses i en nombrosos conflictes, religiosos o no, normalment per legitimar interessos [[geopolític]]s sobre econòmics. Són exemples clàssics de guerra santa les [[croades]] o les guerres [[catolicisme | catòliques]] contra les considerades [[heretgia|heretgies]] ([[càtar]]s, [[protestantisme
▲S'ha utilitzat la idea de Guerra Santa a èpoques diverses i en nombrosos conflictes, religiosos o no, normalment per legitimar interessos [[geopolític]]s sobre econòmics. Són exemples clàssics de guerra santa les [[croades]] o les guerres [[catolicisme | catòliques]] contra les considerades [[heretgia|heretgies]] ([[càtar]]s, [[protestantisme | protestants]], etc.). La [[guerra civil espanyola]] va ser declarada ''croada'' per [[Pius XII]] i així se la va denominar oficialment durant l'època de [[Francisco Franco Bahamonde|Franco]]. En l'àmbit islàmic, molts conflictes actuals són qualificats de ''[[gihad]]'' en el seu sentit de combat, de guerra. Les accions terroristes de caràcter [[islamisme | islamista]] són qualificades pels seus autors de la mateixa manera.
Altres religions com el [[judaisme]] i el [[sikhisme]] també inclouen entre la seva doctrina el concepte de Guerra Santa.
Linha 26 ⟶ 25:
<references />
[[Categoria:Guerra]]
▲{{ORDENA:Guerra Santa}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Teologia]]
| |||